Entrevista a Chiara Foschi, psicòloga general sanitària, tècnica de prevenció de l’ús i abús de les noves tecnologies i (coordinadora) de CTAC BCN (Centre de Tractament d’Addiccions Comportamentals de Barcelona).
CTAC BCN és un centre especialitzat en atenció psicològica de persones que estan patint algun problema derivat de l’abús de pantalles i altres patologies
relacionades.
També el passat 22 de febrer va realitzar una sessió online gratuïta pels socis de FANOC sobre les noves tecnologies i la influència en l’etapa adolescent, on van participar una vintena de famílies.
Quina és la tasca que es realitza des del Centre de tractament d’addiccions Comportamentals de Barcelona (CTAC BCN)?
La tasca del CTAC és oferir atenció especialitzada a nois i noies i les seves famílies amb problemes relacionats amb el consum i ús problemàtic de les pantalles, i altres addiccions comportamentals amb l’objectiu d’acompanyar i atendre als i les adolescents i assessorar a les famílies.
Oferim diferents nivells d’atenció:
● Un servei d’atenció accessible i confidencial per exposar les demandes relacionades amb les problemàtiques de les addiccions comportamentals dels i les adolescents i conductes de risc associades.
● Un espai de suport, contenció i orientació mitjançant una consulta presencial o telefónica o online dirigit tant als i les adolescents en risc com a les seves famílies.
● Un programa per tractar als i les adolescents amb addiccions comportamentalsi intervenir amb les famílies per reforçar la seva capacitat en la tasca educativa i oferir suport emocional durant tot el procés.
● Un programa dirigit a les famílies d’adolescents amb problemes relacionats amb el consum i/o l’ús problemàtic de pantalles.
Quines són les senyals d’alerta que es detecten en casos d’abús de pantalles per intervenir-hi?
La pantalla és el mitjà de comunicació per excel·lència a la població en general, el seu ús és tan difós que de vegades costa delimitar un bon ús d’un abús. Per poder detectar patrons d’abús de les pantalles, primer caldrà observar si el seu ús ha produït canvis en rutines i/o hàbits: hores de son, alimentació, esports, aficions, sortides socials i si ha canviat l’assistència o el rendiment acadèmic.
Alguns dels factors de pes que poden ajudar a detectar un abús són els que
estan relacionats amb la interacció amb el dispositiu:
- La pantalla com a evasió de la realitat.
- La freqüència d’ús i l’alta necessitat destar amb el dispositiu.
- Alta frustració davant una imposició de límits.
- Per tal d’estar amb el dispositiu s’enganya i manipula amics i familiars.
- S’inverteixen quantitats de diners en apostes o jocs.
També cal tenir en compte l’àmbit relacional de l’adolescent: si hi ha aïllament social i/o familiar, si es relaciona correctament amb el grup d’iguals i és clar si manifesta canvis bruscos d’humor.
En el cas que, com a pares, mares o tutors, veiem alguna d’aquestes senyals d’alarma, quins són els següents passos a seguir?
En un principi el més important és reconèixer que estem davant d’un possible abús i per tant, cal que ens posem en mans de professionals. Per tant, primer de tot demanar assessorament i orientació als professionals i/o serveis experts en aquest àmbit.
Quines recomanacions faries a les mares i pares per tractar el tema de les tecnologies i pantalles amb els fills i filles adolescents en el seu dia a dia?
Tenir molta escolta activa, valorar les experiències del jovent i les seves emocions, preocupant-se pel seu estat anímic, si ha hagut canvis d’humor, si ha hagut canvis d’hàbits a l’institut, a les seves rutines, fins i tot si ha canvis a les seves xarxes socials.
Recordar la diferencia entre ús, abús i addicció: no tots els joves son addictes, més sovint les tecnologies són una escapatoria d’un malestar emocional. Hem de trobar aquel malestar i acompanyar el jove amb el seu patiment. Comprendre les senyals d’alerta, parlar del tema obertament sense judicis, si és el cas derivar a un centre especialitzat, les famílies poden participar a grups de suport per comprendre millor l’estat del jove i trobar estratègies i eines amb l’objectiu de millorar la convivència i la comunicació. Fomentar hábits de vida saludable (oci, esports, alimentació) i incentivar la paciència i la persistencia en infants i adolescents.
Com podem prevenir les mares, pares i tutors que els nostres fills i filles pateixin aquest tipus d’addiccions?
Actualment les pantalles són per tot arreu, i el seu ús està tan normalitzat que a vegades costa posar límits. Sens dubte, el primer és prioritzar l’educació digital: tenir al codi * PEGI com a referència, seguir les recomanacions de pel·lícules o sèries segons els límits d’edat, (que solen estar descrites a les plataformes de streaming) prioritzar la comunicació (no fer servir les pantalles durant els menjars, ni quan es veu una pel·lícula); afavorir el diàleg quan s’estableixen normes o límits, però també establir llocs comuns d’intercanvi de coneixements, curiositats i interessos sobre les pantalles.
Donar importància allò que els nostres adolescents segueixen o veuen: quins influencers, què continguts, quins videojocs i què senten o pensen sobre això. Sobretot escoltar la veu i el que han de dir sense jutjar. Per acabar, però no menys important, donar exemple. Els fills/es aprenen del que veuen a casa, no cal oblidar que els pares i mares són les seves figures de referència.
Quins solen ser els factors previs que fan que un jove estigui més o menys predisposat a patir addicció per les noves tecnologies?
Un dels factors més evidents és la manca de límits en l’ús dels dispositius, no saber gestionar que no hi hagi cobertura per exemple, estar pensant en la propera partida que jugaran sense viure el aquí i ara. Característica de l’abús a les xarxes socials és la FOMO (Fear of missing out) l’angoixa produïda pel temor a estar perdent-se alguna cosa.
Les pantalles es tornen el centre de la vida de l’adolescent, ja no hi ha cabuda per aficions o interessos, es deixa de practicar esports, hi ha menys contactes socials o més relacions a través dels dispositius.
Una dada a tenir en compte és que els/les joves es relacionen a través de xarxes socials i dels videojocs. No obstant això, hi ha un índex de risc quan el adolescent no té molta relació amb el grup d’iguals, no en surt, té la tendència a aïllar-se i la comunicació amb la família és escassa.
Quines són les recomanacions per a protegir els menors d’internet?
Actualment són nombroses les associacions que s’han agrupat amb la finalitat d’enumerar les recomanacions per a protegir els menors. Es poden considerar les següents com les més rellevants:
● L’ús de les xarxes socials ha de basar-se en el nivell de maduresa i l’entorn de cada adolescent.
● Hi ha d’haver una educació digital prèvia a l’ús de les xarxes socials.
● Els adolescents han d’estar informats sobre privadesa i seguretat.
● El control del dispositiu s’ha de calibrar tenint en compte la privadesa dels nois/es.
● És aconsellable parlar en família de conductes digitals sanes.
● Els adults han de ser un model que cal seguir.
● Els continguts nocius han de ser mínims.
● El mòbil ha d’estar apagat una hora abans de dormir.
● L’activitat física no s’ha de reduir per fer servir els dispositius.
Algunes webs que poden ajudar:
Tepongounreto.org
Pantallasamigas.net
Estilosdevidasaludable
Apa.org
Aepd.es
Recentment, el govern espanyol ha prohibit l’ús dels mòbils a les escoles, hi hagut però molt debat al respecte, què opines? Estàs d’acord o és contraproduent?
Abans d’aquesta imposició per part del govern alguns instituts van prendre la iniciativa de guardar els mòbils a caixes: els alumnes deixaven el mòbil durant la classe i si els venia de gust els agafaven per al pati, com si fos una taquilla. Al principi els professors
van observar que als alumnes els costava deixar el mòbil, però amb el pas del temps s’hi van acostumar i el van deixar fins al final de l’horari lectiu. El que aquest exemple ensenya és que a través de l’enteniment i la comprensió es pot arribar a un acord que, amb el temps, es transforma en hàbit.
Creus que actualment hi ha suficients mesures per a regular l’ús de les noves tecnologies en els infants i adolescents? Si és que no, quines mesures serien necessàries implementar?
Actualment hi ha mesures de prevenció, guies per a educadors, famílies i professionals, llibres, un manifest sobre infància i pantalles, i fins i tot una proposta de pacte d’estat per protegir els menors a internet.
En part, és complicat establir els límits entre un ús adequat i un abús, no em refereixo únicament a la població adolescent, sinó també a la població adulta: Quants mai s’han endut la feina a casa?
Estem vivint en una societat hiperconnectada i estem començant a sentir les seves conseqüències (*aïllament social, autolesions, baixes laborals per salut mental, etc.). Honestament crec que seria més convenient començar a incrementar l’educació en intel·ligència emocional, en el diàleg i en l’entesa: tots els malestars necessiten ser escoltats i compresos per guarir.
*Impacte de l’augment de l’ús d’Internet i les xarxes socials a la salut mental de joves i adolescents. Observatori Nacional de Tecnologia i Societat. Red.és. Secretaria d’Estat de Digitalització i Intel·ligència Artificial. Ministeri d’Afers Econòmics i Transformació Digital.
Informe anual telèfon/Xat ANAR 2023.
Les baixes de treballadors per salut mental es dupliquen des del 2016 i guanyen pes sobre el total. El Diari (2023).