La Justícia ha determinat que estan lliures d’impostos, de manera que es pot reclamar el que s’ha pagat de més si s’han tingut fills en els últims quatre anys.
El Tribunal Suprem ha tancat aquest divendres una polèmica que portava anys dirimint, la de si les prestacions que abona la Seguretat Social durant la baixa maternal paguen o no impostos. L’alt tribunal ha dit, no.
La sentència publicada desestima un recurs de l’Advocacia de l’Estat i estableix que el “sou” que reben les mares durant les seves baixes està exempt de pagar l’impost sobre la Declaració de la Renda.
Això vol dir que totes les famílies han pagat més impostos dels deguts, però no totes podran reclamar. Només poden fer-ho aquelles que hagin tingut a partir de 2014 i fessin la Declaració en 2015 i anys posteriors. Atès que totes les declaracions prescriuen passats quatre anys.
Gestionar una devolució d’ingressos indeguts
Els afortunats i afortunades, al voltant de 1,2 milions de contribuents, han de saber que el procediment, a priori, és fàcil encara que una mica tediós. Més enllà de les estimacions generals que es puguin fer sobre la quantia a rebre que apunten a una devolució mitjana propera als mil euros, convé ser prudent.
El càlcul, segons expliquen des de l’associació de Tècnics d’Hisenda, Gestha ha de ser individualitzat perquè les circumstàncies de cada contribuent són molt diferents. Això implica que per saber la quantitat exacta cal tornar a fer la Declaració de l’any que es va rebre aquesta prestació i restar-li aquests ingressos que va abonar la Seguretat Social durant el temps de la baixa.
La diferència entre la Declaració presentada i aquesta nova serà la quantitat que cal reclamar a Hisenda per un procediment administratiu. “Cal sol·licitar la devolució d’ingressos indeguts”, explica Carlos Cruzado, president de Gestha.
Per a això cal acudir a una oficina de l’Administració Tributària i sol·licitar un imprès de “rectificació d’autoliquidacions de Gestió Tributària”, on es consignarà la quantitat pagada de més i es donarà les explicacions pertinents a l’Administració. Entre elles, s’haurà d’incloure referència a la sentència coneguda. També és possible fer la gestió Online en el cas que el que es vulgui rectificar sigui la Declaració de l’últim any. “Per a les anteriors no és possible fer-ho online”.
DESCARREGA AQUÍ UN MODEL D’INSTÀNCIA PER A PRESENTAR A HISENDA
(Aquest model d’instància ens la proporcionat una sòcia de FANOC que s’ha dedicat a l’assessoria fiscal, li agraïm la col·laboració)
Millor esperar
Però abans de llançar-se a Internet a sol·licitar aquesta quantia convé esperar. Els tècnics d’Hisenda de Gestha no descarten que donada la quantitat de gent afectada, Hisenda pugui habilitar una fórmula generalitzada per esmenar aquesta situació.
Potser fer la devolució d’ofici a totes les mares afectades o habilitar un procediment abreujat i més fàcil per fer la reclamació.
En total, a Gestha calculen que la mesura afectarà a una mica més de 1.106.337 contribuents, amb àmplia majoria de dones 1.085.000. Segons els seus càlculs Hisenda haurà de reduir les quotes íntegres en 1.677 milions d’euros. “Però això no vol dir que vagi a retornar aquesta quantitat, sinó que a cada contribuent se li ha de calcular les retencions que li quedin per tornar”, explica José María Mollinedo, secretari general de Gestha.
Per comunitats autònomes, Andalusia i Catalunya són les que concentren el major nombre de beneficiaris d’aquesta mesura, amb prop de 196.000 i 195.000 contribuents, respectivament. A la banda contrària, les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla són les que comptabilitzen un menor nombre d’afectats, que entre les dues penes sumen 3.000 beneficiaris.
En qualsevol cas, des Gestha sosté que la sentència de l’Alt Tribunal “no tindrà un impacte per a les arques públiques massa significatiu”. Hi ha diversos motius. “D’una banda, afecta només a les retencions del salari de 16 setmanes. A més les dones a les que els afecta solen tenir una edat en què no estan en el cim de la seva carrera, a això s’uneix la bretxa salarial. “Tot això fa que les nòmines les que es calcula la prestació siguin generalment baixes i les retencions quan hi siguin molt baixes. Tot i que no és el cas de la dona el cas a propiciat la sentència del Suprem que guanyava més de 100.000 euros “, ha explicat Mollinedo.
Notícia: www.lavanguardia.com
