FANOC juntament amb la Federació Espanyola de Famílies Nombroses (FEFN) ha demanat al Govern que les mares de família nombrosa siguin considerades un col·lectiu preferent a les estratègies actives d’ocupació i als programes formatius d’inserció sociolaboral, per ajudar a la reinserció laboral d’aquestes dones, que són les que presenten més dificultats per accedir a l’ocupació i reincorporar-se després d’un parèntesi laboral per raons de maternitat.
Coincidint amb la celebració del Dia de la Mare, que se celebra el diumenge 5 de maig, FANOC vol reclamar un major reconeixement a la maternitat, com un valor fonamental per a la societat, i que es posi fi a tota forma de discriminació laboral pel fet de tenir fills/es, “ que encara existeix i afecta especialment les mares i, en particular, les mares de família nombrosa”, destaca la Presidenta de FANOC, Emilia Tarifa.
FANOC recorda que la maternitat continua sent un obstacle d’entrada al mercat laboral, com han revelat nombrosos estudis, entre ells, el VI Estudi sobre les Famílies Nombroses a Espanya, segons el qual 7 de cada 10 mares de família nombrosa troben dificultats per accedir a la feina o promocionar a la seva feina per ser dona i tenir diversos fills i quan es volen reincorporar a la feina després d’un període dedicat a la cura de fills -3 anys de mitjana-, més de la meitat (53,9%) té “més aviat difícil” tornar a accedir a l’ocupació.
Per aquestes especials dificultats en l’accés al mercat laboral, FANOC creu que les mares de família nombrosa han de ser un col·lectiu preferent en les estratègies d’ocupació i en els programes formatius d’inserció laboral, que puguin compensar el parèntesi laboral que moltes fan a la primera etapa de vida dels fills.
FANOC reconeix que els darrers anys hi ha hagut avenç en mesures en conciliació i igualtat, com l’ampliació de la baixa de paternitat i altres mesures de coresponsabilitat, però la dona continua suportant el pes de la maternitat quan s’enfronta al mercat laboral. “No només tenen més difícil accedir-hi, sinó que són les que més renuncien a l’ocupació per cura de fills i després d’un parèntesi laboral, quan els fills van creixent, tenen molt difícil tornar”, explica Emilia Tarifa.
Permís de naixement i suport a la conciliació
A més d’aquesta mesura, que ha reclamat en el marc del projecte de Llei de Famílies i també a la Secretaria General d’Inclusió, FANOC i la FEFN ha plantejat al Govern altres demandes en relació amb la maternitat, entre elles, una ampliació del permís per naixement per a les famílies nombroses, que FANOC vol que tingui 2 setmanes més, ateses les necessitats de les famílies nombroses per atendre la resta dels fills quan arriba un nou membre a la família.
També ha demanat que es mantingui la bonificació de les famílies nombroses del 45% en les quotes a la Seguretat Social en contractar personal de suport a la llar, com a mesura que afavoreix la conciliació en les famílies nombroses, cosa que alhora redunda en benefici de les mares, que són les que més es dediquen a la cura dels fills i sovint renuncien a la feina davant la impossibilitat de conciliar.
Aquesta bonificació, que està recollida a la Llei de Protecció a les Famílies Nombroses, va ser eliminada pel Govern el 2023 dins de la nova regulació dels empleats de la llar, encara que es va establir una pròrroga fins a l’1 d’abril del 2024, data a partir de la qual es deixaria d’aplicar. El Govern ha anunciat que hi haurà una nova pròrroga, però la FEFN demana que no es tracti d’una mesura transitòria, sinó que s’estableixi de manera permanent, ja que és un benefici per a les famílies i les empleades de la llar, que atorga seguretat jurídica a les famílies i que suposa una mesura de suport a la conciliació en les famílies amb més fills, que tenen més dificultats per compaginar família i feina, i que pateixen especialment les mares.