Per Maite Marín, Directora de l’Àrea Social de FANOC
Amb l’arribada del nou curs, també arriben els “tetris” de les extraescolars o activitats extra curriculars.
Cada any ja sigui per desig dels fills, per a ampliar coneixements o per conciliar la vida laboral, escolar i personal, moltes famílies recorren a aquestes activitats per als seus fills i filles un cop finalitza l’horari escolar.
Entre les activitats a realitzar ens trobem entre d’altres les artístiques com teatre, ball o música, les acadèmiques com reforç escolar o idiomes, les cognitives/tecnològiques com escacs o programació i finalment les esportives que poden ser únicament formatives o les federades.
Escollir la millor opció per als nostres fills pot ser una Odissea i a vegades, buscar la millor opció o la que millor combini amb les nostres necessitats personals pot arribar a fer-nos treure a vegades, com a pares i mares, el pitjor de nosaltres mateixos.
Des de fa un temps col·laboro en un club federat. Estem parlant d’un esport col·lectiu que competeix cada setmana i que té equips des de nens i nenes de 6 i 7 anys fins a sèniors. En aquest temps que porto donant suport, he pogut comprovar fins a on som capaços d’arribar.
Hi ha pares i mares que es pensen que els entrenaments s’ofereixen a demanda, és a dir, que demanen que els entrenaments siguin en uns dies determinats o a unes hores concretes. Molts clubs depenen de les instal·lacions municipals i dels horaris que els faciliten cosa que ja és tota una proesa a vegades encabir a tots els equips en les poques hores disponibles. Hi ha equips que a vegades els toca entrenar en 1/2 o un 1/3 de pista.
Hi ha qui creu que l’esport del seu fill o filla és un club social i demanen o fins i tot exigeixen que el seu fill vagi amb un o altre company, quan a vegades ni tenen la mateixa categoria per edat o ni juguen al mateix nivell i tot simplement per a poder fer safareig amb certs pares abans, durant o després de cada partit.
Hi ha pares i mares totalment desinteressats amb l’activitat dels seus fills, que únicament l’han apuntat a l’activitat per a que faci alguna cosa a la sortida de l’escola (ja sigui per conciliar o altre motiu) i no s’adonen de que a vegades és necessària la seva implicació. No pots apuntar a un fill a un esport col·lectiu i a més federat si no estàs disposat a portar o vetllar per a que assisteixi el teu fill o filla a les competicions o als partits establerts. És una falta de respecte cap als companys i companyes i cap al club en general. En aquest cas es recomanable apuntar al fill a un esport individual (que li agradi) i a poder ser que no impliqui ni exhibicions ni competicions.
Hi ha els qui van totalment perduts i no s’assabenten ni del clima. Ja pots enviar comunicats, informar-ho per WhatsApp, penjar-ho a les xarxes socials o enviar senyals de fum que sempre van tard en tot: comprar l’equipació, omplir formulari d’alta, confirmar assistències, ….
També hi ha els que apunten als nens o nenes a l’esport o activitat que van fer o els hagués agradat fer de petits sense tenir en compte el que desitjarien realment els seus fills o el que realment els agrada. Amb el que ens hi trobem amb jugadors/es que al final venen sense ganes i/o poc motivats.
També ens trobem als pares mànagers els quals “porten un control exhaustiu” de les fites dels seus fills en les temporades anteriors (va fer tants gols, tantes assistències, tantes parades, …) i reclamen que el seu fill/a ha d’estar a l’A, B o Z.
També cal dir que hi ha progenitors del tot encantadors: hi ha que sembla que els sàpiga greu demanar o preguntar quelcom quan ho fan de forma totalment lícita, hi ha que ajuden en tot el que poden al club de forma desinteressada, independentment de si el que fan repercutirà directament en el seu fill o filla. Hi ha els que feliciten al club per les coses ben fetes i no es centre en tot allò que encara es pot millorar i hi ha els que decideixen formar part de l’Staff, formant-se com entrenadors o fent de delegats o delegades en un equip.
Els nostres fills són extraordinaris i s’adapten a tot i si confiem una mica més amb els clubs veurem que els canvis o decisions proposades poden servir per a millorar, conèixer nous companys/es o gaudir de l’entrenament de diferents tècnics donant una major i més completa visió de joc.
En fi, sigueu del tipus de pare/mare que sigueu penseu que darrera de les activitats extra curriculars dels vostres fills i filles hi ha un equip de persones intentant fer el millor per al conjunt d’esportistes o alumnes amb els recursos, a vegades limitats, amb els que hi conten; amb la quan cosa no sempre podran satisfer les necessitats o desitjos personals de cada una de les famílies participants.