Per Cristina Vega Marín
Avui en dia els estudiants estem acostumats a escoltar que tenim molta sort de viure en un present on hi ha tanta comprensió cap a la conciliació laboral i dels estudis, però realment això és així?
Realment els estudiants creiem que tenim tanta sort? Des del meu punt de vista, no tot és tan fàcil… La realitat és que arriba un moment en el qual, a part d’estudiar, ens veiem amb la necessitat de treballar, ja sigui per col·laborar amb les despeses econòmiques de casa, per poder gaudir de certs luxes i activitats com ara sortir amb els amics, mantenir un cotxe… o bé i la més rellevant per poder pagar els nostres estudis. Sigui com sigui, la conclusió és que la gran majoria de nosaltres necessitem treballar. I, com es veu reflectit aquest fet en el nostre dia a dia com a estudiants?
Doncs bé, en primer lloc, cal tenir en compte que les universitats públiques de Catalunya estan repartides pel territori i, per tant, no tots els estudiants gaudim del luxe de tenir-les a prop de casa. De fet, pel que fa a la majoria dels estudiants, és ben bé al contrari, ja que de mitjana triguem entre una i dues hores en arribar a la universitat. Per no parlar de la qüestionable funcionalitat del transport públic, el qual tampoc ens ajuda a l’hora d’optimitzar el temps per poder arribar tant a la universitat com a la feina de forma efectiva. Tot i que els centres educatius diguin que entenen i tenen en compte el factor “RENFE”, per posar-li un nom, us puc assegurar que aquesta no és la realitat. El nostre dia a dia es basa a arribar tard a classe després d’haver sortit corrents de la feina o bé al contrari, i a més a més haver de sentir el comentari del professor o professora de torn que es queixa perquè sempre arribem tard. Mentrestant, nosaltres, estem intentant recuperar l’alè perquè hem sortit corrents de la feina, hem dinat al tren com hem pogut i hem fet el possible per arribar d’hora a classe, sense poder actuar quan el tren s’ha quedat aturat entre dues estacions i ens hem hagut de quedar mirant el rellotge, mentre els minuts anaven corrent.
Això em fa pensar: quina pot ser la solució davant d’aquest primer factor del problema? Molts estudiants opten per anar amb un transport privat a les universitats o bé viure en un pis d’estudiants, cosa que implica, en molts casos, haver de treballar per poder-ho mantenir. Per tant, podríem dir que és la primera prova que demostra que la conciliació laboral i estudiantil és com un peix que és mossega la cua i difícilment pot deixar de fer-ho.
En segon lloc, i com a segon factor del problema, crec que és important destacar els horaris lectius que tenen les universitats.
Generalment, sembla que hi ha dos torns de classe el del matí i el de les tardes, amb la qual cosa sembla que és una facilitat per tots aquests alumnes que volem treballar. Podem estudiar al matí i treballar a la tarda, o al contrari. Excepte quan esculls una assignatura
optativa que només es cursa a les tardes. És en aquest moment en què ens hem de plantejar si deixem la feina o deixem d’estudiar el que ens agrada. Quina opció us sembla més factible? O menys desastrosa, més ben dit?
Sí que és cert que moltes universitats ofereixen l’anomenada avaluació única. Aquest model avaluatiu costa d’estudiar l’assignatura pel teu propi compte a casa i presentar-te a una prova avaluativa única, com bé diu el nom de la modalitat, per poder superar l’assignatura. Òbviament, no tens cap mena d’ajuda tutoritzada, ja que, és al primer que renúncies quan decideixes optar per aquest model. Sincerament, a mi aquesta tampoc em sembla una solució òptima.
Pel que fa al tercer factor, estan les hores que hem de destinar a casa per a fer treballs, presentacions, estudiar per exàmens… Que si ho enllacem amb els factors esmentats anteriorment ens trobem amb un horari estudiantil lectiu de 8.30 fins a les 14.30 Tenint en compte que hem d’agafar el tren, arribar a la feina i començar a treballar a les 16.30 fins a les 21.30 aproximadament. Però penseu que si a les 22.00 arribem a casa després d’una dura jornada tant estudiantil com laboral, i encara hem de destinar unes 2 hores més si tenim sort a fer treballs, acabar entregues, posar en pràctica les lliçons… a quina hora representa que hem d’anar a dormir per l’endemà llevar-nos a les 6 del matí, o abans, i tornar a començar la nostra rutina? Jo us haig de confessar que no soc estudiant de medicina, però no crec que cap metge estigui d’acord que aquest horari sigui gaire sa.
Finalment, i per acabar aquest anàlisi de la realitat del dia a dia dels estudiants, m’agradaria destacar els magnífics períodes de pràctiques. No em malinterpreteu, sóc la primera que considera que les pràctiques són una part fonamental dels nostres processos educatius, però què passa quan fem pràctiques? En el meu cas, soc estudiant d’educació, i durant els períodes de pràctiques em trobo que haig d’estar a l’escola de 9.00 a 16.30. Sí que és cert que al migdia puc anar a casa a dinar, però com ho faig per compaginar-ho amb la feina si també començo a treballar a les 16.30? Doncs bé, la meva primera opció va ser parlar amb la facultat per intentar anar a pràctiques només als matins i allargar l’estada. Tal com és la meva jornada estudiantil. Per la sorpresa de tots no m’ho van concedir.
El dia d’avui i ja arribat el meu pas de l’equador de la carrera, i encara intento esbrinar la fórmula màgica que necessito per dividir-me en dues i poder estar en els dos llocs a l’hora.