Catalunya és la comunitat més cara per a criar un fill: 819 euros al mes, un 30% més que al 2018

  • Segons l’estudi “El cost de la criança a 2022” presentat per Save the Children.

  • A Catalunya no existeix un sistema de protecció social per a la infància per se, ni una prestació específica per a la criança. La única prestació per fill/a a càrrec que existia va ser eliminada al 2011.

Criar un fill o una filla porta moltes alegries, però també moltes despeses. L’arribada dels fills i filles a la llar n’augmenta algunes i n’afegeix d’altres. Aquestes despeses van canviant al llarg del creixement: des de la compra del bressol o els bolquers, el material escolar o el transport, fins a arribar al telèfon mòbil.

Fer front a aquestes despeses suposa un problema per a moltes famílies a Catalunya, en el qual 462.000 infants i adolescents (això és el 33,4% del total) es troben en risc de pobresa o d’exclusió social.

Així mateix, la factura de criar un nen o nena dissuadeix a bona part d’aquells i aquelles que volen ser pares o mares, però no poden afrontar l’elevat cost. D’aquí que Catalunya tingui un índex de fecunditat del 1,21 fill/a per dona (Idescat, 2020).

Aquestes qüestions depenen en gran mesura de l’insuficient suport públic a la criança. A l’Estat espanyol, malgrat els notables canvis en ajuts suplementaris a les famílies en situació de pobresa severa o ingressos baixos introduïts recentment, tant a Espanya i com a Catalunya, manquen polítiques de suport a la criança que abordin aquesta qüestió com una inversió de futur. Polítiques que apostin pel desenvolupament ple de la infància i de les seves capacitats com a factor essencial per contribuir al sistema productiu i garantir el seu benestar propi i del conjunt de la societat, tal com existeixen a la resta de la UE.

Diferències territorials

El cost de la criança no és homogeni i varia depenent del lloc de residència de les famílies. En l’anàlisi territorial, que se circumscriu a la major part de les comunitats autònomes en les quals opera Save the Children, es constaten diferències significatives que aconsegueixen fins als 178 euros per mes i fill/a entre el cost mitjà de la criança a Andalusia (641 euros per mes i fill/a) i Catalunya (819 euros). Això es tradueix en què criar a un fill o filla a Catalunya és fins a un 27,8% més car que a Andalusia.

A Catalunya el cost de la criança al 2022 és de 819€ al mes per fill o filla. L’any 2018 aquest cost era, de mitjana, de 631€ mensuals. Des de llavors la cura dels nens i les nenes ha augmentat un 29,8%, gairebé 200€ al mes. L’increment supera l’augment general dels preus, el que revela l’encariment relatiu de la criança.

A Catalunya (819€), Madrid (814€), Euskadi (769€) i la Comunitat Valenciana (710€) les despeses de la criança son més altes que a la mitjana del territori espanyol (672€). Només a Andalusia, amb 641€ mensuals, el cost de criar a un fill o una filla és menor que la mitjana nacional.

Entre 2018 i 2022 el cost de la criança a Catalunya ha augmentat un 29,8%. L’habitatge és la partida que s’encareix més, un 124%, al voltant de 100€ al mes, seguida per educació amb un 45%, i les despeses corrents de l’habitatge, amb un augment del 33,3%. Encara que sigui una situació generalitzada a tot el territori espanyol, el cost de criar un infant s’ha incrementat més en algunes comunitats autònomes.

El cost de la criança per edats

Les necessitats dels nens i les nenes van canviant a mesura que creixen, reflectint-se en la despesa econòmica de les famílies que varia al llarg dels anys. Per observar aquestes variacions, s’ha calculat el cost de la criança segons edat i característiques de despesa comunes: de 0 a 3 anys, de 4 a 6, de 7 a 12 i de 13 a 17 anys:

  • Els primers 3 anys de vida es caracteritzen per una alimentació particular, la necessitat de comprar roba nova constantment i per mobles i estris específics com bressol, cotxet, etc.
  • De 4 a 6 anys els infants s’incorporen a l’alimentació familiar i l’habitació del bebè es converteix en una habitació de nen/a. El tipus de joguines i d’oci han canviat i la roba necessita renovar-se de manera freqüent.
  • De 7 a 12 anys continuen creixent molt de pressa. A l’habitació es fan alguns canvis per adaptar-se a aquesta nova etapa. Ja mengen més quantitat d’aliments i s’han incorporat totalment a la dieta de la família.
  • De 13 a 17 anys han deixat les joguines de costat i l’oci es realitza amb les amistats. L’estil de vestir canvia, demanen aparells electrònics i augmenta la despesa en alimentació.

Per a les franges de 0 a 3 i 4 a 6 anys, la despesa més elevada és la de la conciliació. A partir dels 7 anys, la partida més elevada és la de l’alimentació.

Recomanacions generals de l’informe

  • Recomanació 1: Implementació d’una nova ajuda a la criança de 100 euros mensuals que, des dels 0 als 17 anys i en clau universal, abast a un major nombre de famílies més enllà dels nivells actuals.
  • Recomanació 2: Actualització del valor real dels complements de criança de famílies perceptores del *IMV i ingressos baixos.
  • Recomanació 3: Gravar productes d’higiene menstrual al tipus superreduït de l’IVA (4%), la qual cosa implicaria una disminució de la càrrega fiscal suportada per les famílies de 7,3 milions d’euros a l’any. Si s’optés per l’eliminació de l’impost, la disminució seria de 12,1 milions d’euros a l’any.
  • Recomanació 4: Reduir la imposició de bolquers infantils al tipus reduït (10%), la qual cosa suposaria una disminució de la càrrega fiscal suportada per les famílies de 70,4 milions d’euros a l’any, o de 108,3 milions d’euros anuals si es reduís al 4%. Si s’optés per l’eliminació de l’impost, la disminució seria de 138,5 milions d’euros anuals.

Propostes de l’informe específiques per a Catalunya

Proposta 1: reformular la rgc perquè afavoreixi a les famílies amb fills o filles a càrrec en situació de pobresa

  • Reformular la Renda Garantida de Ciutadania creant un complement per a la criança per a les famílies més vulnerables, canviant els criteris d’accés i pujant els llindars d’ingressos, perquè més famílies puguin sol·licitar aquest complement. Aquesta aportació de 100€ permetria complementar “el Complemento para la crianza” de l’IMV, i així oferir a les famílies una prestació més adaptada a la realitat catalana, on el cost de la criança és més elevat (819€ enfront de la mitjana espanyola de 672€).
  • Utilitzar l’estalvi generat per part de la Generalitat de Catalunya amb  l’IMV per crear aquest complement.
  • Blindar normativament l’estalvi de l’IMV per part de la Generalitat, perquè estigui destinat a les famílies amb fills o filles a càrrec en situació de pobresa, ja que són el col·lectiu més pobre.

Proposta 2: crear un complement d’habitatge a la rgc i fer compatible l’ocupació

  • Crear un complement per motiu d’habitatge, prenent com a exemple la renda basca, destinat a les famílies amb fills o filles a càrrec beneficiàries de la RGC. Relacionar aquest ajut amb la necessitat de ser sol·licitant de lloguer social, podent així actualitzar les necessitats de lloguer social existents.
  • Fer completament compatible la RGC amb l’ocupació, per alinear els criteris de la RGC amb els de l’IMV i evitar l’augment de persones treballadores pobres.
  • Augmentar el parc públic d’habitatge social (actualment de l’1,5 %) per aconseguir la mitjana europea situada en el 15%, reduint la sobrecàrrega de les despeses d’habitatge que pateixen les famílies a Catalunya.

Proposta 3: polítiques eficients per millorar l’accés als serveis destinats a la infància

  • El desplegament de la Garantia Infantil europea s’ha de fer d’acord a un diagnòstic previ de les necessitats dels infants en matèria de salut, educació, rendes i ocupació, de cara a fomentar una inversió eficient i basada en l’equitat.
  • Un dels serveis contemplats en la Garantia Infantil és l’accés gratuït i universal al cicle educatiu 0-3 anys. Aquesta mesura és clau per a les famílies atès que les despeses en conciliació són molt altes. No qualsevol servei és adequat per aquesta etapa vital tan delicada que necessita una atenció molt especial. Recomanem que el model que se segueixi a Catalunya en la implementació del nou P2, sigui el model de les Cases de la petita infància, centres integrals e integrats que, a més de l’escola bressol, ofereixen a les famílies altres serveis molt importants en la criança com son, la salut materna infantil, l’oci, els espais d’oci familiar o els serveis socials.
  • Ampliar la cobertura de pròtesis, audiòfons, ulleres, serveis psicològics i psicosocials, i salut bucodental, per a nens i nenes fins als 18 anys. Incloent el cost total en la cartera de serveis del sistema de salut, seguint les consideracions de les resolucions 17/XI i 327/XI del Parlament de Catalunya, ja que moltes famílies no poden fer front a aquestes despeses imprevistes.
  • Garantir l’accés a activitats d’oci i esportives en clau d’equitat perquè tots els infants en situació de pobresa hi puguin accedir.
  • Unificar la interlocució de les famílies amb el sistema de prestació social, a través d’una finestra única i un únic professional referent, depenent de la nova Direcció General de Prestacions Socials.

Proposta 4: situar la lluita contra la pobresa infantil al centre de les prioritats

  • Situar la lluita contra la pobresa infantil al centre de la política del Govern i constituir un comissionat o una agència, que articuli una estratègia integral i les diferents mesures que la componen, sent estable en el temps com a Irlanda on existeix des de l’any 1990.
  • L’estratègia contra la pobresa infantil ha d’estar dotada d’un pressupost ambiciós, a l’altura de la problemàtica i ha d’estar avaluada periòdicament.
  • Incrementar el percentatge del producte interior brut que Catalunya destina a les prestacions socials d’infància i família fins al 2,4%, la mitjana europea, d’acord amb la Moció 198/XII del Parlament de Catalunya, sobre la pobresa infantil.
  • Millorar la transparència sobre les despeses públiques en matèria de protecció social per a la infància i les famílies, no disponible a l’Idescat després del 2014.
  • Com més necessitats més recursos. Entre altres coses, l’estratègia catalana de lluita contra la pobresa infantil haurà de fer un mapa de les zones on hi ha més pobresa dels infants i aportar-hi solucions concretes, transversals i duradores que s’hauran de reflectir en un pacte i en els pressupostos.
  • Apujar l’IRSC congelat des del 2010, perquè s’adeqüi a la realitat de les famílies i que les famílies en situació de pobresa puguin accedir a les prestacions que fixen l’IRSC com a llindar.

Descarregar l’informe sobre Catalunya

Descarregar l’informe sobre Espanya

Deixa un comentari

X