Plantegem que l’Estat cotitzi uns anys pels pares que fan un parèntesi laboral per cura de fills

La Federació Espanyola de Famílies Nombroses (FEFN) i Associació de Família Nombrosa de Catalunya (FANOC) ha demanat al Govern que assumeixi les cotitzacions a la Seguretat Social dels pares i mares de família que durant un temps deixen de treballar per tenir cura de fills, per garantir una cotització mínima de 15 anys que els permeti accedir a una pensió contributiva.

Es tractaria de garantir una cotització d’aquest període als progenitors, però distribuïda en períodes de 5 anys, sent 5 anys per a cadascun dels progenitors que es dediquin a cura dels fills (total 10 anys entre els dos) i 5 anys addicionals per distribuir lliurement entre tots dos. Els 5 primers anys serien de gaudir obligatori per a cadascun dels progenitors i el màxim a percebre per a un mateix progenitor seria de 10 anys.

La mesura pretén acabar amb la discriminació i la situació d’abandonament que pateixen milers de pares i mares que sovint han d’abandonar la feina durant un temps per temes familiars, fet que suposa renunciar a uns ingressos, però també porta implícita la pèrdua de temps cotitzat de cara a la pensió de jubilació.

Mares de família nombrosa
Encara que aquesta situació la pot patir qualsevol persona a partir d’un fill, es dóna particularment a les famílies nombroses, on hi ha més càrregues familiars i de vegades es decideix que un dels pares deixi per un temps la feina per ocupar-se dels nens. I és la dona la que sol assumir aquest paper de cuidador, renunciant totalment o parcialment a la feina, amb la consegüent pèrdua d’ingressos i de drets a la guardiola de les pensions. “La feina que es fa a casa i amb els nens no està reconeguda com a feina, ni està remunerada, amb la qual cosa no compta com a feina. Com que no s’està pagant a la Seguretat Social també s’estan perdent anys de cotitzacions, cosa que tindrà també el seu efecte a la pensió. Encara que després tornis a treballar, si és que et pots reenganxar, moltes ja no arriben al mínim de cotització per tenir una pensió contributiva mínima”, explica el president de la FEFN, José Manuel Trigo.
La mesura que la FEFN planteja pretén, precisament, reconèixer el “treball invisible” que fan a casa i amb els nens milers d’homes i, sobretot, dones, i compensar adequadament aquesta tasca social important que desenvolupen i per la qual, no només no es veuen reconeguts, sinó que són penalitzats. “En deixar la feina ja estan renunciant a uns ingressos, bé, però que també perdin drets de cara a la seva jubilació… No és just perquè aquestes persones estan cuidant els fills, de vegades estalviant recursos públics, per exemple, a Escoles Infantils, i en el cas de les famílies nombroses estan aportant capital humà que és fonamental per a tota la societat en un moment clau, en plena crisi demogràfica, amb una natalitat cada cop més baixa”, destaca el president de la Federació.

La mesura que planteja la FEFN ha estat fruit d’un estudi de recerca realitzat per la Universitat de Vigo, amb el suport del Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030, on s’analitza l’impacte d’algunes mesures de suport a les famílies i les famílies nombroses, per tal de millorar-ne el reconeixement econòmic i social. L’estudi posa de manifest la viabilitat d’aquest sistema de cotització i l’escàs impacte econòmic que tindria sobre les arques de l’Estat, ja que suposaria anar aportant a la Seguretat Social durant uns anys, però sense cap desemborsament a curt i mitjà termini, només a el moment de la jubilació.

Incentivar la feina
A més, la FEFN planteja que l’Estat assumeixi una cotització mínima només perquè tots els pares i mares puguin assolir prou per entrar a les pensions contributives, però exigeix ​​que el propi beneficiari, el treballador, hagi de completar i millorar aquests mínims amb més anys de treball i la consegüent cotització. D’aquesta manera, i segons destaquen els autors de l’estudi de la Universitat de Vigo, s’incentiva la feina, que és la situació ideal que correspon a cada ciutadà, però que de vegades es veu interromput pel naixement dels fills i no sempre és possible reincorporar-se.

Això afecta especialment les dones i, en particular sense família nombrosa, ja que tenir més fills incrementa les dificultats d’accedir a una feina. Segons l’estudi sobre Famílies Nombroses realitzat per la FEFN el 2019, 7 de cada 10 mares de família nombrosa creu que ser dona i mare de diversos fills ha dificultat notablement el seu accés a una feina i també la reincorporació al mercat laboral: només un 31% , és a dir, 1 de cada 3 dones que han deixat de treballar un temps per cura de fills (amb una mitjana de 3 anys), ha pogut tornar a la feina.

Feu un comentari