Per Raul Sanchez, director de FANOC
Tal com informem a la web, el Parlament ha demanat al Govern promoure una política proactiva i decidida en suport de les famílies, que reconegui el seu valor. Entre d’altres, demana recuperar la prestació universal per als fills de 0-3 anys, que va suprimir al 2011; tenir en compte el nombre de menors a càrrec en totes les prestacions (per exemple, introduïnt la renda per càpita); deduccions fiscals per material escolar i menjador; eximir de l’Impost de Transmissions Patrimonials a les famílies nombroses i fer habitatge protegit adaptat a aquestes famílies; donar 500 euros mensuals durant dos anys a mares amb poc recursos; i una millor comunicació de les prestacions i serveis existents per a les famílies.
És una bona notícia que aquestes mesures, presentades pel Partit Popular de Catalunya, hagin estat consensuades i votades per gairebé tots els partits representats al Parlament, d’un costat a l’altre. Així han de ser les polítiques familiars, amb consens.
La gran pregunta és: farà cas el Govern de Catalunya d’aquesta demanda de la soberania popular? La pobresa en les famílies amb menors a càrrec no deixa de créixer a Catalunya, i la natalitat és de les darreres del món (al 2024 es van registrar el doble de mascotes que de naixements). Però les famílies i la natalitat no han aparegut en cap moment entre les prioritats que Salvador Illa s’ha proposat per a la seva acció de govern.
És de savis rectificar, esperem que així ho facin, i que es posin les piles.