Segons l’estudi elaborat per la Federació Espanyola de Famílies Nombroses i l’Associació de Famílies Nombroses de Catalunya (FANOC), Catalunya és una de les comunitats autònomes amb més dificultats econòmiques per arribar a final de mes amb el 81% de les famílies que no poden cobrir totes les despeses i es veuen obligades a “fer molts números”, retallar despeses, recórrer a estalvis o demanar un préstec
La pujada de preus a l’alimentació, els tipus d’interès i les despeses generades amb motiu de l’inici del curs escolar han tingut un fort impacte sobre l’economia de les famílies nombroses, que pateixen especialment la pujada del setembre. Així ho constata l’Estudi sobre les famílies nombroses a Espanya, realitzat per la Federació Espanyola de Famílies Nombroses (FEFN), amb el suport del Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030, amb enquestes a més de 9.000 famílies nombroses de diferents punts d’Espanya, entre elles, més de 700 famílies de Catalunya. Segons l’estudi, només un 22% d’aquestes llars viuen sense dificultats econòmiques, Catalunya és una de les comunitats autònomes que més li costa arribar a final de mes amb només un 18% que viuen sense dificultats per arribar a final de mes. La resta, un 78%, és a dir, 8 de cada 10 famílies nombroses, assegura tenir dificultats per cobrir totes les despeses importants i a Catalunya aquesta dada augmenta al 81%, per això, les famílies catalanes es veuen obligades a “fer molts números ” (30%); retallar despeses de capítols secundaris (25%), i estirar estalvis o demanar un préstec, com fan 1 de cada 5 famílies, el 20%, percentatge que l’any passat era del 12%.
Setembre és un mes complicat per a les famílies, especialment per la tornada a l’escola, un extra a què les llars amb més fills s’enfronten traient despeses d’altres capítols, segons afirma el 49% de les famílies catalanes, o d’estalvis (38% ). L’impacte econòmic de l’inici del curs afecta una immensa majoria de famílies: només un 18% de famílies assegura assumir sense dificultats tot allò que implica tornar a l’escola.
A més, a les despeses de la tornada a l’escola s’ha unit aquest any la pujada de la hipoteca, que ha afectat 1 de cada 2 famílies, i l’alça de tots els preus, especialment els que es refereixen a la cistella de la compra, l’efecte de la qual ha obligat la immensa majoria de famílies a canviar els hàbits de compra (96%), segons l’estudi. Un 65% de famílies afirmen que ara compara més els preus i opta per marques blanques; un 60% cerca i compra el que està d’oferta al supermercat i un 30%, 1 de cada 3 famílies, ha reduït la compra de productes frescos com la carn, el peix, la fruita.
La qüestió econòmica és un maldecap per a una majoria de famílies nombroses; de fet, a Catalunya la meitat (50%) assegura haver buscat diverses “opcions per augmentar els ingressos”, encara que no han pogut i no han tingut més remei que ajustar encara més les despeses. De la mateixa manera, un 22% ha optat per la pluriocupació per tenir més ingressos i un 13% ha pensat a canviar de feina. “Les famílies nombroses viuen al dia a Catalunya, i algunes despeses extres, com la tornada a l’escola, les extraescolars, etc., les estan ofegant. Ens preocupa l’augment tan important de la pobresa infantil entre aquestes llars i la manca de suport per part de les administracions públiques, que han estat reduint aquests anys els pocs ajuts existents”, explica Emilia Tarifa, presidenta de FANOC, l’associació de famílies nombroses de Catalunya. Per això, Tarifa fa una crida “perquè els ajuntaments incloguin a les seves ordenances municipals, que ara s’han d’aprovar per a l’any que ve, almenys el poc que hi ha previst: bonificacions a l’IBI, i descomptes a les taxes de serveis municipals, com casals, escoles de música, etc”. I demana que “la Generalitat faci un esforç perquè aquestes famílies no segueixin abandonades i invisibles: són més de 150.000 llars les que a Catalunya tenen el títol oficial de família nombrosa, i les prestacions són molt insuficients.” «Per exemple -continua Tarifa- la RGC (Renda Garantida de Ciutadania) augmenta molt poc el límit d’ingressos només fins al tercer fill, els altres és com si no existissin: això cal canviar-ho urgentment«.
La conciliació, un problema a 8 de cada 10 llars
L’estudi, que cada any elabora la FEFN, recull dades sobre el perfil econòmic i social d’aquestes famílies amb la idea d’elaborar la radiografia del col·lectiu per conèixer millor la seva realitat i necessitats, i aporta informació sobre diversos aspectes de la vida de les famílies nombroses. Entre ells, l’ocupació i la conciliació, qüestió, aquesta última, que continua sent molt important per a aquestes llars: el 80% de les famílies, és a dir, 8 de cada 10, ho consideren “un problema”, i aquest percentatge puja fins i tot el 87% en el cas de les famílies amb pares més joves i presumiblement fills més petits.
Les dificultats per conciliar afecten sobretot en vacances escolars i dies no lectius, en què la majoria de famílies han de fer un desemborsament econòmic perquè els seus fills estiguin atesos mentre ells treballen. Segons l’enquesta, a Catalunya un 47% es veuen obligades a pagar perquè els nens puguin anar a campaments d’estiu, mentre que un 37% assegura haver necessitat l’ajuda d’avis o familiars per tenir cura dels nens i un altre 23% ha comptat amb personal remunerat a casa. Sobre això últim, i en relació amb les despeses que la conciliació ocasiona quan els nens no tenen escola, les famílies (68%) demanen sobretot que es recuperi la bonificació del 45% en les quotes a la Seguretat Social per contractar cuidadors, recentment eliminada, i una major flexibilitat a la feina per poder conciliar, amb jornades intensives i teletreball per a tots els empleats amb fills menors de 12 anys (52% de les famílies), i bonificacions als campaments urbans públics (49%), que, tot i ser més econòmics, tenen un cost important per a famílies amb 3 o més fills.
Nous permisos laborals
Els tres permisos laborals que va aprovar el Govern espanyol al mes de juny per donar suport a les famílies en matèria de conciliació, no han estat utilitzats per les famílies, en general no han estat gaire sol·licitats i sembla que hi ha desconeixement o dificultats per gaudir-ne: a Catalunya un 90% de les famílies enquestades assegura que encara no ha sol·licitat aquestes noves mesures, un 4% assegura que ho va sol·licitar, però no va poder agafar-lo per part de l’empresa, mentre que un altre 4% ha pogut gaudir-lo, ja que ho va demanar i la seva empresa els hi va aplicar sense problemes.
Com són les famílies nombroses?
• Amb 3 o més fills. La família nombrosa més freqüent continua sent la de 3 fills, encara que respecte a l’estudi anterior, a la mostra de l’enquesta, de 9.400 famílies, s’ha incrementat el nombre de famílies de 4 i 5 fills, que representen el 20% i el 10%, respectivament. Les famílies més grans són minoria, les de 6 o més fills suposen el 6% del total de famílies.
• En edat escolar. Els fills continuen estant en la majoria dels casos en edat escolar, ja que la mitjana del més gran és de 14,5 anys, el segon té 12 anys i el tercer i quart al voltant de 10 anys.
• Majoria de casats. Un 93% de famílies estan formades per una parella casades i un 3% separada o divorciada. Un 5% de famílies nombroses són reconstituïdes, les que aporten fills de relacions anteriors, i un 5% monoparentals. La resta de situacions, com vidus i parelles de fet, etc. són minoritàries a la mostra.
• Discapacitat. La discapacitat és molt present a les famílies nombroses, en concret en un 13% d’aquestes llars: en el 72% dels casos per un fill, en un 18% per un dels pares i en un 9% per pares i fills.
• Universitaris. Els pares i les mares de família nombrosa tenen majoritàriament formació universitària, un 80% en el cas dels pares i un 86% en el de les mares.
• Dos sous. A la majoria de famílies treballa el pare i la mare. En el cas dels homes, el 59% treballa al sector privat i un 15% al sector públic, mentre que un 19% és autònom o té una empresa o negoci. En el cas de les mares, treballen per a l’Administració al 51% dels casos, per al sector privat al 19% i un 11% treballa per compte propi.
• Associacionisme. La mostra recollida pertany a famílies nombroses que majoritàriament no estan associades a una associació de famílies nombroses (58%). En lògica relació amb això, un terç dels enquestats assegura no conèixer la feina d’aquestes entitats, si bé un altre percentatge important de famílies, el 62%, reconeix la “labor fonamental” que aquestes entitats fan perquè “pressionen les administracions i ens informen i assessoren en tot”.
A l’enquesta, s’aporten dades de tot Espanya i també dades autonòmiques de cinc Comunitats, les que més participació han registrat a l’enquesta: Madrid, Andalusia, Catalunya, Comunitat Valenciana i Navarra, cosa que permet analitzar algunes qüestions amb algunes variacions per regions.
Pots veure aquí l’estudi complet