“Mama, ja heu matat el coronavirus?, com ho feu?, el cremeu o li claveu una llança?”

La família Campos Pagès de Cardedeu amb quatre fills i associats a FANOC ens expliquen com estant vivint la pandèmia de la covid19 treballant els dos pares com a metges.

Som una familia de 6, el meu marit es diu Bieito, i jo Laia. Tenim 4 fills preciosos, i crec que molt bons nens. L’Arnau és el gran, té 8 anys, gairebé 9 ja, el germà gran des que tenia 3 anys, i sempre ha exercit com a tal. Després  en Roi, amb 7 anys, el més sensible de tots. I per últim els bessons, el Roger i la Iria, de 5 anys, els petits de la casa, feliços a tope! S’estimen tots 4 amb bogeria, i es barallen amb bogeria també… jajaja!!! Nosaltres som metges tots dos. El meu marit és cardiòleg, un enamorat de la seva feina, i jo sóc anestesiòloga, una feina que m’encanta. I m’encanten els nens i ser mare, en tindria més… però ara tenim fills amb trenta llargs i a partir dels 40 crec que és massa per tenir-ne més, a part que s’han de tenir dinerons i temps per poder-los cuidar com es mereixen.

Un dels temes estrella que gairebé sempre parlem amb famílies com nosaltres és el de la conciliació familiar. És un aspecte clau i difícil d’afrontar en un país com el nostre, on les prioritats són unes altres. La nostra feina no ajuda massa. La pandèmia COVID d’aquests últims mesos ha posat a prova la nostra capacitat organitzativa, quan vam haver de fer filigranes per no deixar els nens sols a casa. Inicialment no podia venir ningú a casa a cuidar-los, pel risc de contagi… Però, amb ganes i després amb l’ajuda d’una antiga cangur, ens en vam sortir força bé. De fet, durant la primera onada de la pandèmia era una sort arribar a casa i poder gaudir de la màgia dels nens, sempre contents, sense ser conscients del tot del que era el coronavirus, tot i que sempre els explicàvem una mica el que estava passant al món i als nostres hospitals. Me’n recordo d’una frase del Roger que mai oblidaré, un d’aquests dies d’arribar a casa després de veure a l’hospital tot aquell panorama pel qual ningu estava preparat: “Mama, ja heu matat el coronavirus?, com ho feu?, el cremeu o li claveu una llança???”

Més enllà de la COVID19, la conciliació familiar sempre és un hàndicap a les famílies com la nostra. S’han d’assumir algunes decisions difícils per poder harmonitzar els aspectes professionals amb el familiar. Personalment, la decisió més important ha sigut la de demanar una reducció per a cura de menors. Sempre has de renunciar una mica a coses de la feina per gaudir d’aquests permisos, i hi has d’estar predisposat i poder-ho suportar econòmicament, perquè evidentment això afecta el sou. La veritat és que crec que és una de les millors decisions que hem pres, i ens ha millorat la qualitat de vida a tots. Llàstima no haver-ho fet abans, però no sempre les condicions laborals t’ho permeten.

Després et parlaria de lo bonic que és tenir 4 petits per casa, en 3 anys i mig els vam tenir a tots 4, i això va suposar molta feina de cop. A sobre, els primers anys no teníem família a prop, sort de les cangurs i les visites dels avis… sempre amb bona cara i amb il·lusió de poder tirar-ho endavant, salut i molta alegria. També hi ha moments durs, de cansament, de pitjor humor, però en general predomina lo positiu i crec que som una família que tenim sempre ganes de fer coses i de tirar endavant. Ens sentim afortunats, tot i la càrrega de feina, mai se’ns ha sumat cap problema de salut o d’altres coses.

Laia, Bieito, Arnau, Roi, Roger i Iria

Familia Campos Pagès

1 comentari a ““Mama, ja heu matat el coronavirus?, com ho feu?, el cremeu o li claveu una llança?”

  1. Sou una família d’admirar dons amb cuatre fills i treballant els dos ha de ser una mica complicat, però
    ja veig q ho porteu molt b.
    Us felicito.👏👏

Deixa un comentari

X