Sempre que hi ha alguna mort propera a la família, els caps dels nostres infants s’activen.
Explicar d’una manera tranquil·litzadora tot el que envolta a la mort és una tasca que ens tocarà fer en algun moment o altre, aquests moments també ens fan pensar a nosaltres. Que no viurem per sempre, encara que evitem pensar-ho, tots ho sabem del cert.
De fet, la mort és de les poques experiències que sense cap dubte tots compartirem.
Quan ens parlen d’assegurances de vida o bé no volem escoltar, o bé sortim corrents.
Els missatges que rebem de les asseguradores ens avorreixen, per no parlar dels bancs que ens obliguen a contractar-la gairebé amb una pistola al pit sempre que els hi volem demanar algun tipus d’ajuda.
Pensar en una assegurança de vida no hauria mai de fer-se per obligació, hauria de ser una reflexió de responsabilitat feta per voluntat pròpia.
N’estem segurs que tots desitgem que la nostra família pugui continuar realitzant els seus somnis i gaudint del mateix nivell de vida si mai falten els pares o mares. No volem ni imaginar-ho, però desgraciadament la mort, moltes vegades arriba sense avisar, i encara que la pèrdua no és comparable amb res i el buit que queda no es pot substituir, hi ha altres buits com l’econòmic on una assegurança sí que pot ajudar.
El fet de tenir una assegurança de vida és una acció que comporta un acte d’amor. És la millor manera de protegir els teus éssers estimats i les seves il·lusions: que els nostres fills puguin acabar la carrera, tenir el seu casament de somni o donar l’entrada per una hipoteca.
Tots sabem també que la família, les arrels, són el més important i l’únic amor incondicional.
Gemma Villanueva
Dept. Vida i Salut Covergrup
Si vols saber-ne més clica aquí
