Amb el nou curs escolar, que arrenca aquesta setmana de setembre a tota Espanya, milers de famílies afronten un dels moments de més pressió econòmica de l’any. La compra de llibres, material escolar, roba, menjador, transport i activitats educatives suposa un cost important que moltes economies familiars amb prou feines poden assumir, especialment en un context marcat per l’increment continuat del cost de la criança i l’encariment de la vida.
Segons l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU), la despesa anual mitjana per alumne ascendeix a 2.484 euros, tot i que varia en funció del tipus de centre educatiu, estant la major part de l’alumnat (91%) en centres públics (67%) i concertats (24%). Només l’equipament inicial —llibres, material escolar, roba i calçat— supera els 500 euros per estudiant. A això s’hi afegeixen les despeses de menjador, les activitats extraescolars, la ruta… En total es calcula que l’increment serà d’un 4% respecte al curs anterior.
Davant d’aquesta situació, la Alianza por la Crianza, formada per Save the Children, Federación Española de Familias Numerosas, Federación de Familias Monomarentales (FAMS), la Asociación de Madres Solteras por Elección i la Unión de Asociaciones Familiares, denuncia que la tornada a l’escola evidencia, un any més, la insuficiència de les polítiques públiques de suport a la criança a Espanya i demana una major inversió en infància de manera urgent tenint en compte les diferents realitats de la diversitat familiar.
El gran esforç de la tornada a l’escola
Afrontar el cost de l’educació suposa un gran esforç per a les famílies. Així, per exemple, el 59% de les famílies nombroses, és a dir, 6 de cada 10, ha tingut problemes per assumir les despeses en l’últim any, segons l’enquesta realitzada per la FEFN a 1.000 famílies nombroses de tota Espanya.
Aquest esforç econòmic obliga fins i tot les famílies a retallar altres àmbits de la seva economia i oportunitats dels seus fills i filles. Segons un sondeig realitzat per FAMS, el 58,25% de famílies monomarentals ha afrontat una despesa d’entre 200 i 600 euros. Per cobrir despeses, el 42,3% ha hagut de reduir despeses de la llar i el 61,9% ha reduït o renunciat a activitats extraescolars, malgrat que gairebé el 60% (59,8%) considera que el major problema de la tornada a l’escola per a la seva família és el cost econòmic i la conciliació per igual.
«El problema no és únicament la despesa extraordinària de setembre. La tornada a l’escola posa de manifest una realitat estructural: criar és cada vegada més car i les famílies continuen assumint pràcticament en solitari un esforç econòmic que hauria de ser compartit per tota la societat mitjançant polítiques públiques suficients».
L’educació no pot dependre de la capacitat econòmica de les famílies
Les organitzacions de la Alianza por las familias adverteixen que garantir l’accés a l’educació no es pot limitar a l‘escolarització gratuïta. El dret a l’educació també implica poder participar plenament en la vida escolar sense que el cost de llibres, material, menjador, transport o activitats complementàries suposi una barrera.
«L’educació és un dret, no un privilegi. Cap nen o nena hauria de començar el curs en desavantatge perquè la seva família no pot assumir les despeses que comporta l’escolarització», subratllen les entitats. Per això reclamen una major inversió en l’educació pública i més suport a les famílies a través de beques de menjador, gratuïtat de llibres de text, ajuts per a material escolar, mesures de conciliació… de manera que es garanteixi la igualtat d’oportunitats.
Una prestació universal i més suport a la criança
La Alianza por la Crianza reclama la posada en marxa d’una prestació universal per fill o filla, de caràcter estable i suficient, que ajudi a compensar el cost real de la criança i arribi a totes les famílies, amb reforços específics per a aquelles que afronten majors dificultats i risc de pobresa o exclusió social, com les famílies monomarentals, famílies nombroses, d’origen migrant o amb nens o nenes amb discapacitat.
Així mateix, insta a reforçar la inversió pública en infància i família per apropar-la a la mitjana europea i desenvolupar polítiques que permetin conciliar realment l’ocupació i les cures.
Per això, ha posat en marxa una campanya de recollida de signatures per reclamar l’aprovació urgent d’aquesta prestació universal, la millora de mesures de conciliació i la protecció efectiva de totes les famílies.
Recolzar a la criança és invertir en el futur
La Alianza por la Crianza recorda que donar suport a les famílies no constitueix una despesa, sinó una inversió social que contribueix a reduir la pobresa infantil, afavorir la igualtat d’oportunitats, impulsar la conciliació i respondre al desafiament demogràfic.
«Les famílies no necessiten mesures excepcionals cada mes de setembre. Necessiten polítiques estables que reconeguin que criar té un cost i que garantir el benestar de la infància és una responsabilitat col·lectiva. Espanya no pot continuar situant el pes de la criança gairebé exclusivament sobre les famílies», destaquen des de l’Aliança. Les organitzacions que la integren reafirmen el seu compromís de continuar impulsant polítiques públiques universals, inclusives i basades en els drets de la infància, que responguin a la diversitat familiar i garanteixin que cap nen o nena vegi limitades les seves oportunitats per la situació econòmica de la seva llar.