La família Domènech- Borrell són els protagonistes de la nova campanya publicitària de FANOC. Gràcies a ells estem donant a conèixer l’associació i la seva tasca a totes les famílies de Catalunya.
Pares de 6 fills/es
Edats pares: Pep (48) i Mariona (44)
Fills i edats: Toni (20), Mariuca (16), Giana (13), Teresa (11), Ramon (+) i Pep (5)
Professions pares: Pep (P) Informàtic i Mariona (M) Dissenyadora gràfica
Residència: Terrassa
– Com vau viure l’experiència de presentar-vos al càsting pels anuncis de FANOC? Va ser el primer càsting que us presentàveu?
(M) Era el 1r casting, si. A mi personalment em feia una mica de mandra perquè m’agrada passar discretament, però tinc una família plena d’artistes als què els encanta posar-se davant les càmeres. De fet, em van sorprendre tots els nens amb la facilitat i soltesa que tenien davant els focus, les preguntes i les càmeres!
(P) Va ser molt divertit, una experiència gratificant. No sabia ben bé a on anàvem i què hauríem de fer, però va ser molt natural.
– Us ha agradat participar en el rodatge de l’anunci, com va ser l’experiència?
(M) Ens va encantar! Va ser una aventura en família i ens ho vàrem passar genial. L’equip de rodatge, els creatius, els productors, el maquillador, l’estilista, gran part de l’equip de Fanoc que rondava per allà controlant tot el què passava… tothom va ser encantador i ens van fer passar un dia “de pel·lícula”! No ens oblidarem mai!
(P)No pensàvem que el muntatge seria tan gros, i el grau de professionalitat de tot l’equip. El millor ha estat veure el resultat final per televisió, he quedat molt satisfet i, tot i no ser professional, ha quedat molt bé. Està clar que només parlo per mi, els meus fills i la meva dona ho van “brodar”. J
– Com viuen els vostres fills/es el fet de sortir a la televisió? Us reconeixen pel carrer?
(M) Als nens cada dia hi ha algú que els hi diu: t’he vist a la tele! Professors, companys d’escola, etc… A nosaltres cada cop que s’emet l’anunci per la TV ens “pita” el telèfon perquè hi ha algun amic que es queda sorprès… és molt divertit. Però el que més m’agrada a mi, és que quan surto de casa i em trobo algun veí -encara n’hi ha que fa 20 anys que ho som i mai ens havíem dit res-, em diuen “t’he vist a la tele!” i obrim una nova amistat.
(M) També és molt divertit quan ens diuen que proven de fer a casa tot el què fem nosaltres a l’anunci: passar-nos el pot de llet, agafar les culleres que volen pels aires, jajaja i que no els hi surt bé!
(P) Sempre estan contents, i ara al sortir a la TV encara ho estan més.
– Us sentiu identificats amb les escenes dels anuncis? Els nens/es amb la roba heretada, fer cues pel bany, caos/sincronització durant els àpats…
(M) Si, i tant! Les cues pels banys són un clàssic a casa; tenim un bany pels nens i un altre per les nenes i les cues es fan cada dia en el de les nenes perquè tenen feina a pentinar-se i assecar-se el cabell, és clar… amb música sempre!
I a la cuina és cada dia igual. No és caos, estem molt ben sincronitzats encara que se’ns trenquin molts plats i gots.
(P) I tant que si! El caos és la normalitat a casa, amb ordre però. La roba va corrent fill a fill, sempre els més petits ens ho recorden.
– Com a família nombrosa, com viviu el dia a dia amb cinc fills?
(M) Com en el rodatge… una aventura cada dia! Ens ho passem molt bé tots junts. Un toc que ens caracteritza a tots els de casa és la creativitat, i això ajuda a que l’aire que respirem és molt divertit, gens ni mica avorrit. Per molt que ens proposem seguir la rutina de cada dia, no hi ha manera! Cada dia és diferent i ens aporta noves aventures per a totes les edats.
(P) Jo a part de corroborar el que diu la Mariona, destacaria que només que ens falti algun fill, bé perquè ha anat amb els amics, o a una festa, o a dormir fora de casa,… els trobem a faltar molt. El nervi d’un, els riures d’un altre,… tots tenen alguna cosa especial que SUMA dins de la família.
– Cada fill té unes necessitats diferents, com doneu resposta a aquestes necessitats?
(M) Jo crec que la única necessitat que té cada fill és sentir-se estimat. Això penso que s’aconsegueix amb temps i en “posar-hi orelles”. Cada dia intento escoltar a cadascú d’ells i saber tot d’ells, dels seus amics, del seu entorn fora de casa. Per exemple, en els viatges diaris a l’escola, al acompanyar-los a les activitats extraescolars, al fer la compra,… són oportunitats per estar a soles amb un fill i que aquest s’expliqui i que jo l’escolti. Cada un és un món diferent i m’encanta saber-los tots.
(P) Crec que si dones a cada fill un temps especialitzat amb les seves inquietuds o interessos ja ho tens tot arreglat. Tots som Un, però cadascú és Especial.
– Tinc entès que els dos pares veniu de família nombrosa també? Això us ha influenciat per a decidir formar la vostra?
(M) Inconscientment, però crec que si. Jo sóc la 7a d’una família de 10 i sempre he pensat que si els meus pares haguessin estat egoistes, jo no estaria aquí. Així que tinc molt per agrair a ells i a la vida! I què millor que tenir fills!
Quan ets de família nombrosa estàs acostumat a no tenir gaire temps per perdre, a compartir tot, deixar que els altres siguin els primers i esperar sempre el teu torn. La família és la millor escola.
L’ambient a casa i el soroll és el que més vaig trobar a faltar quan em vaig casar: arribar a casa la primera i tot en silenci… no m’agradava gens! Tenia que posar en marxa la TV, posar música, etc… gràcies a Déu vam omplir la casa ben aviat.
(P) En el meu cas som 3 germans, per mi tot és nou perquè amb els meus germans ens portem 4 i 8 anys, i crec que és una diferència d’edat massa grossa per prendre consciència de família nombrosa. Sort de la Mariona que m’ha ensenyat a tenir paciència.
– Quines ajudes per famílies nombroses trobeu a faltar?
(M) En l’alimentació i als supermercats.
(P) En Oci, per posar un altre cosa. (Cines, hotels…)
– Repetiríeu l’experiència d’actuar davant de les càmeres?, què us ha aportat?
(M) Si, repetiríem. Totes les aventures en família són úniques! No en volem deixar escapar cap ni una.
(P) I tant que si, l’experiència ha estat molt maca.
