PUNT I A PART

Cada vegada més les nostres vides porten un ritmes més desenfrenat. Les setmanes són intenses i els caps de setmana són tant curts que intentem comprimir al màxim tot el que volem fer.

Ara de cop i volta ens hem vist envaïts per una pandèmia que ens ha obligat a parar i a més a més a modificar el nostre dia a dia al 100%.

Les conseqüències d’aquesta situació per a la societat han estat devastadores, pèrdues de feina, prestacions que no arriben, subsidis inexistents, comerços obligats a tancar la persiana per sempre, famílies que ja no saben a on recórrer i el més important la pèrdua de familiars, amics i coneguts que no han aconseguit sortir-se’n i dels que ni tant sols ens hem pogut acomiadar.

Però el ser humà tot i ser reticent al canvi, és un supervivent i aquesta situació ha fet que busquéssim alternatives per a poder seguir treballant, estudiant, comprant i el més important socialitzant i compartint. Les xarxes socials han estat claus per a seguir en contacte amb la família i amics, per a poder fer esport, compartir consells i experiències, per a informar-nos i estar al dia de l’actualitat que ens afecta, aprendre a cuinar i un munt de coses més.

Els adults  han aprés que les xarxes socials són molt més que quatre  fotos de “postureo”, els avis s’han adaptat a comunicar-se amb els seus nets per WhatsApp o videotrucada i els joves i no tant joves han posat de moda els cafès i /o trobades virtuals.

Moltes feines han pogut comprovar que el teletreball és una realitat i una molt bona opció i que si el tipus de feina a realitzar ho permet, en cap cas disminueix el ritme productiu, al contrari d’aquesta situació han sortit idees d’allò més originals.

Sempre hi ha casos on trobem la picaresca i les ganes de treure profit d’un situació com aquesta, com en el cas dels qui han fet especulació amb tot tipus de material sanitari, però cal quedar-se amb tota la tasca altruista que ens està donant una lliçó de solidaritat dia rere dia: veïns coordinats per ajudar als avis o necessitats que no poden anar a comprar, mestres i no tant mestres de l’agulla que s’han posat a confeccionar mascaretes quan el personal sanitari no en tenia per a poder realitzar la seva feina a primera línia de batalla. Professors que inverteixen més hores per a poder ajudar a tots els seus alumnes a integrar-se i no despistar-se en l’educació a distància, les donacions en material o econòmiques per a poder seguir fent front a la pandèmia, les empreses que s’han reinventat per a no acomiadar als seus treballadors o  el comportament exemplar dels nostres fills i filles que han entès a la perfecció que quedar-se a casa era la millor estratègia de combat.

El que està clar és que el covid-19 ha estat un punt i part en la nostra vida i que ja ha canviat el nostre present i futur. Segurament la propera vegada tornaré a escriure aquest article des del tren i no des de casa però amb una mascareta posada i mantenint una distància de seguretat. I m’adaptaré per poder seguir mantenint aquelles converses tant interessants amb els meus companys de viatge, que donen peu a tots aquests articles i que fan més divertits els trajectes.

Deixa un comentari

X