Si ja és difícil compaginar la vida familiar i laboral, que us haig de dir si afegim els treballs en grup que han de fer els nostres fills amb els companys de classe.
L’altre dia estava al tren de camí a casa i vaig rebre un missatge de whats: “hola el meu fill m’ha dit que han de fer un treball en grup amb el teu, com quedem? Uff, no he arribat encara ni a casa, ni he vist al meu fill per tal que em pugui explicar res ni del treball ni de com li ha anat el dia. Ja em veig buscant en el calendari del mòbil quin forat podem trobar que no hi hagi extraescolars i que jo pugui estar per casa per tal que si queden, sigui per treballar i no per a jugar al Fortnite.
Jo no sé si la resta de gent pensa com jo, però a mi, com alumna, mai em van agradar els treballs en grup i ara com a mare, … Veig que la meva opinió no ha canviat gaire.
Entenc que els treballs en grup són una bona manera d’aprendre a treballar en equip, que t’ensenya a organitzar-te, a ser tolerant, a confiar en els altres i rebre la pressió de què els altres confiïn en tu, etcètera. Fins i tot t’ensenya a treballar amb companys afins i amb companys amb els quals connectes poc o gens (gran entrenament per quan un s’inicia en el món laboral), però reconec que aquest tipus de treball per mi, i pel que veig pels meus fills també, són en la majoria de les vegades un gran mal de cap.
Abans et trobaves amb companys que volien anar per feina, els que passaven de tot i no feien res però el seu nom havia de sortir el primer, el que repartia la feina i es quedava amb la part més light i el que s’emportava tota la feina a casa i feia més del que li pertocava.
Ara a part de tota la casuística dels companys que no ha canviat gaire de la meva època d’estudiant, et trobes (sobretot quan els fills encara estan a primària) a mares/pares que intenten donar tota mena de facilitats perquè els nens puguin quedar (diferents horaris, la casa com a centre de treball, material de tot tipus, ….)a mares/pares que si no els atures et fan el treball sencer i ja no dóna per a fer res més i els típics que t’ “enchufen” el nen, i si a més li pots donar de berenar o fins i tot dinar, millor.
Un cop a casa i confirmat el tema del treball en grup se’m va acudir preguntar si aquest cop els deixaven temps al cole per a poder-lo fer? Però la resposta va ser no.
En el meu cas com el de moltes altres famílies, a part de fer extraescolars per un tema d’adquirir més coneixements i fer esport, els meus fills les fan per tal de compaginar la vida familiar i laboral dels pares amb la qual cosa tenim l’agenda força atapeïda. Si a part ens toca fer un treball amb altres nens i nenes amb uns horaris tan ajustats com els nostres, el fet de quedar resulta pràcticament impossible. Així que possiblement ens plantem en el cap de setmana, amb possibles partits, o trobades esportives, l’organització de la llar i la compra setmanal, la visita de rigor als avis i el treball de torn, que amb una mica de sort no serà una manualitat que de cop els nens et demanin col·laborar.
Aquest cop he tingut sort. Han quedat el cap de setmana i a casa de l’amic. Esperem ara que la seva germana no hagi també de fer un i haguem de començar de nou el procés.
