El Centre Internacional d’investigació Work and Family (ICWF) de l’IESE i l’Associació de Famílies Nombroses de Catalunya (FANOC), va celebrar el 14 de juny la primera Jornada sobre empresa, família i societat.
La jornada, que va portar per nom “Empresa i Família aliats o enemics?” va tenir lloc a l’IESE de Barcelona i va comptar amb la participació de destacats ponents de l’àmbit empresarial, social, polític i acadèmic.
Empresa i família, actuen com a aliats o com a enemics?
Des del món acadèmic, polític i empresarial es va reflexionar sobre aquesta qüestió, es va exposar solucions pràctiques i factibles, es van mostrar les tendències de conciliació en diferents països i l’impacte que aquesta conciliació, o la manca d’ella, té en les organitzacions, els empleats i les seves famílies, i en la societat en el seu conjunt.
Els canvis que estan experimentant les famílies suposen una veritable revolució: el repte està a l’empresa. Promoure entorns favorables a la família s’ha convertit avui en un veritable desafiament, i la resposta de les empreses i les polítiques públiques és crucial.
Resultats de l’estudi IFREI 1.5 a Espanya
Durant la jornada, Mireia Las Heras, professora d’IESE, va explicar els resultats de l’estudi IFREI de Responsabilitat Familiar Corporativa, coordinat i dirigit per ella. La mostra de l’estudi va ser de 1.000 respostes nacionals, que va comparar amb altres 45.000 de 25 països de tot el món.
Les Heras va analitzar la Responsabilitat Familiar Corporativa (RFC) i el seu impacte en les persones, en la societat i en l’empresa, i per això va segmentar els llocs de treball en quatre entorns laborals: enriquidor, favorable, desfavorable i contaminant.
A Espanya, el 45% dels treballadors declara treballar en un entorn desfavorable, el 28% qualifica el seu entorn de contaminant, el 20% considera el seu entorn com a favorable i només un 7% el qualifica de enriquidor, uns resultats més negatius que la mitjana mundial, recull l’estudi.
INSATISFACCIÓ GENERALITZADA
Pel que fa a les polítiques formals, el més destacat pels treballadors és la flexibilitat horària, el treball a temps parcial i el teletreball, mentre que el treball compartit i la compressió del treball en pocs dies de la setmana són les mesures menys comuns.
En aquesta mateixa línia, abandonar el lloc de treball per emergència familiar és una de les pràctiques més permeses, mentre que l’existència d’escoles bressol en els llocs de treball, el subsidi per nens, les prestacions a la conciliació i l’assessorament figuren com les assignatures pendents.
Pel que fa al suport del líder, considerat decisiu per a la conciliació real dels empleats al seu càrrec, el nivell de satisfacció pel suport emocional i instrumental rebut és més alt quan hi ha una dona al comandament, revela l’estudi.
Pel que fa a l’adopció de les mesures conciliadores, com és el cas de les excedències, entre un 40% i un 50% dels espanyols pensa que fer ús d’elles per cuidar els seus fills pot ser mal vist pels seus companys, i un 70% creu que pot ser negatiu o és negatiu per a la seva trajectòria professional.
¿Aliats o enemics?: La resposta des de l’empresa
Després de l’exposició dels resultats de l’estudi IFREI, es va realitzar el panell de ¿Aliats o enemics? On es va analitzar la problemàtica de la conciliació familiar des del punt de vista de l’empresa i va comptar amb la intervenció de Valentí Pich, director del Consell General d’Economistes d’Espanya, Jordi Cornet, delegat del Consorci de la Zona Franca de Barcelona i Oscar Alcoberro, director de recursos humans d’Otsuka Pharmaceutical. Els ponents van explicar els mètodes de conciliació que realitzen en les seves empreses, va destacar l’exemple d’Otsuka que inclou com a objectius dels treballadors “quantes vegades van a recollir els seus fills al col·legi” o “quantes vegades visiten als seus pares”, entre d’altres.
El canvi demogràfic i el seu impacte en les famílies i l’economia
Raúl Sánchez, director de l’Associació de Famílies Nombroses de Catalunya (FANOC) va realitzar una ponència sobre el canvi demogràfic que és un dels majors reptes als quals s’enfronta el món en l’actualitat i especialment a Espanya on la natalitat descendeix a mínims històrics i la mitjana de fills per dona és de 1,3 i se situa a la cua d’Europa.
¿Aliats o enemics?: La resposta des de les polítiques públiques
El panell sobre les polítiques a nivell públic van anar a càrrec Ana Maria Hurtado de la Fundació Alares, María Teresa López, presidenta del Comitè Nacional de Bioètica de la Universitat Complutense i Eniko Gyori, ambaixadora d’Hongria a Espanya. Eniko va explicar totes les mesures que s’han implementat al llarg dels últims anys a Hongria entre les que es troben: un ajut econòmic per naixement fins als 3 anys d’edat que permet a les mares que volen dedicar-se únicament a la cura dels fills, també escoles infantils gratuïtes i campaments d’estiu gratuïts per als nens, entre d’altres.
Finalment, les conclusions van ser a càrrec d’Emilia Tarifa, Presidenta de FANOC, que va recordar la importància de realitzar polítiques de conciliació i com és d’important el fet que aquestes es mantinguin encara que hi hagi canvis de govern.
Mira aquí les fotos de la jornada
