Article de Eleconomista.es
- La sentència es basa en el Codi civil, que considera el concebut com a nascut a tots els efectes que li siguin favorables.
- La sentència aclareix que el títol oficial de família nombrosa té una naturalesa declarativa i no constitutiva.
- Un vot particular rebutja que el benefici fiscal per al concebut s’estengui a la càrrega tributària dels pares.
El Tribunal Suprem ha fixat doctrina jurisprudencial en establir que les famílies poden aplicar-se el tipus impositiu reduït del 4 % en l’impost sobre transmissions patrimonials (ITP) per adquirir el seu habitatge habitual si, en la data de la compra, la mare està embarassada del tercer fill i aquest neix viu posteriorment, segons estableix el Tribunal Suprem en la sentència del 24 de setembre de 2026.
La ponent, la magistrada Córdoba Castroverde, fonamenta la seva decisió en l’article 39 de la Constitució espanyola, que encomana als poders públics la protecció social, econòmica i jurídica de la família. Així mateix, fonamenta la inclusió del concebut no nascut en l’article 29 del Codi civil, que estableix que el concebut es considera nascut a tots els efectes que li siguin favorables.
La Sala aplica una interpretació teleològica de la Llei de protecció a les famílies nombroses, deixant de banda el criteri purament literal defensat per l’Administració tributària autonòmica. Aquesta interpretació s’emmarca en la doctrina del Tribunal Constitucional establerta en la Sentència 77/2015, que prioritza la protecció efectiva dels beneficis fiscals destinats a facilitar l’accés a l’habitatge habitual. La ponent aclareix que el títol oficial de família nombrosa té una naturalesa declarativa i no constitutiva.
El litigi es va iniciar arran de la compravenda d´un immoble per part d´un matrimoni casat en règim de separació de béns. Després d’autoliquidar inicialment l’impost al tipus general del 6 %, la mare va sol·licitar la devolució dels ingressos indeguts, al·legant que en el moment d’atorgar l’escritura pública estava embarassada del seu tercer fill. Tot i la denegació de l’Administració tributària, el Tribunal Econòmic Administratiu Regional i el Tribunal Superior de Justícia van reconèixer la bonificació fiscal.
La resolució inclou el vot particular del magistrat Toledano Cantero, que defensa que el benefici fiscal s’ha de valorar en el moment de la meritació de l’impost i que la ficció jurídica de l’article 29 del Codi civil està reservada a la protecció dels drets del concebut, sense que es pugui estendre per reduir les càrregues tributàries dels progenitors com a tercers.