Com, quan i on puc sol·licitar l’Ingrés Mínim Vital? Preguntes i respostes sobre aquest nou dret

El Consell de Ministres ha aprovat l’Ingrés Mínim Vital, una última xarxa de protecció per completar el nostre estat de benestar i corregir les mancances redistributives de les nostres prestacions.

Espanya comptava fins ara amb un sistema de rendes mínimes feble i fragmentat (diferent en cada comunitat autònoma) i el desenvolupament d’un programa d’aquest tipus és una recomanació recurrent de les institucions europees (segons els seus càlculs, les rendes autonòmiques només arriben al 20% dels seus potencials beneficiaris).

Sense anar més lluny, en el context del semestre europeu celebrat la passada setmana a Brussel·les, la Comissió Europea va tornar a recordar que el nostre país necessita reforçar el sistema de rendes mínimes per reduir la pobresa i la desigualtat.

Una mesura innovadora al nostre país que genera moltes preguntes, en aquest article tractem de respondre a les principals.

Què és l’Ingrés Mínim Vital?

Es tracta d’un conjunt de mesures articulades al voltant d’una nova prestació de la Seguretat Social que garantirà uns ingressos mínims mensuals a llars en situació d’especial vulnerabilitat.

L’IMV pretén corregir els problemes estructurals d’accés a oportunitats de formació i ocupació, el que ocasiona una gran desigualtat.

Quins objectius persegueix?

Reduir la taxa de pobresa d’Espanya, més gran que la dels països del nostre entorn, i fer més redistributiva l’acció de l’Estat, una altra de les mancances estructurals del nostre estat de benestar.

La pobresa impossibilita a les llars més vulnerables l’accés a oportunitats que els permetin sortir de la seva situació i els condemna a una exclusió social estructural.

A quantes llars arribarà?

L’estimació és que la prestació pugui arribar a unes 850.000 llars (l’IMV es destina a unitats de convivència) en què viuen aproximadament 2,3 milions de persones. Gairebé la meitat d’aquestes llars tenen menors a càrrec i entre 70.000 i 100.000 són llars monoparentals.

Aquestes 850.000 llars es troben entre el 17% més pobre de la població, amb una renda disponible mitjana que no arriba als 310 euros mensuals.

Quins requisits es necessiten per cobrar?

  1. Complir les condicions de vulnerabilitat econòmica que s’estableixen.
  2. Tenir més de 23 anys (llevat que tingui algun menor a càrrec seu) i menys de 65.
  3. Residència continuada i ininterrompuda a Espanya durant almenys l’any anterior a la presentació de la sol·licitud i residència legal al nostre país en el cas de ciutadans estrangers.
  4. Per als sol·licitants que viuen sols, no integrats en una unitat de convivència, s’exigeix ​​haver viscut durant almenys els tres anys previs a la sol·licitud de forma independent dels progenitors.

Què es considera vulnerabilitat econòmica?

Que la renda de la llar del sol·licitant no arribi al llindar d’ingressos fixat per a aquest tipus de llar. A més, es farà un test de patrimoni que exclourà els que superin els límits fixats per a cada tipus de llar, partint dels 16.614 euros per a les llars unipersonals, descomptada l’habitatge habitual.

Com funcionarà?

L’IMV assigna a cada tipus de llar un llindar personalitzat mínim de renda mensual que és el que es garantirà. Aquest llindar varía entre els 462 i els 1.015 euros al mes en funció del nombre de persones que convisquin com a beneficiaris i de les seves característiques.

Si la unitat de convivència disposa d’ingressos preexistents, la seva IMV serà la diferència entre aquests ingressos i el llindar establert per a aquesta llar.

Quines rendes es tenen en compte per al càlcul?

Com rendes preexistents compten pràcticament tots els tipus d’ingressos que tingui la llar, llevat de les beques, ajudes a habitatge o les rendes mínimes de les comunitats autònomes. En general, es tindran en compte les rendes habituals i no les puntuals o amb caràcter finalista.

Si no hi ha altres rendes preexistents, l’IMV cobrirà íntegrament el llindar establert.

Quan i on es podrà sol·licitar?

Es podrà sol·licitar a partir del 15 de juny de 2020. S’ha establert a més que les sol·licituds presentades durant els tres primers mesos (fins al 15 de setembre) tinguin efectes econòmics des de l’1 de juny de 2020, sempre que es compleixin els requisits en aquesta data.

L’IMV s’ha configurat com una prestació de la Seguretat Social, per tant se sol·licita a l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS), com la resta de prestacions contributives i no contributives.

A més s’està treballant perquè es pugui accedir a través d’ajuntaments, un cop se signin els convenis previstos.

Com sol·licitar-ho davant la Seguretat Social?

Hi ha dues opcions per a sol·licitar -a partir del 15 de juny- de manera telemàtica davant el tancament d’oficines per l’estat d’alarma:

  • Si no disposa de certificat digital, podrà utilitzar el servei habilitat per l’Institut Nacional de la Seguretat Social a la seu electrònica per a la seva sol·licitud sense certificat. S’obrirà un formulari on s’ompliran les dades de sol·licitant i dels possibles beneficiaris que formin part de la unitat de convivència, els seus documents identificatius i la documentació necessària per a resoldre la sol·licitud.
  • Si disposa de certificat electrònic o cl@u es podrà sol·licitar a través de la Seu Electrònica de la Seguretat Social adjuntant també la documentació necessària i omplint les dades del formulari. Aquesta segona opció és la més recomanable per la qual cosa s’ha habilitat la possibilitat d’utilitzar aquest servei a través d’una altra persona que disposi de certificat electrònic o cl@u i que actuarà en qualitat de representant.

Hi haurà canals d’informació i consulta?

S’ha previst l’habilitació d’un telèfon 900 gratuït per traslladar dubtes, a més comptarà amb un assistent virtual i un simulador per conèixer si es té dret a percebre-, a més de l’import estimat corresponent.

També, podrà consultar els seus dubtes en l’apartat preguntes freqüents de la web de la Seguretat Social i podrà rebre assessorament amb cita prèvia en els Centres d’Atenció i Informació de la Seguretat Social, una vegada es torna a arrencar l’atenció presencial després de l’estat d’alarma.

Què es considera unitat de convivència?

La unitat de convivència està formada per totes les persones que visquin en el mateix domicili, unides per vincle matrimonial o que s’hagin constituït com a parella de fet, i els seus familiars fins al segon grau per consanguinitat o afinitat, adopció, guarda amb fins d’adopció o acolliment familiar.

També es considera unitat de convivència una persona víctima de violència de gènere o domèstica que hagi abandonat el seu domicili familiar acompanyada dels seus fills o menors i familiars en les mateixes condicions que l’apartat anterior. També per a persones que hagin iniciat els tràmits de separació o divorci.

Finalment, les formades per dues o més persones majors de 23 anys o menors de 65 que habitin el mateix domicili sense relació entre si, que hagin viscut de manera independent almenys els 3 anys anteriors a la sol·licitud. Aquestes unitats poden compartir habitatge amb una altra unitat de convivència constituïda per membres d’una família o relació anàloga.

Quants tipus de llars es van a recollir a la normativa?

Hi ha 14 tipus de llars definits en funció del nombre de menors a càrrec, de si són monoparentals, si són persones que viuen soles, etc.

¿S’exigirà estar apuntat a l’atur per cobrar-ho?

Sí, un dels requisits és estar apuntat com a demandant d’ocupació si en el moment de la sol·licitud s’està aturat.

¿Es pot cobrar si es percep algun salari?

Sí, de fet, es contemplen incentius a l’ocupació: quan el titular de la prestació no tingui feina i ho trobi, part del seu salari estarà exempt transitòriament en el càlcul de la prestació. En el cas que estigui ocupat, quan el seu salari s’incrementi, la quantia de la prestació es reduirà en una quantitat inferior.

Per què no és només una prestació econòmica?

L’IMV s’ha dissenyat basat en un model de governança compartida, com un conjunt de polítiques lligades a una prestació. La filosofia subjacent a la norma és la de facilitar la transició dels individus des de l’exclusió cap a la participació plena en la societat i en l’economia.

En aquest sentit, es desenvoluparan estratègies d’inclusió en coordinació amb les comunitats autònomes i els ajuntaments, que permetin a les persones en vulnerabilitat transitar a una situació millor. Els beneficiaris comptaran amb incentius a la contractació i també es crearà un Segell Social per a les empreses que els ofereixin formació i ocupació.

Tindrà caràcter permanent o transitori?

Tindrà caràcter permanent per respondre a la situació de pobresa que ja patia Espanya abans de la crisi del COVID-19 i era un compromís de l’Executiu.

Tanmateix, la seva posada en marxa s’ha accelerat a causa dels efectes econòmics de la crisi de la COVID-19, especialment dura en els sectors més vulnerables.

¿Protegirà als més afectats per les conseqüències econòmiques de la COVID-19?

Per al reconeixement de la prestació es tindran en compte els ingressos de l’any immediatament anterior, encara que per atendre les situacions de vulnerabilitat generades per la pandèmia de COVID-19, també es podrà reconèixer per a sol·licituds cursades durant 2020 tenint en compte la situació d’ingressos d’aquest any.

Existeixen iniciatives similars en altres països?

Tots els països del nostre entorn compten amb programes similars (aquí t’expliquem alguns d’ells).

Què passa ara amb els programes de rendes mínimes de les comunitats autònomes?

Serà compatible amb les rendes mínimes de les CCAA, de manera que l’IMV fixarà un sòl comú per a les llars que compleixin els requisits i les CCAA podran complementar aquests ingressos, en la forma en què elles ho considerin oportú. Aquí t’expliquem els programes vigents en les diferents comunitats autònomes.

 

Font: Revista Seguridad Social

Deixa un comentari

X