Espanya és un dels països d’Europa que menys polítiques i recursos destina a cura de la població més jove i el seu model de protecció familiar, el mediterrani, no resulta eficaç per afrontar la forta caiguda de la natalitat i millorar les expectatives dels que volen tenir més fills. Així ho posa de manifest un estudi de la Federació Espanyola de Famílies Nombroses (FEFN), desenvolupat per la Universitat de Vigo, amb el suport del Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030, que analitza les polítiques familiars a diversos països d’Europa subratllant-ne l’escassa inversió d’Espanya en protecció familiar i necessitat de revisar algunes mesures actuals.
Segons l’estudi, Espanya és un dels països on hi ha més distància entre els fills desitjats i els que es tenen i això és així per un context poc favorable a formar famílies i, en especial, famílies grans. Entre els factors que condicionen la decisió de tenir més descendència estaria “la baixa qualitat d’alguns llocs de treball, les reduïdes expectatives de millora del mercat laboral, la dificultat per conciliar la vida laboral i familiar i l’escàs suport de les administracions públiques a les famílies, especialment aquelles amb més fills”.
I és que, segons l’estudi, Espanya destina a polítiques de família un percentatge del seu producte interior brut (PIB) molt allunyat al dels països amb millors sistemes de protecció a la família, en dedicar un 1,5%, molt per sota de França, Dinamarca, Suècia o Hongria, tots per sobre del 3%; cosa que s’uneix a un model de protecció familiar, el mediterrani, caracteritzat per “un escàs desenvolupament de les polítiques familiars explícites, amb prestacions econòmiques de petita quantia, dotació mitjana en béns i serveis i algun avantatge de naturalesa tributària”.
La conseqüència de tot això és clara: Espanya té un greu problema de natalitat, la població cada cop està més envellida i la seva baixa taxa de natalitat no permet mantenir un equilibri entre generacions. “Quan no es destina prou a una cosa tan important com la família i, a més, les polítiques no s’ajusten a les necessitats reals ens trobem amb aquesta situació. Històricament, al nostre país la família ha estat una de les institucions més ben valorades, però des de fa anys aquest suport social no es tradueix en una veritable protecció a les famílies per part de les administracions, i n’estem veient les conseqüències, amb una natalitat que cau en picat perquè les famílies no se senten protegides, no compten amb un entorn favorable a la família”, assenyala el president de la FEFN, José Manuel Trigo.
Maternitat tardana
L’estudi reconeix que hi ha una situació generalitzada de caiguda de la natalitat a la UE, però les taxes de natalitat d’alguns veïns comunitaris que han apostat per una atenció més gran a la família, com Alemanya o França, són superiors. Per contra, Espanya és el segon país de la UE on s’és mare més tard, un fet que ve unit també a “l’estigmatització de les mares joves al mercat de treball, més gran com més fills tinguin”, ia que, a les llars, especialment aquelles amb més fills, els resulta “una tasca complexa” compaginar la feina amb la vida familiar. En aquest sentit, la investigació, dirigida i elaborada per Alberto Vaquero García, professor titular d’Economia Aplicada (Grup GEN de recerca), i per Jaume Cabeza Pereiro, catedràtic de Dret del Treball i de la Seguretat Social de la Universitat de Vigo, posa de manifest la insuficiència de les mesures de suport a la família a la primera infància: amb excepció del permís de paternitat, que és dels més alts d’Europa, aquestes polítiques es queden curtes: la baixa de maternitat resulta de les més baixes i l’excedència de fins a 36 mesos que hi ha per tenir cura de fills no està remunerada, cosa que es tradueix en una mesura poc real per a les famílies, que no poden prescindir d’una font d’ingressos.
Davant d’aquest panorama, la FEFN considera necessari que es reforci la política de suport a la família, amb una inversió més gran i la revisió d’algunes mesures, entre d’altres, les que suposen una discriminació de les famílies nombroses, com el no reconeixement de tots els fills en els límits de renda o en la quantia mateixa de les prestacions. “Cal acabar amb aquesta penalització de les famílies que tenen més fills, eliminant el límit actual que hi ha en prestacions socials que només s’incrementen fins al segon o tercer fill, i la resta dels fills, no tenen necessitats?” es pregunta José Manuel Trigo.
Part de l’estudi de la Universitat de Vigo se centra precisament en aquesta qüestió analitzant el que suposaria eliminar l’actual límit que hi ha a l’Ingrés Mínim Vital (IMV) i en la prestació i subsidi per desocupació, estudiant tant la viabilitat jurídica de la mesura com el cost. En concret, en el cas de l’IMV, considerar el nombre real de fills a la quantia percebuda suposaria un cost addicional de 35,1 milions d’euros.
També es planteja eliminar l’actual límit que hi ha en la prestació contributiva per desocupació, que només reconeix fins a 2 fills a l’hora d’establir la quantia a percebre per l’atur, cosa que l’estudi esmentat calcula que suposaria 66,5 milions addicionals, un despesa “totalment necessària” dins de la política de suport a la família ia la infància, apunta José Manuel Trigo, “per donar una adequada protecció a tots els nens que pertanyen a famílies en què un dels progenitors, o tots dos, es queden sense feina; actualment molts d’aquests nens, fills de famílies nombroses, estan desprotegits”.
Reforma del subsidi “sense fills”
En el cas del subsidi per desocupació, la reforma del qual acaba d’aprovar el Govern, la Universitat de Vigo analitza també la viabilitat d’introduir el criteri del nombre de fills, ja que actualment aquesta prestació té una quantia fixa, sense importar el nombre de persones a càrrec que tingui el perceptor. Segons l?estudi, la mesura costaria a l?Estat 207 milions d’euros.
La FEFN lamenta que el projecte de reforma d’aquesta prestació, que va aprovar ahir el Consell de Ministres, no hagi tingut en compte el criteri dels fills, aquest subsidi s’ha reforçat ampliant alguns grups, com els menors de 45 anys sense càrregues familiars , però sembla que no s’ha millorat per a les famílies amb més fills, cosa que suposa no tenir en compte la necessària protecció a la infància, quan diverses organitzacions estan alertant de l’alt nivell de pobresa infantil del nostre país”, assenyala el president de la Federació.