La Federació Espanyola de Famílies Nombroses ahir al Senat en representació de les famílies nombroses, per a exposar la realitat d’aquestes llars i reclamar major suport en polítiques públiques.
El vicepresident de la FEFN, Eduardo Galícia, va comparèixer a petició del Grup Popular en la Comissió de Drets de Família d’aquesta Cambra, on va plantejar una bateria de mesures de suport que compensin l’aportació social de les famílies amb fills, i especialment les nombroses, i alleugin la pressió econòmica que suporten. En aquest sentit, va al·ludir al cost de criança, estimat en 8.000 euros anuals per fill, segons Save the Children, i l’alt grau de vulnerabilitat que tenen les famílies nombroses -les de major risc de pobresa, al costat de les monoparentals-, en un país que inverteix en infància i família molt per sota de la mitjana europea, amb 1.2% del seu PIB enfront del 2,3% que destina el conjunt d’Europa.
Tots els fills compten
La FEFN va reclamar un increment d’aquesta inversió en forma d’ajudes directes que tinguin un impacte real en la vida de les famílies, com la prestació universal per fill, similar a l’aplicada per altres països de la UE, per a fer costat a les famílies en les despeses d’educació i criança de cadascun dels fills. En relació amb això, va exposar la penalització que sofreixen actualment les famílies nombroses en moltes ajudes o prestacions, que només tenen en compte fins al segon o tercer fill, i la necessitat de posar fi a aquesta «situació injusta que castiga els que més aporten». El vicepresident va recordar que “tots els fills compten, tots tenen necessitats, i cal eliminar els límits injustos que s’apliquen per nombre de fills en l’accés a ajudes públiques i que són una discriminació de les famílies nombroses”.
Conciliació real
La conciliació, un dels principals problemes de les famílies, va ser objecte també d’atenció en la compareixença del vicepresident de la FEFN, que va reclamar que es reforcin les mesures de suport perquè les famílies puguin dedicar més temps a les seves famílies. Entre altres, va reclamar l’ampliació dels permisos per naixement de les 16 a les 20 setmanes, amb dues setmanes addicionals per a les famílies nombroses, i que el permís per cura de fill menor de 8 anys sigui retribuït, tal com exigeix la directiva europea, perquè sigui una mesura real de conciliació, ja que moltes famílies no poden acollir-se a ell.
També es va sol·licitar que s’inclogui a les famílies nombroses en el Pla Corresponsables, que facilita que les famílies puguin conciliar, i la promoció les beques de menjador escolar, com a programa finançable a través de la Garantia Infantil Europea, a més de la continuïtat de les bonificacions en les quotes socials per contractació de cuidadors i preferència a les mares de família nombrosa en els programes de formació i reciclatge professional per a l’ocupació.