10 raons perquè les famílies nombroses rebin el bo social d’electricitat sense condició de renda

1- Espanya és el cinquè país europeu que més car paga el preu de l’electricitat (23,23 cèntims per KWH) només per darrere d’Irlanda (25,55 cèntims KWH), Bèlgica (27,02 cèntims per KWH), Dinamarca (29 cèntims KWH), i Alemanya (31,93 cèntims per KWH), segons dades d’Eurostat en el primer semestre de 2021 (1). Tenint en compte el poder adquisitiu i la renda disponible per llar de cada país l’esforç per al pagament del rebut elèctric és major enfront d’altres països del nostre entorn europeu.

A més, cal tenir en compte que Espanya és un dels països on més ha crescut el preu energètic en l’última dècada, per la qual cosa l’encariment dels costos energètics és un factor que incideix especialment en les llars amb menors a càrrec, i especialment, en les famílies nombroses, que presenten uns consums més elevats que la mitjana. Si en 2008 el preu del kWh era de 0,15 €/kWh, en 2022 és de 0,32 €/kWh mitjà al dia (2). El bo social és l’únic mecanisme que permet mitigar en part aquests efectes sobre l’economia domèstica, per la qual cosa sol·licitem que es conservi el criteri d’accés universal a les famílies nombroses per a evitar que es vegin penalitzats en el seu consum i tinguin en conseqüència accés a la bonificació en el seu consum.

2 – Un consumidor mitjà de PVPC va pagar 229 euros més de llum en 2021. Els consumidors d’electricitat acollits al PVPC (Preu Voluntari al Petit Consumidor) haurien experimentat un increment d’un 45%, pagant 229 euros més en 2021, enfront de 2020, en termes anuals per a un consumidor mitjà, segons la CNMC (3). En les llars amb majors necessitats energètiques l’impacte econòmic és major.

En 2021 es va duplicar el nombre de consumidors que es van traslladar de la tarifa regulada (PVPC) al mercat lliure. En concret, en 2021, 1,25 milions de consumidors es van passar del mercat regulat al mercat lliure, enfront dels 575.000 que el van fer en 2020 o els 660.000 en 2019, segons dades de la CNMC (4). La volatilitat dels preus dels mercats majoristes de gas i electricitat en el segon semestre de 2021, que va registrar màxims històrics, per sobre del 200%, i el consegüent impacte en la factura energètica de les llars, – especialment d’aquells acollits al mercat regulat (PVPC)- va provocar un transvasament massiu d’usuaris al mercat lliure.

3 – El nombre de famílies nombroses acollides al Bo Social (43%) és inferior al nivell de pobresa de les famílies nombroses a Espanya (43,7%, segons dades d’Eurostat). En concret, només el 43% del col·lectiu està acollit al Bo Social. D’un conjunt de 754.000 famílies amb títol en vigor (5) (2020), només 327.081 llars estan acollits al Bo Social, la qual cosa equival al 43% del col·lectiu. Aquest percentatge és inferior al nivell de pobresa de les famílies nombroses a Espanya, on la taxa de pobresa relativa és del 43,7%, segons dades d’Eurostat de 2020 (6), sent un dels col·lectius amb major vulnerabilitat social.

Altres dades reflecteixen que el risc d’exclusió social de les famílies nombroses és del 47% (2021), segons dades de la Fundació Foessa-Càritas (7). En l’àmbit europeu, Espanya és un dels països on les famílies nombroses tenen major risc de pobresa, a 18 punts de la mitjana europea, ja que, a nivell de la UE-27, la mitjana europea se situa en el 25,5% de llars formades per família nombrosa en risc de pobresa (UE-27).

A més, la taxa de pobresa de les famílies nombroses s’ha perpetuat en l’última dècada, consolidant-se en una pobresa relativa pròxima al 44%. En 2010, la taxa de pobresa del col·lectiu era de 44,1%; en 2015, del 44% i en 2020, amb les últimes dades disponibles era del 43,7%, segons dades d’Eurostat (2020).

D’altra banda, cal recalcar que la taxa de pobresa en les llars amb tres o més fills menors (47%, segons FOESSA-Càritas) presenta una diferència substancial respecte a aquelles llars sense menors a càrrec, que ascendeix al 18%. Les llars amb menors a càrrec són un dels col·lectius més colpejats per la crisi. Les dificultats que comporta la cura de fills i la falta d’ajudes públiques a les famílies amb menors a càrrec, incrementen el risc d’exclusió social de les llars, que se situa en el 27% en les parelles amb fills, enfront del 18% en les parelles sense fills. En el cas de les famílies nombroses a Espanya la taxa és molt més acusada, aconseguint el 47% d’exclusió social, si es tracta d’una família nombrosa, segons l’informe de la Fundació FOESSA-Càritas de 2021, denominat “Societat expulsada i dret a Ingressos” (2021).

En les llars amb dues o més menors a Madrid, la taxa d’exclusió triplica la de les llars sense menors, aconseguint a 4 de cada 10 famílies nombroses en la Comunitat de Madrid, segons l’Informe de la Fundació FOESSA-Càritas de 2021 (8).

A més, cal tenir en compte que la taxa de llars de família nombrosa que sofreixen retards per a pagar els rebuts energètics (25%), triplica la taxa de la població general (8%). Concretament, el 25% de les famílies amb tres o més fills sofreix retards en el pagament dels seus rebuts energètics a causa de la seva situació de pobresa energètica. Una taxa que triplica la taxa de la població general (8%), segons dades de l’informe de la “Pobresa Energètica” de la Fundació Foessa (2020).

Finalment, cal tenir en compte que en les llars amb major pobresa infantil, entre ells, els de famílies nombroses, disposen en molts casos de manera exclusiva de subministrament elèctric pel que el cost de la seva factura elèctrica és elevat al no disposar de fonts energètiques alternatives, i la seva bonificació a través del bo social només cobreix el límit de 4.140 kWh/any, sense cobrir les necessitats energètiques bàsiques de la llar per a mantenir l’habitatge en una adequada condició de temperatura, ús d’aigua calenta, electrodomèstics, etc. A més, en determinades zones d’Espanya, -on no compten amb subministrament de gas-, les famílies amb menors recursos econòmics han de disposar per necessitat de subministrament elèctric per a cobrir determinats serveis (aigua calenta i calefacció), per la qual cosa generen un major consum i necessiten una potència contractada superior a la mitjana, la qual cosa repercuteix en la seva factura elèctrica.

4 – No s’estan beneficiant totes les famílies nombroses en l’accés a aquesta tarifa social, sinó el 43% del col·lectiu. En concret, de les 754.000 famílies nombroses amb títol en vigor a Espanya (9), 327.081 llars disposen del bo social, segons les dades de setembre de 2021 de la CNMC (10). I d’aquest conjunt, 243.553 són famílies nombroses consumidors vulnerables i 83.528 famílies nombroses vulnerables severes (no superen els 16.212 euros/any; és a dir, 2 vegades el IPREM). Aquest volum de beneficiaris acollits avui dia al Bo Social (43%) és inferior a la taxa de pobresa relativa de les famílies nombroses espanyoles (43,7), segons les dades d’Eurostat de 2020.

5 – Estan acollides a aquesta tarifa social només les llars amb potències contractades inferiors a 10 KW pel que aquest topall de potència contractada ja suposa una limitació per a les llars amb més fills, que en molts casos necessiten disposar d’una potència superior per a cobrir les seves necessitats energètiques (rentadores, rentavaixelles, forn, vitroceràmica, calefacció, etc.). I el consum actual en el bo social elèctric està limitat a 4.140 KWH/any per a famílies nombroses, limitant la bonificació a aquelles unitats familiars amb major nombre de fills, que tenen un consum molt major que aquest topall. D’aquí ve que no poden bonificar el consum que excedeixi d’aquest límit, pagant el preu restant a preu de PVPC, i tenint en compte la volatilitat dels preus del mercat majorista, on el preu del MWh ha arribat a superar els 700 €/MWh (11) (març 2022), suposa un cost considerable en les llars que presenten un major consum degut a la seva composició familiar.

6 – Les famílies nombroses tan sols representen el 28% dels consumidors acollits al Bo Social. En concret, el col·lectiu (327.081 llars format per famílies nombroses) (12) tan sols representen el 28% dels 1,16 milions de llars a Espanya acollits a aquesta tarifa social. És a dir, només un de cada quatre consumidors acollits al Bo Social. Respecte a la resta d’usuaris, gairebé el 50% són llars sense menors a càrrec (571.254); un 10,79% són pensionistes amb pensions mínimes (125.404 usuaris) i el 7% són llars amb un menor a càrrec, i el 4,6% són unitats familiars amb dos menors a càrrec.

7 – El Bo Social ha perdut el 62% de beneficiaris (gairebé 2 milions de consumidors) en l’última dècada. El mecanisme per a ajudar els col·lectius vulnerables a pagar el rebut elèctric ha reduït significativament la seva cobertura en els últims anys i gairebé 2 milions de llars (1.908.917 usuaris) han deixat d’accedir al bo social des que en la seva cota màxima de cobertura aconseguís els 3 milions de consumidors (3.070.131 d’usuaris en 2010). Si en 2010, l’any amb major cobertura de beneficiaris superava els 3 milions d’usuaris acollits al bo social, més d’una dècada després, en 2021, el volum de beneficiaris acollits a aquesta ajuda és de 1,16 milions de llars, segons dades de la CNMC (13) (Comissió Nacional del Mercat de la Competència).

A més, cal tenir en compte que en l’última reforma del bo social (2017) ja es van establir criteris per a limitar la bonificació, com uns topalls màxims de consum bonificable. El Bo Social està limitat també per potència per a aquelles llars amb potències contractades inferiors a 10 KW i acollits al PVPC (Preu Voluntari al Petit Consumidor)

8 – El consum per càpita és menor en les llars de família nombrosa i, no obstant això, paguen més per la llum. Les famílies nombroses tenen un consum energètic major, pagant més pel preu de l’electricitat en funció de la potència contractada i el consum generat, a pesar, de què disposen d’un consum per càpita inferior al d’altres llars amb menors responsabilitats familiars. És necessari per tant garantir mesures que permetin un equilibri, equitat i igualtat de tracte en el consum de subministraments bàsics, a fi de que no es penalitzi en les tarifes dels consums bàsics de la llar per raó del nombre de membres de la unitat familiar. El Bo Social en l’actualitat és l’únic mecanisme que permet mitigar en part (només el consum bonificable) aquesta penalització a les llars amb major consum a fi de que puguin cobrir les seves necessitats familiars. L’excés de consum (4.140 kWh/any) es paga a preu de PVPC, amb la conseqüent volatilitat de preus del mercat majorista que ha superat màxims històrics per sobre del 200% en el segon semestre de 2021 i l’impacte en el rebut elèctric dels consumidors).

9 – En la regulació de les taxes per prestació de subministraments bàsics, s’ha de respectar sempre el principi d’igualtat perquè no paguin més les famílies nombroses. S’ha d’evitar que, davant un mateix consum per càpita en el mateix domicili, paguin més o sofreixin pitjor tracto les famílies nombroses que les persones que viuen soles, garantint el principi d’igualtat, recollit en l’article 14 de la Constitució Espanyola, en l’accés i establiment de les tarifes per a l’accés a subministraments essencials. Existeix jurisprudència sobre aquest tema perquè es garanteixi aquesta igualtat de tracte en els subministraments bàsics de la llar.

En concret, la sentència de la Secció Setena de la Sala contenciosa administrativa del Tribunal Suprem, en data 28 de desembre de 2007, dictada en el recurs de cassació 3332/20005, ja estableix que l’Ajuntament de Saragossa va vulnerar el principi d’igualtat, per omissió, en gravar en la tarifa de l’aigua en major mesura als qui no incorren en excés de consum (famílies nombroses), a fi de desincentivar mitjançant l’augment del preu de l’aigua a qui s’excedeix del consum ordinari previst. Aquesta sentència va obligar el consistori a regular les tarifes de l’aigua tenint en compte, entre altres circumstàncies, la grandària de la llar i el nombre de persones empadronades en l’habitatge. En conseqüència, atès que en el consum elèctric no es té en compte el consum per càpita de la llar, sol·licitem que es mantingui la bonificació actual amb les condicions actuals en el PVPC per a famílies nombroses com a col·lectiu vulnerable.

10 – Les famílies nombroses han de ser un dels col·lectius estratègics que mereixen un suport, reconeixement i protecció especial, com a actiu per la contribució i el valor que aporten a la societat en forma de capital econòmic i social. D’aquí ve que s’ha de tenir en compte el seu reconeixement i protecció en l’Estratègia Nacional enfront del Repte Demogràfic. Les famílies nombroses garanteixen la taxa de reemplaçament generacional per al sosteniment de l’Estat del Benestar Social a mitjà i llarg termini. En conseqüència, s’han d’articular mesures que evitin penalitzar-los en l’accés a béns i serveis, així com en l’accés a subministraments bàsics vitals, compensant de manera justa el cost que suposa la criança i educació dels fills.

El progressiu envelliment de la població i la baixa natalitat afectaran a mig-llarg termini al progrés socioeconòmic del país. En 2050, Espanya serà el país més envellit del món, per darrere del Japó, amb prop del 40% de la població espanyola major de 65 anys, segons dades de l’OCDE i de l’INE. És urgent i prioritari, per tant, articular mesures tenint en compte una visió amb perspectiva de família en la qual es recolzi i protegeixi les famílies amb fills, especialment de les nombroses, compensant els costos de la cura i criança dels fills, que seran els futurs cotitzadors del Sistema de Protecció Social, a fi de garantir el sosteniment a mig-llarg termini del sistema públic de Benestar Social.

———————————————————————————