8M: FANOC demana que la maternitat deixi de ser motiu de discriminació laboral de la dona

7 de cada 10 mares de família nombrosa afirmen que ser dona i tenir diversos fills ha dificultat el seu accés a l’ocupació, i més de la meitat ha tingut “difícil” reincorporar-se al treball després de fer un parèntesi pels nens

L’Associació de Famílies Nombroses de Catalunya (FANOC) se suma a la campanya de la Federació Espanyola de Famílies Nombroses (FEFN) perquè les mares puguin accedir al mercat laboral en igualtat de condicions

La maternitat continua sent motiu de discriminació laboral per a les dones i molt especialment per a les mares de família nombrosa, tant a l’hora d’accedir a una ocupació com per a reincorporar-se després d’uns anys de cura dels fills. Amb motiu del Dia de la Dona, que se celebra avui, 8 de març, FANOC reclama a governs i empreses que es posi fi al “mobbing maternal”, el preu que paguen en l’ocupació les dones per tenir fills.

 

Emília Tarifa, presidenta de FANOC i mare de vuit fills, demana «que es reconegui especialment en aquest dia a les dones que són mares de família nombrosa, que tant d’esforç estan realitzant per a tirar endavant a les seves famílies i la criança dels seus fills, una labor que continua estant encara invisible i sense estar reconeguda en la nostra societat».

I és que segons l’estudi de famílies nombroses realitzat per la FEFN abans de la pandèmia amb més de 3.000 enquestes, els fills “pesen” en el currículum de les dones: 7 de cada 10 mares de família nombrosa assegura que ha tingut dificultats per a accedir a una ocupació pel fet de ser dona i tenir diversos fills, una qüestió que ha complicat també la reincorporació d’aquelles que van deixar un temps de treballar per a cuidar dels nens: més de la meitat de les quals es van quedar a casa temporalment (el 53,9%) ha tingut “difícil” entrar de nou en el mercat de treball.

Lluny de veure’s com un actiu, els fills són motiu de penalització en els processos de selecció quan es tracta de dones. Els pares també refereixen dificultats per a tornar a una ocupació després d’un temps sense treballar pels fills, però és minoritari, ja que són molt pocs els que fan un parèntesi laboral per la família: només el 14,5% dels pares de família nombrosa han deixat de treballar durant un temps per cura de fills, enfront del 57,6% de les dones. “I no és que els pares no vulguin -destaca el president de la FEFN, José Manuel Trigo-, però encara és rar que un home s’agafi una excedència perquè tampoc està bé vist en les empreses. Ha d’haver-hi llibertat perquè ho facin el pare o la mare, segons decideixi cada família, i que en cap cas l’un o l’altre es vegi penalitzat per això, per estar uns anys dedicat a cura dels fills, que són un valor per a tota la societat”.

Cures familiars

La realitat actual és que “les labors de cura continuen recaient gairebé en exclusiva en la dona i això li passa factura: fa un treball que no està reconegut ni socialment ni econòmicament, no es reflecteix en la pensió i a més dificulta la seva entrada en el mercat laboral, perquè si estàs uns anys sense treballar, després és molt difícil reenganxar-te, com es veu en el nostre estudi”, explica el president de la FEFN, qui considera que “s’ha d’equilibrar el tema de les cures en favor de les dones amb una corresponsabilitat social que impliqui a tota la societat, homes i dones, Administració i empreses, que poden posar fi a aquesta situació, deixant de veure la maternitat com un problema dins de les plantilles i valorant totes les competències i habilitats que s’adquireixen en tenir fills”.

Tant FANOC com la FEFN consideren que fa falta un canvi de mentalitat respecte a la maternitat i això passa per legislar amb perspectiva de família i que tenir fills sigui considerat sempre un valor positiu per a la societat.

Jornades reduïdes

La bretxa en el tema d’ocupació i família entre pares i mares és major en el cas de les jornades reduïdes per cura de fills: segons l’Enquesta de Població Activa de l’INE de 2021, en les jornades de treball a temps parcial per cura de fills o familiars, el 94,95% corresponen a dones. Això confirma que les tasques de cura continuen recaient fonamentalment en les mares, que es veuen fora del mercat laboral amb “poc o nul reconeixement social i econòmic i dificultats per a tornar quan volen fer-ho”, subratllen des de la FEFN.

Per això, FANOC reclama, en el marc del 8 de març, “que el pes de la conciliació no caigui en exclusiva sobre la dona, sinó que sigui assumida pel pare i la mare, però per a poder fer-lo l’Administració i el mercat laboral han d’afavorir les eines reals i efectives per a fer-lo”.

Deixa un comentari

X