A l’hora de determinar els paràmetres per a definir una família nombrosa, solen sorgir nombrosos dubtes entorn dels casos on només hi ha un tutor a càrrec. Unes certes famílies, encara que es tracti de monoparentals, poden complir amb els requisits i ser considerades nombroses, per a poder així gaudir de les ajudes disponibles.
A continuació, detallarem tots els casos en els quals una família monoparental pot ser considerada com a família nombrosa,
Una família monoparental es pot considerar nombrosa en els següents casos:
- Família integrada per un pare o mare i tres o més fills.
- Família integrada per un pare o mare i dos fills, sempre que almenys un dels fills tingui una discapacitat reconeguda d’almenys el 33% o estigui incapacitat per a treballar.
- Família integrada per un pare o mare i dos fills, sempre que el progenitor tingui un grau total d’invalidesa igual o superior al 65% o estigui incapacitat per a treballar.
- Pare o mare vidu/a amb dues o més fills.
Una mare soltera amb dos fills és família nombrosa?
Una mare soltera amb dos fills o més serà considerada com a família nombrosa a partir de la nova resolució del Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030. Aquesta normativa persegueix l’objectiu d’adequar-se a les noves unitats familiars, per la qual cosa considerarà com a nombrosa a la família que només compti amb un dels dos pares, amb dos o més menors al seu càrrec.
Una de les principals raons per les quals es modificarà aquesta legislació és l’alt percentatge de famílies l’únic progenitor de les quals tenen a la seva mare al capdavant. El 80% de les famílies monoparentals estan constituïdes per la mare i els seus fills. En aquest sentit, al voltant de 2 milions de famílies espanyoles estan conformades per la mare com a única tutora dels seus fills.
El principal objectiu de reconèixer aquest tipus de famílies amb dos menors com a nombroses és oferir ajudes i beneficis fiscals per a aquestes llars on resulta més difícil conciliar. Això es tradueix en menys ingressos, per no poder optar a una ocupació a jornada completa o amb majors responsabilitats; o en més despeses, com ara en sanitat, educació i oci.
La Federació Espanyola de Famílies Nombroses i les seves associacions han demanat en aquest sentit que no es desvirtuï el concepte legal de família “nombrosa”, atorgant aquest títol a llars compostes per solament tres persones (progenitor/a i dos fills), la qual cosa no pot ser considerat “nombrós”. Per aquesta raó i moltes altres, que poden llegir-se aquí, considera més raonable que s’estableixi una regulació pròpia per a aquesta mena de llars que atengui millor les seves necessitats específiques, que seran diferents d’aquelles problemàtiques que venen donades per tenir un major nombre de membres.
A més, la proposta de llei planteja una prestació per criança per a les famílies que es trobin en risc de pobresa. “En el marc d’aquesta llei, ha d’establir-se “una prestació per criança amb l’objectiu que puguin accedir a ella aquelles famílies en risc de pobresa que tinguin nens i nenes al seu càrrec”, que no compleixin els requisits per a beneficiar-se de l’ingrés mínim vital, però tampoc arribin als ingressos necessaris per a poder beneficiar-se de deduccions per fills a càrrec”, va dir Ione Belarra, ministra de Drets Socials.
Aquesta mesura ja és present en altres països, com Irlanda, “que ha destacat per la seva gran capacitat per a reduir els índexs de pobresa”, ha assenyalat Belarra. Espanya té alts nivells de desigualtat i lidera les taxes de pobresa de la UE. La majoria dels portaveus parlamentaris han posat l’accent, precisament, en les altes xifres d’Espanya. La ministra ha afirmat que, “a mitjà o llarg termini, Espanya ha de plantejar-se la possibilitat de tenir una prestació universal”, ja que “mentre tenir un fill o una filla continuï sent una sobrecàrrega econòmica d’aquest calibre, és difícil que moltes famílies” li ho plantegin. I ha assegurat que el seu ministeri farà un esforç per a “tancar la bretxa amb la Unió Europea” quant a la despesa en família i infància, que a Espanya se situa “lleugerament per sobre de l’1% del PIB”, enfront d’una mitjana comunitària “que supera el 2%”.
Aquesta mesura també s’aplicarà en cas que la família monoparental estigui amb el pare al capdavant.
Permisos de paternitat o maternitat en famílies monoparentals
Altra de les qüestions que solen generar dubtes és sobre els permisos de paternitat o maternitat en el cas de les famílies nombroses monoparentals.
Per llei, s’atorguen 16 setmanes addicionals a les 16 que ja gaudeix per dret propi el progenitor únic. Aquesta mesura persegueix l’únic i clar objectiu de vetllar pel benestar de l’o els menors a càrrec d’aquesta mare o aquest pare cap de família.
