Quina barbaritat ser pare de 5!

Riqui Muñoz, associat de FANOC

Per a començar. Qui sóc jo? Per a anar al gra. Ningú. Sóc espòs i pare de família nombrosa. Això sí.

Què vull dir? No hi ha una fórmula secreta per a fer les coses. Ja us dic que quan neix el teu primer fill, amb tots els papers que et van donant i que tu vas fent, no hi ha en cap moment que et donin un llibre de “Com ser papà”. Jo et puc explicar com faig les coses. Ho faré de forma encantada. Igual pots prendre la meva experiència com un primer pas. Com a punt d’orientació. Ni més ni menys. No em segueixis pas a pas perquè és poc probable que el meu camí també sigui el teu.

Em presento, sóc Riqui Muñoz, (@papaymas) papà de set fills. Dic set fills perquè cinc fills els tinc a casa i dos més els tinc en el Cel, que els tinc amb mi i ens cuiden des d’allà dalt.

Abundants esglais, abundants petons, abundants compres, abundants rentadores, abundants baralles i abundants perdooona. Així són les famílies nombroses, llars en les quals no falten «nombrosos de tot» i molt soroll, que m’encanta.

Estic casat amb Inés, esposa i mare dels meus fills. Des d’un inici, des del festeig, ja teníem clar que volíem formar una família i això que solament portàvem 3 mesos de nuvis… Ara la nostra gran ja té nou anys i la petita té un mes de vida. Beneïda bogeria la nostra.

El major acte de generositat que Inés i jo volem realitzar és regalar-li al món i a Déu a set persones, amb les seves virtuts, defectes, empipaments, somriures… però que valoren la vida familiar i valorin la vida tal com és i estimin molt als del seu voltant.

Buscant en la ‘Real Acadamia de la Lengua Española’ ens diu que l’adjectiu “nombrós/a” se li aplica a un gran nombre de persones o coses. Cal dir que ser una família nombrosa en el segle XXI no està molt bé vist, i no és que l’hagi sentit, sinó que l’he viscut. Un exemple personal: anant només amb quatre o els cinc fills al tren i la gent mirant-me amb cara de: “seran tots seus?”, “quin bitxo més raro!”, “estarà fent un curs d’estiu amb nens, pobre!” Fins que al final un dia “vaig explotar” i vaig dir “Sí, són tots meus i orgullós de tots ells, Gràcies”. Què bé em vaig quedar! En aquest últim cas les mirades ja eren molt exagerades. Som un grup de famílies que per a molts som una cosa estranya, uns ‘bitxos raros’.

I dic estranyesa perquè sent papà de cinc i nascut en un país en el qual la família nombrosa fins fa molt poc era el normal, no puc deixar d’estranyar-me que la campanya antifamilia i l’eslògan que “una família petita viu millor” hagi calat tant en tan poc temps.

Sabeu què és el que més m’agrada i m’enorgulleix? Esmentar la quantitat de fills que tinc. Quan ho dic em sento feliç. Perquè la meva “carrera” de pare és més important que la carrera de comunicació, magisteri o els altres diplomes que pugui obtenir, perquè aquests diplomes acabaran en una caixa guardats i omplint-se de pols.

El Sant Pare Francesc, en una trobada a Itàlia amb famílies nombroses, va començar les seves paraules bromejant: “Una curiositat. Diguin-me: A quina hora s’han despertat avui? A les sis? A les cinc? I no tenen son?” Em va encantar aquest inici de trobada, perquè és veritat, és una cosa natural que el teu cos s’adapta als nous horaris… però tot és una benedicció.

En la mateixa trobada el Sant Pare als nens presents, els va dir: “Sou únics, però no sols. El fet de tenir germans us fa bé: els fills d’una família nombrosa són més capaces de comunió fraterna des de la primera fase de la infància” i va afegir que “en un món marcat sovint per l’egoisme, la família nombrosa és una escola de solidaritat i de convivència; i aquestes actituds després són un benefici per a tota la societat.”

Amb aquestes paraules em ve a la ment que és un gran regal que els puguem donar germans als nostres fills (sempre que es pugui).

Els germans són el millor regal que ens fan els nostres pares. Un germà o germana és el millor regal que com a pares li podem donar als nostres fills, ja que són les persones que més li ensenyaran durant la seva vida. Amb això no vull dir que un fill únic tingui una vida incompleta, totes les persones tinguin o no germans són igualment capaços de tenir vides familiars felices.

T’ensenyen a compartir: Començant pels pares, els germans comparteixen moltes coses entre si, les joguines, el menjar i fins i tot la roba; aprens molt ràpid que no existeix ‘el meu’ i que els torns són importants i funcionen sempre que sàpigues com guanyar el primer.

Sincerament, em toca anar acabant però no vull acabar sense donar-vos un humil consell; els membres que tenen la responsabilitat de mantenir la família unida són tant el pare com la mare. L’amor entre ells, les demostracions d’afecte davant dels seus fills, el respecte, no discutir i molt menys cridar, la disciplina amb afecte i en comú acord per a l’educació dels seus fills així com la tolerància, la comprensió, i l’amor pels seus fills en els fets, són les claus per a mantenir una família unida.

Deixa un comentari

X