La Federació Espanyola de Famílies Nombroses (FEFN) ha demanat al Govern espanyol que amplii fins als 6 anys la deducció fiscal que reben les dones amb fills de 0 a 3 anys, per reforçar el suport a la família i la maternitat fins que s’aprovi la prestació universal per fill menor de 18 anys.
La FEFN recorda que aquesta ajuda directa per fill fins a la majoria d’edat és la mesura més necessària i demandada per les famílies, però continua sent una proposta que està a sobre de la taula sense data, i mentre s’han d’articular altres mesures, molt més assumibles per a l’Estat, que permetin reforçar la protecció a la família i la infància i treure Espanya del vagó de cua a Europa en el cost públic en polítiques públiques.
Així es recull en un estudi de la FEFN realitzat amb la Universitat de Vigo i amb el suport del Ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030, que analitza diverses mesures econòmiques i de protecció social per millorar el suport a les famílies a Espanya, i que torna a posar de manifest l’escassa inversió del nostre país en polítiques familiars, davant dels països del seu entorn. L’estudi assenyala la necessitat d’incrementar la despesa pública a Espanya, situada en un 1,87% del PIB el 2021, molt lluny del 3,46% d’Alemanya, el 3,44% d’Àustria, el 3,38% de França o el 3,32% de Suècia, alguns dels països que més han apostat per les polítiques públiques de protecció a la família i a la vegada, han tingut millors resultats per a combatir l’ “hivern demogràfic”.
Mesura assumible i ampliable
Segons la FEFN, ampliar la deducció fiscal per fill menor de 3 anys fins als 6 anys suposaria un suport clar i directe a les famílies a la criança dels fills, similar al de la prestació universal fins als 18 anys, però “seria més assumible per a l’Estat”. En concret, segons la investigació de la Universitat de Vigo, significaria una reducció de la recaptació en 1.900 milions d’euros, en estar plantejat en forma d’impost negatiu -amb abonament anticipat-, i vinculat a trams d’edat que es podrien anar ampliant fins als 12 i 18 anys successius.
Aquesta progressivitat és assenyalada pels autors de l’estudi, que aposten per la creació d’una prestació universal -o quasi universal- per «reduir la patent -i cada cop més creixent- desigualtat econòmica entre les famílies amb fills i sense». Els investigadors consideren necessari “redissenyar i revaloritzar els ajuts per a la infància per als trams de més edat i no focalitzar-los en el grup de 0 a 3 anys” per cobrir així una proporció més gran de les despeses derivades de la cura dels fills. En concret, l’extensió al tram d’edat de 4 a 6 anys possibilitaria una compensació fiscal del 14,5% de les despeses que incorren aquestes famílies amb fills. Tot i així, seria una primera mesura, pensant sempre en l’extensió d’aquesta actuació fins que els descendents arribin a la majoria d’edat, ja que el cost de la criança augmenta a mesura que els fills van fent anys, mentre que el suport públic es va reduint a partir dels 3 anys
Suport a la conciliació i l’ocupació femenina
A més, aquesta mesura, que la FEFN demana per al 2026, tindria un doble benefici. D’una banda, un suport econòmic més gran a les famílies amb fills fins a 6 anys, en una etapa clau de la infància per les cures que requereix; i, de l’altra, un impacte positiu sobre la conciliació i la millora de la inserció laboral de les mares, que segons l’estudi segueixen suportant el pes de la maternitat o la cura de familiars a l’hora d’accedir a l’ocupació. «Tenir fills o atendre altres responsabilitats familiars penalitza», assenyala l’estudi, que recomana reduir la bretxa de gènere amb una sèrie de mesures, apostant per un model que combini mesures compensatòries amb proactives, tendents a millorar la situació laboral del col·lectiu femení.
En aquest sentit, la FEFN creu que la deducció de 0 a 3 anys, que reben les mares que treballen fora de casa i les que perceben prestació per desocupació, suposa un incentiu clar per a l’ocupació femenina i un suport real a la conciliació que beneficia les dones, les que pateixen més les dificultats per compaginar feina i família.
La investigació de la Universitat de Vigo ha estat dirigida per Alberto Vaquero, professor titular d’Economia Aplicada i membre permanent del centre interuniversitari ECOBAS i del grup de recerca GEN, amb la participació d’Emma Rodríguez de l’àrea de Dret del Treball i Alberto Vaquero de l’àrea d’Economia Aplicada de la Universitat de Vigo.
Els autors de l’estudi analitzen altres mesures per cobrir l’anomenat “cost de la conciliació” i també posen en valor la necessitat de comptar amb permisos laborals més generosos, tant en la durada com en la quantia, per aconseguir una conciliació efectiva de la vida familiar amb la laboral per a les dones treballadores amb descendència. Una cosa que molts països del nostre entorn (Alemanya, França o Finlàndia) aposten des de fa anys, però que a Espanya encara és una assignatura pendent.