Família nombrosa monoparental: requisits i informació

A l’hora de determinar els paràmetres per a definir una família nombrosa, solen sorgir nombrosos dubtes entorn dels casos on només hi ha un tutor a càrrec. Unes certes famílies, encara que es tracti de monoparentals, poden complir amb els requisits i ser considerades nombroses, per a poder així gaudir de les ajudes disponibles.

A continuació, detallarem tots els casos en els quals una família monoparental pot ser considerada com a família nombrosa,

Una família monoparental es pot considerar nombrosa en els següents casos:

• Família integrada per un pare o mare i tres o més fills.
• Família integrada per un pare o mare i dos fills, sempre que almenys un dels fills tingui una discapacitat reconeguda d’almenys el 33% o estigui incapacitat per a treballar.
• Família integrada per un pare o mare i dos fills, sempre que el progenitor tingui un grau total d’invalidesa igual o superior al 65% o estigui incapacitat per a treballar.
• Pare o mare vidu/a amb dues o més fills.

Una mare soltera amb dos fills és família nombrosa?

Una mare soltera amb dos fills o més serà considerada com a família nombrosa a partir de la nova resolució del Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030. Aquesta normativa persegueix l’objectiu d’adequar-se a les noves unitats familiars, per la qual cosa considerarà com a nombrosa a la família que només compti amb un dels dos pares, amb dos o més menors al seu càrrec.

Una de les principals raons per les quals es modificarà aquesta legislació és l’alt percentatge de famílies l’únic progenitor de les quals tenen a la seva mare al capdavant. El 80% de les famílies monoparentals estan constituïdes per la mare i els seus fills. En aquest sentit, al voltant de 2 milions de famílies espanyoles estan conformades per la mare com a única tutora dels seus fills.

El principal objectiu de reconèixer aquest tipus de famílies amb dos menors com a nombroses és oferir ajudes i beneficis fiscals per a aquestes llars on resulta més difícil conciliar. Això es tradueix en menys ingressos, per no poder optar a una ocupació a jornada completa o amb majors responsabilitats; o en més despeses, com ara en sanitat, educació i oci.

La Federació Espanyola de Famílies Nombroses i les seves associacions han demanat en aquest sentit que no es desvirtuï el concepte legal de família “nombrosa”, atorgant aquest títol a llars compostes per solament tres persones (progenitor/a i dos fills), la qual cosa no pot ser considerat “nombrós”. Per aquesta raó i moltes altres, que poden llegir-se aquí, considera més raonable que s’estableixi una regulació pròpia per a aquesta mena de llars que atengui millor les seves necessitats específiques, que seran diferents d’aquelles problemàtiques que venen donades per tenir un major nombre de membres.

A més, la proposta de llei planteja una prestació per criança per a les famílies que es trobin en risc de pobresa. “En el marc d’aquesta llei, ha d’establir-se “una prestació per criança amb l’objectiu que puguin accedir a ella aquelles famílies en risc de pobresa que tinguin nens i nenes al seu càrrec”, que no compleixin els requisits per a beneficiar-se de l’ingrés mínim vital, però tampoc arribin als ingressos necessaris per a poder beneficiar-se de deduccions per fills a càrrec”, va dir Ione Belarra, ministra de Drets Socials.

Aquesta mesura ja és present en altres països, com Irlanda, “que ha destacat per la seva gran capacitat per a reduir els índexs de pobresa”, ha assenyalat Belarra. Espanya té alts nivells de desigualtat i lidera les taxes de pobresa de la UE. La majoria dels portaveus parlamentaris han posat l’accent, precisament, en les altes xifres d’Espanya. La ministra ha afirmat que, “a mitjà o llarg termini, Espanya ha de plantejar-se la possibilitat de tenir una prestació universal”, ja que “mentre tenir un fill o una filla continuï sent una sobrecàrrega econòmica d’aquest calibre, és difícil que moltes famílies” li ho plantegin. I ha assegurat que el seu ministeri farà un esforç per a “tancar la bretxa amb la Unió Europea” quant a la despesa en família i infància, que a Espanya se situa “lleugerament per sobre de l’1% del PIB”, enfront d’una mitjana comunitària “que supera el 2%”.

Aquesta mesura també s’aplicarà en cas que la família monoparental estigui amb el pare al capdavant.

Permisos de paternitat o maternitat en famílies monoparentals

Una altra de les qüestions que solen generar dubtes és sobre els permisos de paternitat o maternitat en el cas de les famílies nombroses monoparentals, que actualment és de 16 setmanes.

Tot i que alguna família monoparental va sol·licitar l’ampliació de 16 setmanes més legalment i se li va donar la raó en primera instància, el Suprem finalment va decretar que no és ampliable en cas de monoparentalitat.

S’haurà de continuar treballant per aconseguir més mesures que vetllen pel benestar dels menors a càrrec d’aquesta mare o pare cap de família i que es troben sols.