Un tribunal permet l’aplicació retroactiva de les millores per a les famílies nombroses

Retorna el títol a una llar que el va perdre en 2014, quan la filla major va complir 25 anys, malgrat ocórrer un any abans que s’aprovés la reforma que ara els beneficia

– Les famílies nombroses que vau perdre la categoria especial abans d’agost de 2015 i encara teniu el títol de família nombrosa, podeu reclamar retornar a la categoria especial amb un model que es pot descarregar aquí.

– Les famílies nombroses que vau perdre el títol de família nombrosa abans d’agost de 2015 i teniu encara fill/s o filla/es a casa menors de 21 anys (25 si estudien) podeu reclamar que us tornin el títol de família nombrosa amb un model que podeu descarregar aquí. Si la reclamació es denegada, podeu interposar un recurs que podeu descarregar aqui

(Diario Sur)

El Tribunal Superior de Justícia de Castella i Lleó, en una sentència pionera a Espanya, considera justificat aplicar de forma retroactiva les millores i beneficis que per a les famílies nombroses va suposar la reforma legal que es va aprovar el 28 de juliol de 2015.

En concret, gràcies a aquesta interpretació garantista de l’ordenament jurídic, un matrimoni de Salamanca amb tres filles ha guanyat un litigi a l’administració autonòmica i ha pogut recuperar el títol de família nombrosa que va perdre al novembre de 2014, quan la major de les noies va complir els 25 anys, factor que fa quatre anys i mig provocava de manera immediata el final d’aquestes ajudes per a tots els membres de la llar.

La Sala contenciosa administrativa considera que aquesta família té dret a beneficiar-se de la reforma legal que es va aprovar gairebé un any després que perdessin oficialment el seu títol, entre altres raons perquè el canvi normatiu es va fer per a evitar que els germans petits de les llars nombroses es veiessin discriminats i perdessin les ajudes i beneficis socials quan el major superava els 25 anys o s’emancipava.

La modificació legal de 2015 indica que les famílies mantindran la seva qualitat de nombroses encara que el nombre de fills que compleixin les obligacions del títol sigui inferior a tres -que és la xifra a partir de la qual genera el dret- sempre que almenys un dels descendents sigui menor de 25 anys, convisqui amb els pares i sigui dependent econòmicament. Això sí, la família mantindrà l’estatus legal, però només podran gaudir dels beneficis del títol els membres de la unitat familiar que continuïn complint les condicions legals que els van convertir en beneficiaris. En el cas d’aquesta família de Salamanca, per exemple, els beneficis i ajudes a partir de la sentència els podran gaudir els pares i la filla menor, que ara té uns 20 anys (de 1998).

Es tracta de la segona sentència que aquest mes amplia drets a les famílies nombroses amb base en la reforma legal de 2015. El dia 1, el Tribunal Suprem va resoldre que des de l’aprovació de la llei la marxa dels fills majors no només no fa perdre el títol a la unitat familiar, sinó que obliga l’administració a mantenir la categoria especial -cinc o més fills o quatre amb un dependent o trigèmins- si aquest era el caràcter del títol quan la reforma va entrar en vigor.

La novetat de la decisió del tribunal amb seu a Valladolid, que ara via recurs haurà de beneir o descartar el Suprem, està en el seu caràcter retroactiu, en què permet beneficiar-se de la nova i flexible regulació de 2015 a famílies que van perdre el títol amb anterioritat a aquesta data per edat o emancipació dels primogènits

La línia, de ser confirmada pel Suprem, obre la porta al fet que recuperin el títol totes les antigues famílies nombroses que encara tenen un fill menor de 25 anys a casa. I aquesta realitat podria afavorir a centenars o milers de llars si es té en compte que a Espanya, de mitjana, la diferència d’edat entre el primogènit i el menor d’aquest tipus de famílies és de set anys i que la reforma es va aprovar fa menys de quatre.

Discriminació i baixa natalitat

El tribunal superior, en contra del criteri de la Junta de Castella i Lleó i d’un tribunal de primera instància de Valladolid, que van rebutjar les pretensions de la família de Salamanca per entendre que per a ser retroactiva la reforma legal ho hauria d’haver recollit «de forma expressa», argumenta les mateixes tres grans raons usades en la resolució de l’1 d’abril pel Suprem per a justificar la seva interpretació generosa del que es disposa per la llei de 2015.

La principal és que les normes jurídiques han d’interpretar-se respectant l’esperit i finalitat de llei que, en aquest cas, pretén complir amb el mandat de protecció i ajuda a les famílies, i sobretot als menors, que imposa la Constitució en el seu article 39, així com acabar amb la discriminació històrica dels germans menors de les famílies nombroses. Però a més afegeix, també en sintonia amb el Suprem, que per a fixar el criteri d’aplicació de les lleis s’ha de tenir en compte la realitat del seu temps, i que en aquest cas l’interès general d’Espanya reclama ajudar a tenir fills a les famílies en una societat amb una greu crisi demogràfica i una forta caiguda de la natalitat.