Des de FANOC s’ha demanat al Departament de Treball, Afers Socials i Família de la Generalitat de Catalunya que informi sobre quan pagarà el bo tèrmic i de les raons de l’endarreriment que hi ha actualment
La Federación Española de Familias Numerosas (FEFN) va demanar dimarts passat 20 d’abril a la ministra de Transició Ecològica i Repte Demogràfic, Teresa Ribera, que mantingui l’accés a l’abonament social per a les famílies nombroses sense lligar-lo a criteris de renda, com a mesura correctora de la penalització que aquestes famílies pateixen en el consum, al pagar més cara l’electricitat només pel fet de ser més.
El president de la FEFN, José Manuel Trigo, acompanyat d’altres representants de l’entitat familiar, es van reunir amb la ministra Ribera, a la qual, a finals de gener, havia sol·licitat una trobada després d’escoltar que no descartava introduir límits en l’accés de les famílies nombroses a aquesta tarifa social. El Ministeri no descartava revisar les condicions actuals d’accés al bo social elèctric.
Durant la reunió d’ahir, de gairebé dues hores, la FEFN va poder explicar a la ministra que el bo social és l’únic mecanisme capaç de corregir la injusta situació per la qual les famílies nombroses paguen més cara la llum. Segons la FEFN, com en l’actual sistema de tarifes elèctriques no es té en compte el consum per càpita (per persona), sinó el consum per llar, a les famílies nombroses la factura s’eleva, quan en realitat aquestes famílies consumeixen de forma responsable i tenen un consum per persona menor al d’altres llars. Al tenir major consum, es veuen obligades a contractar una potència superior, pagant per això el preu del kwh més car.
Accés limitat
D’altra banda, la FEFN va recordar a la ministra que l’accés al bo no és universal i no beneficia a totes les famílies nombroses, sigui quina sigui la seva situació econòmica. De fet, només un 42% de les famílies nombroses accedeixen actualment al bo social i a més hi ha un límit de consum bonificable, que impedeix que puguin beneficiar-se famílies amb rendes altes i amb un consum excessiu. La potència ha de ser inferior a 10kw i només es bonifica fins a un màxim de 4.140kwh / any, de manera que les famílies amb consums propis de cases grans, amb jardins, piscines, etc., no estan dins dels beneficiaris del bo social, encara que tinguin el títol de família nombrosa, ni veuen bonificat aquest consum extraordinari.
La FEFN va explicar també a la ministra que les famílies nombroses són un col·lectiu que presenta ingressos ajustats en gairebé un 40% dels casos: el 39% d’aquestes famílies té dificultats per arribar a final de mes, segons l’Estudi sobre les Famílies Nombroses a Espanya, realitzat per la FEFN en el 2019, abans de la crisi sanitària. A més, aquestes llars, formades per una mitjana de 5 membres, tenen majors necessitats de consum elèctric per una simple qüestió de nombre i, per això, paguen més cara l’electricitat. Davant d’aquesta realitat -va explicar la FEFN a la ministra- “el bo social és una mesura de protecció econòmica per aquestes llars i una manera de compensar i corregir la penalització que pateixen, al pagar més car el preu del kwh”.
Famílies amb vulnerabilitat severa
A més de mantenir l’accés actual al bo per al conjunt de famílies nombroses, la FEFN va demanar a Teresa Ribera que es millori la protecció a les famílies nombroses a través del bo social en dos supòsits. D’una banda, per a famílies amb vulnerabilitat severa, a les quals s’aplica un 40% de bonificació en el consum (davant el 25% de la resta d’usuaris), i per a les que demana que s’elevin els llindars de renda establerts. Actualment es demanen ingressos equivalents a dues vegades l’IPREM, que, segons la FEFN, és un límit massa baix, que moltes famílies superen, encara que visquin en una situació de gran vulnerabilitat econòmica i social.
D’altra banda, per atendre les necessitats de les famílies amb més fills, la FEFN va reclamar una ampliació del consum bonificable (fins 5.600 kWh / any) en el cas de les famílies de categoria especial, aquelles amb 5 o més fills, que tenen més necessitats de consum per una raó objectiva, per ser més. A més, va reclamar a la ministra que per a l’accés al bo no sigui obligatori que tots els membres de la família estiguin empadronats a l’habitatge, ja que, en casos de divorci amb custòdia compartida, els fills viuen en dues cases diferents, i fan molt difícil o impossible complir aquest requisit.
En relació amb els requisits, i concretament, amb la tramitació de el bo social, la Federació va plantejar també a la ministra la possibilitat de simplificar el procés, ja que sovint és feixuc i algunes companyies elèctriques tampoc ho faciliten, el que fa que moltes famílies desisteixin de sol·licitar-lo i perdin la bonificació.
Col·lectiu clau per al Repte Demogràfic
La FEFN va recordar a la ministra, que és també titular del Repte Demogràfic, que les famílies nombroses són un dels col·lectius que mereixen un suport, reconeixement i protecció especial, com a actiu per la contribució i el valor que aporten a la societat en forma de capital econòmic i social, i s’ha d’incloure el seu suport dins de l’Estratègia Nacional davant el Repte Demogràfic, això que són les que garanteixen la taxa de reemplaçament generacional per al sosteniment de l’Estat de Benestar Social a mitjà i llarg termini.
Menys de la meitat de les famílies nombroses
Les famílies nombroses tan sols representen el 28% de llars a Espanya acollits al bo social; mentre que un altre 48% són llars sense menors a càrrec (535.463); 1 10,96% són pensionistes amb pensions mínimes (120.688 usuaris); el 7% són llars amb un menor a càrrec i el 4,6% són unitats familiars amb dos menors a càrrec. I és que de el bo social no s’estan beneficiant totes les famílies nombroses, sinó només el 42% del col·lectiu. En nombre de famílies, i segons dades de la CNMC, són 314.302 de les 735.583 famílies nombroses amb títol en vigor que hi ha a Espanya, i d’aquest conjunt, 233.829 són famílies nombroses consumidors vulnerables i 80.473 famílies nombroses vulnerables severes (no superen els 15.817 euros / any, és a dir, 2 vegades l’IPREM).