Últimament a les xarxes socials veig a molts pares i mares com debaten de si els fills haurien de fe ús, o no, de les mascaretes a les escoles. Que ho veuen com quelcom molt negatiu, …
Haig de reconèixer que soc la primera a la que la mascareta li molesta i que en més d’una ocasió em fa sentir que estic sorda, que no m’assabento de res, ensopego si no em veig els peus i fa que el nas em piqui a totes hores. A més… crec que respirar tot el dia la brutícia que anem expulsant pel nas i la boca no ha de ser gaire saludable.
Però estem en una realitat atípica que a tots ens ha arribat de nou i que ningú sap molt be per on tirar o exactament com reaccionar o procedir. Hem estat molt de temps tancats a casa intentant evitar la propagació de la Covid19, però és moment de tirar endavant i adaptar-nos com ho hem fet al llarg de la història de la humanitat, i si la mascareta és l’element del que disposem actualment per poder seguir mínimament amb la nostra vida quotidiana doncs crec que cal fomentar-les.
Potser l’ús d’aquest element no sigui la panacea a la pandèmia però s’ha demostrat que utilitzar-les disminueix la possibilitat de contagi.
Al llarg del temps les persones hem incorporat diferents elements a la nostra vestimenta, algunes d’utilitat o necessitat i altres d’estrambòtiques o simplement per a seguir la moda, que al principi han estat del més incòmodes com perruques, ulleres, faixes, tirants, sabates de taló…, però que amb el temps ens hem anat acostumant i que molts ja formen part del nostre dia a dia i ho veiem com quelcom normal. Potser el primer que es va posar unes ulleres les va notar del tot incòmodes però si li permetien veure doncs se les posava. A més estem parlant d’un element que tard o d’hora deixarem de fer servir. Ja hi han experts discutint la data en que tot tornarà a ser mínimament com abans.
Els nens i les nenes ens han demostrat tantes vegades la capacitat extraordinària que tenen a adaptar-se que a mi personalment no em preocupa que hagin de fer servir actualment mascareta. Els vam dir que no podien anar a l’escola, ni fer les seves activitats preferides, ni veure als seus amics, ni als familiars, y fins i tot els vam dir que no podien sortir de casa i no es van queixar, es van adaptar i s’han conscienciat potser molt millor que molts de nosaltres de la importància que té fer-la servir.
Pedagògicament parlant estic totalment d’acord que l’ensenyança no serà el mateix amb mascareta que sense però, l’escola és molt més que veure al mestre vocalitzar. És compartir espais, les olors, els colors, les reaccions in situ o el poder sociabilitzar tot i que sigui a 2 metres.
Últimament també es parla molt de la situació de les persones amb dificultats auditives, que per causa de les mascaretes no poden veure la gesticulació dels llavis de les persones del seu entorn i ja s’ha aconseguit la creació de mascaretes transparents per a facilitar la seva comunicació. Potser aquest tipus de mascareta es poden incorporar pels mestres dels més petits de la casa per tal d’optimitzar l’ensenyança durant el temps que les haguem de fer servir.
A mi potser em preocupa més un nou confinament i que els nens i nenes hagin de tornar a estar tancats a casa i comunicar-se únicament amb els seus companys per whatsapp , instagram o qualsevol plataforma digital. Quants hem vist que els nostres fills/filles no callen ni sota l’aigua en aquests dispositius amb els seus amics però, quan es veuen pel carrer sembla que els faci vergonya fins i tot saludar-se.
El que està clar és que tot això passarà i quedarà com un record passatger com les historietes que tantes vegades ens han explicat els nostres avis, i ben aviat tornarem a veure les escoles plenes de rialles i somriures lliures de mascaretes.
Per Maite Marín, directora de l’Àrea Social de FANOC
