La Federació Espanyola de Famílies Nombroses (FEFN) demanarà als ajuntaments de tot Espanya que no penalitzin les famílies nombroses a la nova taxa d’escombraries, un impost derivat d’una directiva europea per a la reducció dels residus urbans a tot Europa, que els ajuntaments han hagut d’implantar abans del 10 d’abril d’aquest any.
La nova taxa, que segons el Govern era de compliment obligat per mandat europeu, ha suposat un notable increment en el cost d’aquest servei, que hauran d’afrontar els ciutadans per les escombraries que generin i que ja s’aplicarà aquest any. A més, ha posat sobre la taula les grans diferències en la gestió dels residus domèstics a tot Espanya i el tractament que els governs locals donen als col·lectius especials, com les famílies nombroses, principals perjudicades d’una taxa que neix de la premissa que “qui contamina, paga”, i que els habitatges més habitats generen, per sistema, més escombraries.
La FEFN, que ja va desenvolupar una campanya en contra de la penalització de les llars amb més fills en aquest nou impost, ara està recollint informació per conèixer amb detall com han afrontat aquesta nova taxa els ajuntaments i les exempcions i deduccions aplicades. A més, ha sol·licitat una reunió a la presidenta de la FEMP, María José García-Pelayo, per demanar-li el seu suport en aquesta qüestió a l’hora de mediar amb els ajuntaments, perquè tinguin en compte la realitat de les famílies nombroses i exerceixin la potestat que tenen per bonificar-les en el marc de la Llei d’Hisendes Locals, considerant també l’aportació especial que fan de capital.
La FEFN insisteix que, a l’hora de pensar en les escombraries que es genera a una llar, no es pot atendre factors com el nombre de persones empadronades al domicili o la mida de l’habitatge, ja que, amb això, hi ha una clara penalització de les famílies nombroses. “Aquestes famílies són més grans i per això necessiten habitatges més grans, però això no significa que generin més residus i contaminin més”.
Llars que reciclen
Segons aquesta entitat, es dóna la paradoxa que aquestes famílies són un exemple de consum eficient, ja que aprofiten de manera extraordinària tots els recursos, reutilitzen i reciclen tota mena d’objectes i practiquen la cuina d’aprofitament. No es pot donar per fet que per ser més contaminen més, cal veure el consum ‘per càpita’ i tenir en compte els hàbits de reciclatge d’aquestes llars i no oblidar que estan aportant un bé a tota la societat i no poden ser penalitzats per això, al contrari, han de tenir suport de l’administració i no veure’s sotmesos sempre a la pressió econòmica dels impostos”, expliquen.