La despesa familiar en colònies i ‘casals’ arriba als 1.200 euros per llar a Tarragona
Per Raul Cosano en diari de Tarragona
Quadrar les vacances de fills i pares amb campus o estades llastra l’economia de la llar. Només un mes ronda els 600 euros per nen. Les activitats estivals augmenten la bretxa de les desigualtats.
«Pagant. Així podem conciliar l’estiu», resumeix Andreu Carrasco, pare de família nombrosa, les setmanes que venen. La seva, a Reus, és un de tantes llars que fan durant aquests dies encaixi de bolillos per a quadrar agendes amb pressupostos, i encaixar en el puzle el treball amb les vacances escolars.
«Pagant. Així podem conciliar l’estiu», resumeix Andreu Carrasco, pare de família nombrosa, les setmanes que venen. La seva, a Reus, és un de tantes llars que fan durant aquests dies encaixi de bolillos per a quadrar agendes amb pressupostos, i encaixar en el puzle el treball amb les vacances escolars.
Un estudi català recent, a càrrec de l’associació Educació 360, radiografia el cost i la tipologia de les famílies que opten per aquestes activitats. Aquesta ‘Enquesta de participació d’infants i adolescents als activitats d’estiu a Catalunya, 2022’ estableix que «la plena participació en les activitats d’estiu encara és un repte i un objectiu desitjable».
«L’única manera de conciliar és pagant. Sense activitats, l’estiu es fa llarg», admet Andreu Carrasco, pare de família nombrosa
Indica que en 2022 el 60% de nens i adolescents d’entre sis i 16 anys van prendre part en algun d’aquests esdeveniments encara que dibuixa una bretxa: «La diferència en la participació en activitats d’estiu entre els nens de famílies de nivell socioeconòmic alt (72%) i de baix (41%) és l’evidència més clara de les desigualtats que existeixen en l’accés a oportunitats més enllà del sistema escolar».
I els més desfavorits?
Per tant, l’estudi constata que «és necessari intensificar les mesures polítiques que permetin augmentar la participació dels menors de nivell socioeconòmic baix, com ara més beques i ajudes o més oferta en tot el territori, especialment en els barris menys afavorits, més acompanyaments a les famílies i més recursos per a la inclusió».
El 81% de famílies creu que s’haurien de donar més ajudes a llars amb dificultats
L’informe apunta que «com a preu mitjà, les famílies diuen haver pagat 247 euros per a la participació en ‘casals’ d’estiu, amb una mitjana de 3,2 setmanes, i 460 euros per colònies o campaments, i una estada fa una mitjana de de 1,3 setmanes. Segons aquestes xifres, la setmana en un casal té un preu de 77 euros i les colònies de 354. Posem, a partir d’aquí, un exemple tipus d’una família amb dos fills que intenta cobrir el mes de juliol, suposant que els pares facin vacances a l’agost i aquí sí que estiguin disponibles. Tres setmanes de casal d’estiu s’eleven a 231 euros i una més de colònies es queda, de mitjana, en 354. Són gairebé 600 euros per nen, una xifra que es dispara a 1.200 en les famílies amb dos fills.
L’estudi també assenyala que «el preu és el principal motiu de les famílies de baix nivell socioeconòmic amb fills que no participen» en aquesta mena de programes.
«Necessiten una rutina»
Tornem a l’exemple d’Andreu Carrasco, una família nombrosa on tot es complica més. La seva filla Maria, de 15 anys, i els seus bessons, Martí i Àlex, de 12, han acabat les classes. «És clar que som partidaris que no es quedin a casa tot el dia. Creiem que necessiten una rutina, almenys als matins», explica Andreu. Ell, juntament amb la seva dona, Anna Sánchez, planifiquen un mes d’agost de vacances en família però han de definir abans juliol, perquè els pares encara continuaran treballant. «Alguna setmana la passen a casa dels avis, però cal buscar activitats perquè, si no, l’estiu es fa llarg», reconeix Carrasco.
El preu és el principal motiu de les famílies de baix nivell per a no contractar activitats
L’opció triada són els campus. Maria farà bàsquet i els petits futbol sala. Per cadascun dels bessons, pagaran 160 euros per tres setmanes i 60 per una altra en un altre campus. Són 220 euros per nen, 440. A això s’afegeixen els 200 euros per a la noia.
«Tot és car. És un no parar»
En total, la factura al complet rondarà els 640 euros. Els fills paguen al voltant de 55 euros cadascun per setmana. Són quantitats que, en major o menor mesura, trastoquen els plans de tota llar. «Tot és car. Econòmicament val molt. A més, és un no parar. Els nostres fills van a la concertada, i ara quan arriba l’estiu tampoc tens un respir. I després arriben els llibres al setembre», explica el pare de família. I això que la cobertura és només parcial, abastant una part del mes de juliol, i sense tenir en compte alguna cosa que sol disparar més les factures: les colònies.
Aquest és el cas, per exemple, d’Eugeni Cabré i Meritxell Boj, pares d’una altra família nombrosa, en aquest cas de Miquel (15), Ferran (12) i Aleix (8). «Ho portem com podem. El pare i la mare treballem en educació. A l’agost sí que tenim vacances però al juliol treballem o tenim formació telemàtica. Hem de resoldre tres setmanes de juliol i una de setembre», explica Eugeni: «En una d’aquestes setmanes ens ajuden els avis. Com acabem a les quatre de la tarda, a partir d’aquest moment podem estar amb ells. Sort que tenim una mica més de disponibilitat».
La participació en activitats d’estiu és del 41% entre les famílies de baix nivell socioeconòmic i s’eleva fins al 72% en les d’alt
En la resta han optat per una setmana de colònies i una altra en un campus. Per a un dels fills, una setmana de colònies costa 350 euros i per a un altre la tarifa s’enfila als 450, només una setmana. Els campus costen al voltant de 70 euros la setmana, encara que la xifra pot créixer si s’inclou el menjar. En global, la factura d’una família nombrosa pot aconseguir els 1.500 euros. «Depèn del temps que coixes, cada família quadra els seus horaris, i hi ha algunes que ho necessiten tot el mes, o que el tenen més complicat. S’han de fer molts números, però en 15 dies se’t pot anar una nòmina sencera», compte Eugeni.
Flexibilitat laboral i estalvi
L’altra opció és ajustar més l’economia i intentar estalviar. És el cas de Tomàs Gómez i Laia Campo, pares de Berta (10), Cèlia (7) i Quim (2), a Castellvell del Camp. «Mai els hem portat a ‘casals’, sempre hem tirat d’avis. Hem tingut la sort de tenir treballs flexibles o poc estables i ens hem pogut combinar bé. És clar que és una despesa important de diners. De moment, no ho fem, per estalviar però també perquè intentem no sobercargar en excés als petits, que ja fan durant el curs moltes activitats», explica Tomàs, el pare.
«Cal fer números però en 15 dies se’t pot anar una nòmina completa», reconeix Eugeni Cabré, pare de família nombrosa
Boza apunta que «moltes famílies opten pel recurs dels avis, que estan en totes les estacions de l’any, no sols a l’estiu, pels ‘casals’ o per les colònies, que suposen una gran despesa econòmica».
«Ha d’haver-hi flexibilitat en les ocupacions perquè es pugui conciliar més», afirma Elisa Boza, delegada de Fanoc al Baix Camp
La representant de Fanoc admet que «no queda una altra que fer números, igual que quan busques activitats extraescolars», i assumir fins a on es pot arribar: «Ve l’estiu i en alguns casos totes aquestes programacions poden suposar més d’una nòmina per a una casa».
A la igualtat d’oportunitats per a accedir, se suma una altra reivindicació, exposada per Boza: «Hauríem de fugir de la necessitat d’haver d’estar sempre ‘col·locant’ als nens, que puguin estar també temps a casa, i en això la crida és a nivell de conciliació, com a empreses i com a societat, perquè hi hagi flexibilitat en les ocupacions, començant pel teletreball».
