Amb motiu del Dia Internacional de la Família, que se celebra demà 15 de maig, denuncia que aquestes llars són les “oblidades i castigades”
L’Associació de Famílies Nombroses de Catalunya (FANOC) se suma a la Federació Espanyola de Famílies Nombroses (FEFN) per a recordar la importància del capital humà que aporten aquestes llars, més de 140.000 famílies a Catalunya, que són clau enfront del repte demogràfic i per a reactivar l’economia a través del consum.
L’organització familiar expressa el seu rebuig a les últimes mesures que es remenen en Moncloa i que perjudiquen els que més poden aportar a la societat, les famílies amb fills.
Les associacions de famílies nombroses volen aprofitar el Dia Internacional de la Família, que se celebra demà, 15 de maig, per a demanar al Govern central, als autonòmics i als ajuntaments que no castiguin les famílies amb fills, que reconegui el valor que tenen, especialment les nombroses, i les situï en l’eix de totes les polítiques, com a element fonamental per a fer front a la crisi econòmica i demogràfica que sofreix Espanya.
L’entitat recorda que les famílies nombroses són una peça molt important per al funcionament de la societat; són un motor de desenvolupament econòmic i social, pel seu alt nivell de consum, i perquè són les úniques capaces de frenar l’envelliment de la població i les conseqüències que, a mitjà termini, aquest fenomen tindrà per al conjunt de la societat. “Conseqüències que –explica el president de la FEFN, José Manuel Trigo– encara no s’aprecien, però que es veuran a mitjà termini perquè els experts porten anys parlant de l’hivern demogràfic, alertant de baixa natalitat i que és impossible sostenir les pensions. A això s’uneix la tremenda despesa social que s’està generant i que fa falta afrontar amb perspectiva, no a costa de pujar els impostos o fer pagar a les famílies per usar les carreteres”.
En aquest sentit, les associacions de famílies nombroses critiquen les últimes mesures plantejades des de Moncloa, amb les quals no sols no se situa a la família en el centre de les polítiques socials i econòmiques, sinó que perjudiquen els que més suport haurien de rebre, “castigant de manera especial als quals més fills tenen quan són els que més aporten a la societat”, destaca Trigo.
Entre aquestes mesures, destaca el “nou” complement per maternitat en les pensions, que es va aprovar fa uns mesos i que penalitza a milers de mares, especialment a les quals més fills han tingut i més han sofert la bretxa salarial, precisament per les seves dificultats per a entrar, mantenir-se o promocionar-se en el mercat laboral; o la possible supressió de la deducció fiscal per declaració conjunta en l’IRPF, que ha remenat el Govern, i que també perjudica les famílies amb fills, afectant de manera especial a les quals més tenen.
Aquesta última mesura, que s’ha aparcat davant el gran rebuig social generat, afecta de ple a les famílies amb fills en les quals un dels dos ha deixat de treballar per a dedicar-se a la seva cura. També perjudica aquelles llars en els quals el pare o la mare opta per jornada reduïda, amb la consegüent rebaixa d’ingressos, per a poder compaginar el treball amb la criança i cura dels fills.
En el cas de les famílies nombroses, segons l’estudi realitzat per la FEFN en 2019, abans de pandèmia, en la gran majoria treballen fora de casa el pare i la mare (85% dels pares i 65,9% de les mares), encara que en molts casos, un dels dos ho fa amb jornada reduïda. “Estem parlant de moltes famílies que no és que no treballin perquè no vulguin o ho necessitin econòmicament, sinó perquè quan tens diversos fills a vegades és impossible compaginar els horaris laborals amb els familiars, si la conciliació és difícil amb un fill o amb dos, quan es tenen 3, 4, 5, 6, etc., és molt complicat i al final, sobretot durant uns anys, el pare o la mare han de reduir-se jornada o aparcar la seva vida laboral durant un temps”, explica el president de la FEFN.
“Oblidades i castigades”
FANOC i les associacions de famílies nombroses en conjunt reclamen a Pedro Sánchez, a la Generalitat i als alcaldes major sensibilitat en la seva gestió, recordant-li la càrrega física i emocional que han suportat en l’últim any les famílies nombroses, un dels col·lectius més vulnerables i més castigats per la crisi, no sols en termes econòmics, també emocionals per la pressió amb la qual han viscut el confinament, les restriccions, els tancaments de col·legis i el teletreball.
L’any 2019 l’Informe sobre Exclusió i Desenvolupament Social a Espanya de la Fundació Foessa, ja situava a les famílies nombroses (33%) com un dels grups més afectats per l’exclusió social, al costat de les monoparentals (28%), i el coronavirus s’ha encebat especialment en aquestes llars: segons l’Estudi Anual sobre les Famílies Nombroses a Espanya elaborat per la FEFN al juny de 2020, el 45% de les famílies nombroses ha vist afectada la seva situació laboral o econòmica i un 55% ha sofert una reducció d’ingressos. El més preocupant és, segons les associacions de famílies nombroses, que aquesta realitat social no s’ha traduït en suports reals per part dels Governs centrals o autonòmics. De fet, segons el mateix estudi, només un 15% de les famílies nombroses que van necessitar ajuda per la crisi han pogut comptar alguna de les mesures extraordinàries aprovades, mentre que un 33% no ha pogut accedir per no complir els requisits (22,2%) o superar el límit d’ingressos establert per a l’accés a les prestacions (12,1%). “Els governs a Espanya no tenen en compte les necessitats de milers de famílies que estan en territori de ningú, passen grans dificultats, però no arriben a cap ajuda; són famílies castigades per la crisi i, a vegades per les pròpies polítiques que les penalitzen, o també oblidades perquè no s’ha tingut en compte les seves circumstàncies i necessitats especials, com hem vist en els ERTO, o en l’Ingrés Mínim Vital, que no han estat proporcionals al nombre de menors a càrrec”, explica el president de la FEFN.
L’entitat familiar lamenta que totes les ajudes s’estiguin gestionant sense tenir en compte d’una forma justa la composició familiar i demana al Govern, i als diferents governs autonòmics i municipals, que deixin de donar l’esquena a aquest col·lectiu i li reconeguin el valor social que li correspon en el present i en el futur.
