El gran enemic d’algunes famílies nombroses: El Padró

Ens agradi o no, les separacions i divorcis estan a l’ordre del dia i arrel d’això ens trobem amb que molts pares i mares estan perdent la seva condició de pares de família nombrosa legal pel fet de no compartir el mateix padró que els seus fills.

L’article 2.2.C, de la Llei de famílies nombroses diu: Se equiparan a familia numerosa, a los efectos de esta Ley, las familias constituidas por: El padre o la madre separados o divorciados, con tres o más hijos, sean o no comunes, aunque estén en distintas unidades familiares, siempre que se encuentren bajo su dependencia económica, aunque no vivan en el domicilio conyugal.

Fins fa un parell d’anys, al menys a Catalunya, en cas de separació es confeccionava un títol de FN per a cada un dels progenitors sempre i quan poguessin demostrar que els fills, tot i no viure junts, depenien econòmicament d’ells.

Actualment les separacions, a no ser per algun motiu concret, es resolen cada cop amb més freqüència en custodies compartides on els fills i filles passen el 50% del seu temps amb els seus 2 progenitors.

Potser coincidint amb la posada en marxa de l’últim benefici fiscal per al col·lectiu, és a dir, la desgravació de 1.200€ o 2.400€ segons categoria, per a família nombrosa. I en vista de que la llei a l’article 3.3 diu: Nadie podrá ser computado, a los efectos de esta Ley, en dos unidades familiares al mismo tiempo. S’han anat contactant amb totes aquelles famílies en la que els fills figuraven en dos títols a la vegada per anunciar-los que els fills només poden estar en un títol i que per aquest motiu un dels dos ascendents es queda sense la condició de nombrosa legal, i a més amb efecte retroactiu.

Això ha implicat un desgavell ja no només emocional sinó econòmic entre les famílies afectades.

En un principi des de l’administració es deixa que els pares es posin d’acord sobre qui es queda la titularitat, i en conseqüència amb tots els beneficis que això comporta. Com a possible acord proposa la possibilitat d’alternar la titularitat cada dos anys. Amb aquesta opció es pretén que els fills sempre estiguin emparats pel títol i que els pares s’ho vagin tornant.

En cas de no arribar a un acord, l’administració sempre tindrà en preferència al pare que comparteixi padró amb els fills, i la veritat no entenc el perquè. Si l’article 2.2.C de la Llei de FN deixa clar que la convivència no és necessària per a considerar-se família nombrosa, per quin motiu en aquest cas és un punt decisiu? A vegades un nen està empadronat a una llar per temes totalment externs a la possible relació familiar com pot ser per a tenir la puntuació necessària per accedir a una escola determinada o simplement degut a què amb tot el procés de la separació no s’ha reparat en quina vivenda estan empadronats els nens.

No totes les separacions es resolen de forma amigable i el tenir que tornar a retrobar-se per acordar qui es queda amb el títol pot no només obrir antigues ferides, sinó generar nous conflictes i tot això és sabut que els que queden pitjor parats són els fills. Hi ha casos en que és impossible comunicar-se.

Dubto que una ex parella que ja gaudeix del títol i del padró, faci alguna cosa al respecte per arribar a un acord (doncs arribar a un acord implicaria perdre temporalment els beneficis que ja gaudeix des de fa un temps). No existeix cap tipus de suport cap als pares que no comparteixen padró amb els fills a no ser que es prenguessin mesures legals que a part de tot també implicaria una nova despesa econòmica.

Hi ha molts afectats que al perdre el títol amb caràcter retroactiu s’han trobat amb la obligació de tornar certes prestacions i/o a abonar uns descomptes que ja no són aplicables i això a l’economia d’un pare de família nombrosa pot fer molt de mal.

Són desenes les famílies que dia a dia contacten amb Fanoc amb aquesta problemàtica. Molts ens pregunten com pot ser que tot i ser el/la pare/mare dels nens (i tenir la custodia compartida o passar una pensió amb un règim de visites) no poden tenir el títol de família nombrosa, però sí que el pot tenir la nova parella pel fet de compartir el padró.

Tot seria més fàcil si només fos necessari presentar simplement el llibre de família (que demostra la paternitat/maternitat) i la sentència de separació (que demostra la responsabilitat legal vers als fills, convisquin o no junts).

La societat està canviant molt més ràpid del què pot assumir la legislació vigent i són molts els ciutadans que s’estan quedant fora de l’aixopluc de la llei. Actualment, ja hi ha algun petit ajuntament que contempla els casos de separació en famílies nombroses i ha decidit aplicar el 50% del descompte a cada pare. Però encara queda molt per fer.

Un cas encara més complicat és el de les famílies reconstituïdes o enllaçades. Hi han casos on 2 germans arrel de la separació dels seus pares i de refer aquets la seva vida amb noves parelles, s’han trobat amb 1 o més germans per cada costat. Què passa en aquests casos? Sempre hi hauran uns germans que es quedin fora de la llei. I això no és discriminatori? No haurien de tenir tots els germans els mateixos drets?

Per què no ens posem tots d’acord i reformem la llei de FN ja que ha quedat obsoleta sobretot en aquets aspectes? Si un fill conviu en dues llars, no es podria crear un doble padró?, almenys mentre sigui un menor depenent? En els casos de FN separades, els pares no podrien compartir el mateix títol de família nombrosa?

Ja no només estan tenint problemes els pares separats que perden la condició legal de FN, sinó que famílies nombroses amb el títol oficial vigent perden la possibilitat d’accedir a un benefici com és el de la llum “tarifa de último recurso” pel fet de no tenir a tots els seus membres empadronats a la mateixa llar

Pensem que quan uns pares se separen ho fan de les seves parelles, no dels seus fills.

Deixa un comentari

X