Pau Saumell, de SMS advocats i secretari de la junta directiva de FANOC. Va ser autor del recurs de l’associació contra la ZBE de Barcelona
Fa un any, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va anul·lar l’ordenança de la Zona de Baixes Emissions de Barcelona (ZBE), mitjançant sis sentències que donaven la raó als recursos presentats per altres entitats ciutadanes.
Tot i que les sentències són extenses i molt ben raonades (66 pàgines), podríem resumir breument les causes de la nul·litat de l’ordenança.
Els cinc magistrats van detectar vicis substancials en les diferents memòries i informes emesos en les matèries següents: limitacions als titulars de vehicles afectats, delimitació territorial de la ZBE, dades de contaminació, conseqüències pressupostàries, econòmiques i socials, impacte en la competència i en el mercat i manca d’estudi sobre mesures alternatives o menys restrictives.
El desencert municipal va arribar fins a l’extrem que ni tan sols va respectar les directrius aprovades pel mateix Ajuntament de Barcelona el 2015 sobre els principis de bona regulació.
Ja sabem com va reaccionar l’Ajuntament. D’una banda acusant els jutges de fer política, sense reconèixer ni un sol error, i de l’altra convencent la Generalitat i l’Àrea Metropolitana perquè li recolzessin en el recurs de cassació que van presentar les tres administracions davant del Tribunal Suprem, cosa que demora la nul·litat efectiva de l’ordenança fins que el recurs es resolgui.
Paral·lelament, sabent que el Tribunal Suprem desestimarà els seus recursos, l’Ajuntament ha tramitat una nova ordenança, en què s’ha acurat amb nous informes per intentar salvar els obstacles plantejats per les sis sentències, encara que curiosament no les esmenta (a les sis sentències ) excepte de forma genèrica i marginal.
Nova ordenança
La nova ordenança va entrar en vigor el 21 de febrer passat, encara que aquesta vegada no se li va donar publicitat i autobombo com fa tres anys, segurament per evitar la repetició de molestes impugnacions. El termini per recórrer-la acaba el proper 21 dabril de 2023.
Pràcticament és una còpia de l’anterior, amb l’única novetat que diu protegir els sectors de població amb rendes més baixes, i amplia el nombre d’autoritzacions per a l’ús ocasional dels vehicles i per als professionals amb una edat propera a la jubilació que utilitzen el vehicle per treballar.
Tot i això, en el càlcul de les rendes baixes torna a marginar les famílies nombroses (que van guanyar una de les sis sentències), ja que només computa en el càlcul de rendes per l’IPREM fins a quatre persones, malgrat saber que generalment la família nombrosa la formen els pares més tres fills, cinc persones, de manera que no només ignora la sentència sinó també les normes protectores de l’article 6 de la Llei 40/2003, modificat per la Llei 26/2015, de 28 de juliol, que prohibeix la discriminació provocada pels fills més petits.
Què passarà amb les multes?
I el que crida encara més l’atenció és allò relacionat amb les sancions. Segons dades municipals, s’han imposat unes 150.000 multes en aplicació de l’ordenança anterior. Això representa uns 30 milions d’euros, que l’Ajuntament hauria de tornar o renunciar a cobrar quan el Tribunal Suprem confirmi l’anul·lació de l’ordenança. Però alguna ment privilegiada ha introduït una original disposició transitòria a la nova ordenança, en virtut de la qual “el nou règim sancionador s’aplica als fets comesos amb anterioritat a la seva entrada en vigor quan afavoreixi la persona presumptament infractora, tant pel que fa a la tipificació de la infracció com la sanció aplicable, fins i tot respecte de les sancions pendents de compliment en entrar en vigor aquesta Ordenança”.
Davant d’aquest plantejament, ens preguntem en quina mesura pot beneficiar el nou règim sancionador als fets anteriors si en virtut de les sis sentències dictades l’Ajuntament està obligat a tornar la totalitat de les multes cobrades i arxivar les que estan pendents de cobrament. El dubte és si només cerca crear confusió i estalviar-se devolucions als milers de ciutadans afectats per una ordenança nul·la. L’Ajuntament sap que el cost econòmic d’impugnar la nova ordenança en defensa dels drets ciutadans és massa elevat per a moltes entitats que ja es van rebel·lar contra la primera.
