La Federació Espanyola de Famílies Nombroses (FEFN) ha demanat al Govern que reforci les polítiques orientades a millorar la inserció laboral dels pares i, sobretot, mares de família nombrosa, i en concret, que la propera Llei de Famílies inclogui una línia de formació específica similar a la que es recull per a les monoparentals. L’objectiu és reduir la bretxa de gènere al mercat laboral i la discriminació que pateixen les dones per raó de fills i que afecta especialment les mares de família nombrosa.
I és que el nombre de fills té un efecte clar en la taxa d’ocupació femenina des del primer fill, però és a partir del tercer fill on hi ha un gran descens. Segons dades de l’INE del 2023, la taxa d’ocupació en dones sense fills menors de 12 anys va ser del 77,9%, del 74,3% en dones amb 1 fill i del 70,4% amb 2 fills. Quan es tracta de dones amb 3 fills o més, la taxa d’ocupació femenina cau fins al 52,2%, segons les mateixes dades.
La FEFN ha abordat aquesta qüestió en un estudi realitzat per la Universitat de Vigo i amb suport del Ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030, que analitza mesures per millorar l’accés dels pares i, especialment, les mares de família nombrosa al mercat laboral.
L’estudi posa el focus en aquestes últimes, que són les que tenen més dificultats, ja que “solen dedicar -per causes diverses- un temps més gran a la cura dels fills, fet que suposa un minvament de les seves expectatives laborals. Tenen més dificultats per incorporar-se, romandre i tornar al mercat laboral després d’un cert període d’inactivitat derivat de la maternitat”, assenyala l’informe.
Homes davant dones
Segons l’estudi, “els homes amb fills tenen una menor probabilitat de no tenir feina que les dones que es troben en la mateixa situació” i, encara més, les possibilitats d’estar a l’atur quan es tracta d’homes són menors quan es tenen fills que quan no se’n tenen. “La taxa d’atur de les dones amb un nen de 0-14 anys ronda una mica més del 15% a Espanya, si no són mares prop del 14%, mentre que la taxa d’atur dels homes que són pares, amb com a mínim un nen de 0-14 anys, va ser del 8% i per als homes sense fills, al voltant del 12%”, assenyala l’estudi.
Aquesta realitat favorable als pares davant de les mares passa a tots els països de l’OCDE, segons l’estudi, i és molt diferent de la que afecta les mares, que dediquen més temps a les cures familiars, presenten menors taxes d’activitat i ocupació i tenen menors possibilitats de promoció laboral. Per això, la FEFN demana que es reforcin les polítiques de suport en matèria de feina i que les mares de família nombrosa siguin considerades col·lectiu prioritari a l’hora de dissenyar plans de formació. La Federació demana que es considerin així a la Llei de Famílies, al capítol de la protecció en matèria d’ocupació, igual que es contemplen programes formatius de competències bàsiques i de reciclatge professional i programes personalitzats d’inserció sociolaboral per a famílies monoparentals.
Una proposta combinada
La investigació de la Universitat de Vigo, dirigida per Alberto Vaquero, professor titular d’Economia Aplicada i membre permanent del centre interuniversitari ECOBAS i del grup de recerca GEN, analitza diverses mesures per eliminar la bretxa de gènere al mercat laboral, destacant la necessitat de establir polítiques combinades d’incentius i formació, aquesta darrera orientada en part a assolir el retorn a l’ocupació. Ambdues línies d’actuació són analitzades des del punt de vista econòmic i també jurídic, per veure’n els efectes, la viabilitat i l’encaix normatiu.
Els autors de l’informe (Emma Rodríguez de l’àrea de Dret del Treball i Alberto Vaquero de l’àrea d’Economia Aplicada de la Universitat de Vigo) destaquen la conveniència de combinar incentius a la contractació amb la formació, mitjançant una bonificació íntegra de la cotització que realitza l’ocupador a la seguretat social per a aquest capítol, com amb programes específics de formació per a desocupats, però sempre conjugant ajuts i formació, ja que optar només pel primer té un efecte menor per a l’empleat ia més a curt termini. “Els incentius serien com donar un peix, cosa que permetria menjar avui, i nosaltres, en aquest estudi, fem una proposta que podria equiparar-se al que seria ensenyar a pescar, per poder menjar cada dia”, afirma en aquest sentit Alberto Vaquero, qui considera que «les ajudes no garanteixen la continuïtat de l’ocupació una vegada finalitzada la mateixa i, com mostren diversos estudis econòmics, molts contractes es realitzarien sense haver de comptar amb una ajuda». Davant d’això, “la formació, amb el mateix o menor cost per a les arques públiques, suposa donar al beneficiari eines i, per tant, més possibilitats per a la projecció laboral, ja que millora el capital humà, que és l’actiu més valuós. A més, des del punt de vista empresarial, una persona amb més formació serà més productiva, per la qual cosa la formació beneficia també les empreses, millorant la seva competitivitat. Una estratègia en què tots guanyen”, destaca Vaquero.