La pobresa augmenta en aquestes llars: Catalunya és la comunitat que té més percentatge de famílies nombroses que no pot pagar les seves factures durant més de 6 mesos (16% enfront del 9% de la resta d’Espanya).
La cistella de la compra, el lloguer o la hipoteca i l’educació absorbeixen la majoria del pressupost familiar, seguit del cotxe, una despesa important, i els subministraments de la llar, que un 15% de les famílies han deixat de pagar algun mes.
La realitat econòmica i social de les famílies nombroses a Espanya és clara: són famílies a qui els costa cobrir totes les despeses necessàries en una llar amb diversos fills, i aconsegueixen fer-ho a base de reduir el pressupost, controlar la despesa o recórrer a recursos extra.
Aquesta és una de les conclusions principals de l’Estudi sobre les Famílies Nombroses a Espanya, elaborat per la Federació Espanyola de Famílies Nombroses a partir de 2.000 enquestes, més d’un centenar són de Catalunya, que un any més constata que la qüestió econòmica és la principal dificultat de les famílies nombroses al seu dia a dia.
Segons l’estudi, només 1 de cada 4 famílies (24%) viu sense sensació d’angoixa econòmica, “sense dificultats”, mentre que la resta, el 75%, és a dir, 3 de cada 4 famílies, manifesten clarament que els costa arribar a final de mes. D’aquestes famílies amb un marge estret entre ingressos i despeses, un 32% “té dificultats”; un 26% afirma que ha hagut de “reduir el pressupost familiar”; un 12% s’han vist obligats a disposar d’estalvis o demanar un préstec, i un 4% han pogut fer front al que és necessari gràcies a l’ajuda d’un familiar o alguna ajuda social (serveis socials, ONG, etc.). Pel que fa a l’estalvi, només un 1% de les famílies assegura haver pogut estalviar més que abans.
L’estudi es realitza cada any amb suport del Ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030 i analitza diverses qüestions econòmiques i socials de les famílies nombroses, per tal d’aprofundir en el coneixement d’aquest col·lectiu, conèixer les necessitats principals i la valoració i accés a les polítiques familiars.
Malabars en el pressupost
En matèria econòmica, l’enquesta recull informació sobre els ingressos d’aquestes famílies i aporta dades que permeten entendre els malabars que ha de fer una gran majoria de famílies amb més fills per arribar a final de mes. El percentatge majoritari de famílies segons ingressos és el d’aquelles que disposen entre 2.500 i 3.500 euros, que són el 24% de les famílies, és a dir, 1 de cada 4. La resta es reparteix en diferents realitats econòmiques: un 11% compte amb ingressos de 3.500 a 4.000 i un altre 14% disposa de 4.000 a 5.000 euros mensuals, mentre que, a l’extrem oposat, un 14% té entre 2.000 i 2.500 euros i un 18% de famílies nombroses viu amb menys de 2.000 euros mensuals.
“Estem veient que un terç de les famílies nombroses ingressa menys de 2.500 euros al mes, una quantitat que és clarament insuficient per fer front a les necessitats d’una llar tipus de 5 membres. Amb aquestes xifres és normal que arribin justos a final de mes i que hagin de retallar _destaca el president de la FEFN, José Manuel Trigo_ perquè són llars que de mitjana tenen 3 fills, menors i per tant dependents, que generen una despesa important i en algunes qüestions, com ara alimentació, habitatge o ensenyament, ineludible”.
Donat l’ajustat de la seva economia, les famílies intenten retallar i controlar la despesa de manera diferent, segons assenyala l’enquesta. Així, aquest any, de cara a la temporada d’hivern, el 60% de les famílies nombroses té clar que limitarà l’ús de la calefacció, la posarà menys hores o menys temperatura, per evitar que es dispari la factura.
Majors despeses i retards en els rebuts
La cistella de la compra (95%), el lloguer o la hipoteca (65%) i l’educació dels fills (54%) són els capítols que, segons aquestes famílies, absorbeixen la major part del pressupost familiar. Després de la compra, la casa i els col·legis, aquestes llars gasten en el cotxe (27%) amb tot allò associat a aquest (gasolina, assegurança, manteniment) i els subministraments de la llar (26%): llum, aigua o gas.
I precisament sobre els rebuts d’electricitat o altres subministraments, l’estudi assenyala que Catalunya és la comunitat que té un percentatge més gran de famílies nombroses que no pot pagar les factures durant més de 6 mesos. Un 20% de les famílies catalanes ha hagut d’endarrerir de tres a sis mesos el pagament i un 16% ha trigat més de 6 mesos a poder fer front a les factures.
Accés i valoració de les prestacions
Pel que fa a l’accés de les famílies a les diferents prestacions socials i familiars, l’estudi posa de manifest el gran desconeixement que hi ha sobre algunes de les ajudes existents i l’escàs accés a causa de límits de renda que, segons la FEFN, no s’adeqüen a la realitat de les famílies nombroses: “No tenen en compte la composició familiar, només de forma limitada, i se situen en llindars que moltes famílies superen, malgrat tenir rendes mitjanes o baixes, com mostra l’estudi”, explica el president de la Federació.
Un cas clar és el complement dajuda a la infància, que ha estat denegada a un 10% de les famílies enquestades i que un 44% de famílies a Catalunya no ha arribat a sol·licitar per superar el límit dingressos, ja que es calcula comptabilitzant només fins al tercer fill, sense recollir un increment a partir del 4t, 5è… i fixar en aquest cas un límit d’ingressos més gran. També crida l’atenció en relació amb aquesta ajuda, la manca d’informació de les famílies: el 60% assegura que en desconeixia l’existència.
Entre les ajudes més valorades per les famílies (67%), destaca la prestació universal per fill a càrrec, que suposaria donar 100 o 200 euros al mes per fill fins als 18 anys, com tenen la majoria dels països d’Europa. La mesura, que ja té el Govern a l’agenda, segons ha anunciat el ministre Pablo Bustinduy, és una demanda històrica de la FEFN, que defensa que amb ella es contribueix a donar les mateixes oportunitats a tots els nens i nenes, al marge de la situació econòmica de la família en què neixen.
La conciliación, més difícil
La conciliació, que des de fa anys destaca com un gran problema per a les famílies nombroses, continua sent una qüestió que pesa en aquestes llars, que consideren que “és més complicada quan tens més fills”. Per això, les famílies nombroses la situen com la segona dificultat al seu dia a dia (37%), després del factor econòmic, “arribar justos a final de mes”, (41%), molt per davant de la feina que suposa atendre a la família (14%) o la manca d’espai a la vivenda (6%).
A Catalunya el 78% de les famílies afirma no haver pogut acollir-se a cap de les mesures que hi ha de conciliació.
En relació amb això, valoren les últimes mesures de conciliació posades en marxa pel Govern, encara que només s’hi han acollit un 18% de les famílies, per diferents raons. La més valorada és el permís de 5 dies per cura d’un familiar i la que consideren pitjor, les 8 setmanes de permís per fill menor de 8 anys per no estar remunerada, raó per la qual prop d’un terç de les famílies (29 %) no l’ha sol·licitat, “ja que no podíem reduir els ingressos a casa.
Així són aquestes famílies
Amb 3 fills: La família nombrosa més comuna continua sent la de 3 fills, representant el 61% del total de famílies. Les famílies amb 4 fills en constitueixen el 16% i les de 5 fills, el 6%. Hi ha també un percentatge significatiu de famílies nombroses amb 2 fills (12%), en què s’inclouen aquelles amb discapacitat i altres supòsits recollits a la Llei de Famílies Nombroses. Les famílies amb 6 o més fills representen un 5% del total de famílies nombroses.
Edat escolar: La majoria de famílies nombroses tenen fills en edat escolar, en concret, en un 46% dels enquestats, hi ha nens de 0 a 9 anys i en un 34%, entre 10 i 17 anys. Al 19% d’aquestes llars, hi viuen també fills grans d’edat, de 18 a 30 anys.
Equilibri d’escoles: Els fills de famílies nombroses estudien a l’ensenyament públic i a la concertada, que apareixen a la mostra amb un marge petit de diferència: el 48% tria una escola pública i un 45%, una concertada.
Diversitat familiar: En la diversitat de famílies que componen el col·lectiu s’hi inclouen diferents realitats: un 87% estan formades per parelles casades i un 5%, separades o divorciades. Les parelles de fet també apareixen a la mostra amb un 5%, de les quals un 3% ho és sense reconeixement oficial (parella de fet no inscrita al Registre) i un 2% que sí que ha regularitzat la seva unió. També hi ha un 7% de famílies nombroses formades per un sol progenitor i un 8% de famílies reconstituïdes, que aporten fills de relacions anteriors.
Discapacitat: La discapacitat és molt present a les famílies nombroses. En concret, segons la mostra analitzada, un 22% de famílies tenen algun membre amb discapacitat, que afecta sobretot algun fill (41%), però també un dels pares (17%), tots dos (2%) o més d’un fill (5%). La discapacitat és majoritàriament intel·lectual o del desenvolupament en el cas dels fills (74%), i física quan afecta un dels progenitors (58%).
Nivell educatiu: Els pares i mares de família nombroses tenen bona formació. La majoria, un 65%, compta amb titulació universitària, un 30% més disposa d’estudis secundaris i només un 4% declara haver realitzat estudis primaris.
Ocupació: Gairebé la meitat dels pares i mares de família nombrosa treballa al sector privat (49%), mentre que el 25% ho fa al sector públic i el 8% és autònom o empresari. La mostra també recull el treball domèstic no remunerat, que fa un 8%, i la desocupació, que afecta un 7% dels progenitors.
L’estudi s’ha elaborat amb 1.949 enquestes a famílies nombroses de totes les comunitats, el 60% membres d’alguna associació de famílies nombroses i el 40% restant no associada. A més de les dades nacionals, l’informe inclou algunes dades autonòmiques de les comunitats amb més participació: Andalusia, Aragó, Catalunya, Comunitat de Madrid, Comunitat Valenciana, País Basc i Regió de Múrcia, cosa que permet analitzar algunes qüestions amb variacions per regions.