Per Maite Marín, Directora de l’àrea social de FANOC
Estem en una societat en què es diuen moltes coses, i sobretot, en què es repeteix una vegada i una altra que les persones tenen la llibertat d’escollir.
Des de la meva arribada a FANOC, ja fa més de 20 anys, he tingut l’oportunitat de conèixer centenars de parelles que en formen part o que en el seu dia van triar formar una família nombrosa.
Totes aquestes famílies han estat molt conscients de les dificultats que implica fer-se càrrec d’una gran família, però això no vol dir que no lluitin totes i cadascuna per poder gaudir d’un tracte igualitari en relació amb altres famílies que han triat un camí diferent.
Quan parlem de famílies nombroses, no parlem de “famílies amb dret a…”, parlem de famílies que no siguin discriminades per raó de la seva mida. Hi ha estudis que avalen que les famílies nombroses reciclen més, comparteixen més, gasten menys subministraments (aigua, llum, …) però sempre si es té en compte la despesa per càpita (és a dir, la despesa total dividida pel nombre de membres de la unitat familiar); per això van haver sentències judicials, com la que va modificar el sistema de facturació del consum d’aigua, que ens va donar la raó, i ara es tenen en compte els membres de la unitat familiar a l’hora d’aplicar un tram de facturació o un altre.
El 2015 va millorar la llei de suport a les famílies nombroses i va permetre a partir de llavors que tots els germans d’una mateixa família nombroses poguessin gaudir dels mateixos avantatges.
Ara, en ple 2023, estem a les portes de l’aprovació d’una nova llei de família. Una Llei que estableix 16 “tipus” de família però, quina és la meva sorpresa que, cap d’ells és el cas de les famílies nombroses i a més s’especifica a la llei que volen eliminar del panorama legal aquest concepte per substituir-lo per famílies amb més necessitats de suport a la criança.
D’una banda, la veritat, això de parlar de “tipus” de família… no ho entenc. No són família en tots els casos? Per començar… jo parlaria de situacions familiars, en què ens trobem a famílies monoparentals (per decisió pròpia, viduïtat o separació), famílies amb algun membre amb discapacitat, famílies amb parts múltiples, famílies nombroses, famílies amb avis o familiars dependents a càrrec , i així fins arribar a les 16 o fins i tot més possibles situacions si es creu necessari. Posar etiquetes, al meu entendre, és una manera de discriminació.
D’altra banda, eliminar el concepte de família nombrosa i aglutinar un gran nombre de casuístiques en una mateixa Llei pot arribar a desdibuixar la finalitat de la Llei esmentada i provocar a la llarga l’eliminació del suport legal actual al col·lectiu de famílies nombroses. Cada situació familiar pot requerir unes ajudes concretes i per això és millor regular lleis específiques que atenguin cada necessitat en particular.
Fins ara, per exemple, les famílies nombroses gaudeixen d’uns beneficis per raó de la mida de la família, independentment de si els pares són joves, estan casats, solters o enllaçats, de la seva orientació sexual o del seu país de procedència. Tots ells tenen alguna cosa en comú… SÓN FAMÍLIA NOMBROSA i les ajudes que reben són en relació a aquest concepte sense cap discriminació. A Catalunya, han estat pioners i alhora legislen autonòmicament des de fa anys el carnet de família monoparental, per poder atendre les famílies amb un o més fills, però en les què només hi figura un progenitor. Per què no fer el mateix a nivell nacional? Sembla que la nova Llei no empararà les famílies monoparentals amb un fill.
A més, no hem de deixar de tenir en compte que Espanya és actualment un dels països més envellits d’Europa i el sistema que tenim actualment de pensions no podrà suportar gaire temps aquesta situació. Ja en moltes nòmines haureu vist el (MEI), Mecanisme d’Equitat Intergeneracional un nou impost per compensar la piràmide intergeneracional en què ens trobem actualment i fer front a les pensions actuals.
No seria millor mantenir el Títol de família nombrosa, establir el Títol de família monoparental a nivell nacional i crear el Títol de famílies amb més necessitats de suport a la criança? Aquests tres títols podrien compartir certs avantatges i tenir avantatges propis i específics en relació amb el col·lectiu de destinació. Les lleis han de servir per sumar ajudes per a la ciutadania, no per restar-les, eliminar-les i/o fomentar la incertesa social.
