Per Maite Marín, directora de l’Àrea Social de FANOC
Sempre que sorgeix aquest tema em ve al capdavant l’anunci que fa anys Coca Cola va fer titulat Referències: https://www.youtube.com/watch?v=RG5zXEpUVTg. S’hi plasmen les dificultats que té una mare de família a l’hora d’incorporar-se al mercat laboral després de la maternitat i destaca tot allò que ser mare i estar al capdavant d’una casa dóna valor a l’experiència vital de tota dona: Ordre, responsabilitat, compromís, resiliència, persuasió, gestió d’equips, finances… I que tant de valor hauria de reconèixer una empresa a l’hora d’una nova contractació.
Ser mare continua sent un dels principals factors de penalització professional per a les dones, és una realitat que es repeteix any rere any en massa trajectòries laborals. La maternitat marca un abans i un després, i no per falta de talent o compromís, sinó per un sistema laboral que encara no ha après que la conciliació no és llast o un impediment, és una oportunitat, d’una banda, de demostrar a unes allò que valen i de l’altra el de poder incorporar sense traves grans talents a les files de l’empresa.
Siguem sincers: les mesures de conciliació no són una cosa negativa per a les empreses. Al contrari, són una oportunitat. Abans de la pandèmia, per exemple, el teletreball generava desconfiança; molts ho veien com a jornades poc productives o fins i tot com a “festes encobertes”. Tot i això, quan va ser necessari implantar-lo, es va demostrar que és un sistema eficaç, que millora el rendiment i a més estalvia temps i recursos.
Avui dia, per exemple, també, amb els problemes que genera Renfe és un alleugeriment poder comptar amb aquest sistema en cas d’impediment per arribar al teu lloc de treball i així optimitzar el temps. Fa poc vaig llegir a les notícies la creació d’un grup de WhatsApp «Mamis horitzontals» que està format per usuàries de Rodalies a Catalunya, majoritàriament mares que surten de casa de matinada, deixant els seus fills dormint per evitar retards al tren.
Em sorprèn que moltes empreses segueixin sent reticents a contractar dones en edat fèrtil o fins i tot amb fills petits a casa. La por a les baixes per maternitat, a la flexibilitat horària o al temps dedicat a la cura pesa més que la formació i l’experiència en cada cas. I aquest enfocament no només és injust sinó també contraproduent per a les empreses mateixes, ja que els porta a desaprofitar talent qualificat, compromès i amb una gran capacitat d’organització i responsabilitat.
La maternitat no resta valor professional. Ho multiplica. Ser mare implica desenvolupar competències que avui són fonamentals a qualsevol organització: capacitat de resolució de problemes, presa de decisions sota pressió, intel·ligència emocional, compromís, productivitat i una enorme capacitat d’adaptació al canvi. Habilitats que no s’aprenen en un màster, sinó en l’experiència quotidiana de cuidar, prioritzar i respondre allò inesperat.
Des de FANOC, ens preocupa profundament aquesta situació, per això formem part de la Xarxa NUST de l’Ajuntament de Barcelona i la Xarxa Catalana del Dret al Temps de la Generalitat de Catalunya que són xarxes que promouen la conciliació, la coresponsabilitat i el benestar, impulsant polítiques i projectes que garanteixen un ús equilibrat del temps i milloren la qualitat de vida. També fan mentories a empreses que volen millorar les seves polítiques de conciliació
A més, el mercat laboral ja està canviant. cada cop més, a l’hora de buscar feina, els aspirants situen les mesures de conciliació entre les prioritats principals a l’hora d’escollir ocupació. Flexibilitat horària, teletreball, jornades adaptades o permisos parentals reals pesen ara tant o més que el salari. Les companyies que no en prenguin consciència a la llarga perdran l’oportunitat de gaudir de grans talents.
Aquest debat encara és més urgent en un context de baixa natalitat sense precedents que estem vivint. Si com a societat volem fomentar que les persones tinguin fills, no podem continuar penalitzant els qui en tenen. Les polítiques de conciliació i l’aposta per la contractació de mares –especialment de mares de famílies nombroses– no és un privilegi: és enfortir la societat i el futur econòmic de tothom.
És hora de passar als fets. Deixar enrere allò convencional: el presencialisme per costum o “allò de tota la vida”, i apostar per condicions laborals conciliadores, estables, segures i flexibles. Confiar en el talent de les dones que desitgen ser mares i entendre que donar suport a la maternitat no debilita les empreses. Al contrari, les fa més fortes, més humanes i més ben preparades per al present i, sobretot, per al futur.