El Govern ha manifestat la intenció d’introduir un límit de renda a l’accés al bo per a famílies nombroses, per evitar que puguin rebre-la famílies amb rendes altes. Des de FANOC i la Federació Espanyola de Famílies Nombroses (FEFN) demanem al Govern que es mantingui com està, i sensatesa en relació amb la revisió del bo social de l’electricitat, a l’hora d’establir criteris de renda que puguin perjudicar les famílies nombroses que ho estan passant malament. A més que la raó del bo universal per a les famílies nombroses es va establir perquè no paguessin més pel mateix servei que els altres ciutadans, no com una ajuda social, encara que l’anomenessin així.
L’anunci de la revisió dels requisits, fet ahir per la ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, sorgeix enmig de la polèmica generada al voltant de qui beneficia aquesta tarifa social, després de conèixer-se que el conseller de la Comunitat de Madrid, Enrique Ossorio , i també la candidata de Mas Madrid, Mónica García, reben l’ajuda per calefacció per ser família nombrosa.
FANOC recorda el cas que va rebre el rebut de l’aigua, que els tribunals van obligar a «bonificar» la factura a les llars de família nombrosa perquè no fossin penalitzades, ja que se’ls feia pagar més car el litre d’aigua que als altres ciutadans. Passa el mateix amb l’energia, i per tant el bo per a aquestes llars té un caràcter compensatori, per no penalitzar-los.
D’altra banda, la FEFN lamenta que aquests dos casos concrets de polítics que reben el bo, explotats als mitjans de manera populista, repercuteixin negativament en totes les famílies nombroses i, en aquest sentit, recorda al Govern que les famílies nombroses estan entre els beneficiaris del bo social també com a consumidors vulnerables per la seva situació econòmica, ja que tenen un major nombre de menors a càrrec i unes despeses ineludibles en béns de primera necessitat: alimentació, roba, calçat, calefacció, aigua, llum… De fet, segons el darrer estudi elaborat per la FEFN sobre aquestes llars, les famílies nombroses tenen ingressos mitjans ajustats i 7 de cada 10 arriben justes a final de mes.
Per això, FANOC i la FEFN defensen que es mantingui el bo universal per a totes les famílies nombroses. En cas que s’incorpori un criteri de renda, com ha anunciat la ministra, demana que almenys s’utilitzi la renda «per càpita», és a dir, renda calculada tenint en compte la composició familiar, i no només mirant els ingressos totals. La Federació insisteix que es computa tots els fills per no penalitzar les famílies amb més fills, com passa ara en moltes prestacions i ajudes socials, que només tenen en compte 2 o 3 fills, cosa que acaba sent una discriminació d’aquestes llars.
FANOC també demana que en el cas de fer-se així, el consum es cobri també ‘per càpita’, ja que sinó el major consum a les llars de famílies nombroses fa que el preu de la tarifa augmenti, quan si es mira dividit entre tots els membres, possiblement estan consumint menys per persona que una llar unipersonal, que consumint més, paga menys.
FANOC recorda també que només el 42% de les famílies nombroses espanyoles està acollit al bo social, perquè com que està limitat el consum màxim, les rendes més altes se solen acollir a un altre tipus de contractes.
Requisits i límits
El bo social de la llum i el bo tèrmic es concedeix a les famílies nombroses amb alguns requisits quant a la potència i tipus de tarifa contractada, i compta també amb un límit en el consum bonificable, que es va establir perquè no beneficiés famílies amb habitatges grans i un consum per sobre de les necessitats habituals duna família amb fills. Per això, no ho reben totes les famílies nombroses, sinó aquelles que compleixen certes condicions. De fet, al bo social de l’electricitat actualment no estan acollides totes les famílies nombroses, sinó menys de la meitat del col·lectiu, en concret, el 45% del col·lectiu. Més concretament, de les 757.410 famílies nombroses amb títol en vigor a Espanya el 2021, 347.863 llars disposen del bo social, segons les dades del setembre del 2023 de la CNMC, i d’aquest conjunt, 244.141 són consumidors vulnerables i 103.722 famílies nombroses vulnerables (no superen els 16.800 euros/any; és a dir, 2 cops l’IPREM).
Del total de beneficiaris, les famílies nombroses (347.863 llars) representen només el 27% de les 1,2 milions de llars a Espanya acollides al bo social. Pel que fa a la resta d’usuaris, el 63% correspon a altres unitats familiars (819.003); un 8,9% són pensionistes amb pensions mínimes (114.790 usuaris), entre d’altres.
Majors necessitats
D’altra banda, cal tenir en compte que les famílies nombroses tenen un consum energètic més gran, pagant més pel preu de l’electricitat en funció de la potència contractada, i tanmateix la despesa per càpita és menor a les altres llars amb menors responsabilitats familiars. Tot i que el consum per càpita és menor, paguen més car el preu de l’electricitat. Cal, per tant, garantir mesures que permetin un equilibri, equitat i igualtat de tracte en el consum de subministraments bàsics, a fi que no es penalitzi a les tarifes dels consums bàsics de la llar per raó del nombre de membres de la unitat familiar.
Major risc de vulnerabilitat
El 42,4% de les famílies amb tres o més fills amb baixos ingressos a Espanya són vulnerables o estan en risc de pobresa relativa, segons dades d’Eurostat de 2019, sent un dels col·lectius amb més vulnerabilitat. A l’àmbit europeu, Espanya és un dels països on les famílies nombroses tenen més risc de pobresa, a 17 punts de la mitjana europea, ja que a nivell de la UE-28, la mitjana europea se situa en el 24,9% de llars formades per família nombrosa en risc de pobresa. A més, cal tenir en compte que la taxa de pobresa de les famílies nombroses s’ha perpetuat a la darrera dècada. El 2010, taxa de pobresa del col·lectiu era de 44,1%; el 2015, del 44% i el 2019, era del 42,4%. L’impacte de la pobresa és especialment a les famílies nombroses (47,7%), un percentatge molt més elevat que a les llars sense menors a càrrec (18,1%) El bo social serveix en part per pal·liar la pobresa energètica, que afecta especialment les llars amb menors a càrrec. La FEFN considera que les famílies nombroses mereixen un suport, reconeixement i protecció especial, com a actiu per la contribució i el valor que aporten a la societat, especialment tenint en compte el cost de la cura i atenció dels fills, que se situa de mitjana entre 6.600 € i més de 8.000 €/any per fill en funció de l’edat, segons dades de Save The Children, per la qual cosa cal articular mesures de suport en tots els àmbits, fiscal, econòmic, energètic, habitatge, que compensin en part l’elevat cost que suposa la criança i l’educació dels fills i que permetin afrontar el repte demogràfic que presenta Espanya actualment i que afecta el sosteniment de l’Estat del Benestar Social.
