La Federació Espanyola de Famílies Nombroses i FANOC volen mostrar el seu rebuig a la quota de solidaritat que el Govern començarà a aplicar a primers d’any als salaris per sobre de 58.900 euros i que, segons la FEFN, hauria d’eximir les famílies nombroses o ajustar la seva aportació, ja que elles “fan ja una aportació solidària a la societat en forma de capital humà”.
Aquesta “quota de solidaritat” és una cotització addicional que s’aplicarà des del proper 1 de gener als treballadors que superin un salari determinat, amb la finalitat d’incrementar els recursos de la Seguretat Social i poder fer front a tota la despesa de pensions. La FEFN entén que el Govern central necessiti reforçar el fons per poder pagar les jubilacions, ja que els nivells de natalitat, actualment en mínims, són totalment insuficients; tot i això, considera que les famílies nombroses ja estan aportant amb els seus fills més futurs cotitzants que la resta, i aquesta aportació ha de ser reconeguda a l’hora d’aplicar la “quota solidària”.
Amb o sense persones a càrrec
Les famílies nombroses rebutgen a més que la mesura es fixi en un salari sense més ni més, sense tenir en compte les circumstàncies familiars, és a dir, si la persona que ingressa 59.000 euros té un 1 fill, 5 fills o cap. «Lògicament si tens 4 o 5 fills, i tenint en compte el que costa l’alimentació, l’educació, la roba i el calçat, etc., necessites un salari més gran que si no tens cap persona a càrrec«, expliquen des de la FEFN.
En aquest sentit, la FEFN destaca l’informe publicat recentment per Save the Children, que fixa en 754 euros al mes el cost de criar un fill a Espanya, una quantitat que explica que les famílies amb diversos fills necessitin tenir més ingressos, “ingressos que es poden considerar alts però que no ho són per res si es té en compte el context familiar”, destaquen des de la FEFN.
La Federació insisteix que “no es pot considerar igual, a l’hora d’aplicar aquesta quota de solidaritat, un treballador amb un salari de 59.000 euros que no tingui càrregues familiars que un altre amb el mateix sou i 4 fills que en depenen , ja que tots dos hauran de pagar la mateixa cotització extra”. I “és doblement injust perquè la riquesa, el poder adquisitiu d’un i altre és molt diferent, i també l’aportació a la Seguretat Social, ja que un també està “cotitzant” en forma de capital humà, aportant futurs cotitzants per mantenir el sistema de benestar i garantir les pensions”, afegeixen les mateixes fonts.
Redistribució “no equitativa”
Segons la FEFN, aquesta mesura “solidària” resulta totalment injusta en el seu plantejament, ja que no ajusta la càrrega contributiva en funció del nombre de dependents, fet que suposa una major pressió econòmica per a les famílies amb més fills, que precisament són les que més aporten a la societat. La quota de solidaritat es presenta com una mesura redistributiva per finançar el sistema de pensions, però aquesta redistribució no és equitativa si s’aplica uniformement, sense considerar les responsabilitats familiars. Així, un treballador que hagi de mantenir tres persones -ell i dos dependents- amb un sou de 58.000 euros no haurà d’aportar la cotització extra solidària amb el conjunt de la societat, mentre que un que tingui 4 fills i per tant cinc persones al seu càrrec, amb un sou de 59.500 euros anuals, sí que ho haurà de fer. En el primer cas, la renda per càpita és de 19.000 euros; mentre que al segon no arribaria als 12.000 euros.
La FEFN recorda que les famílies nombroses aporten significativament a la societat, en contribuir al creixement demogràfic i al sosteniment del sistema de pensions a llarg termini, i per això haurien de rebre un tracte diferenciat que reflecteixi el seu major esforç econòmic i la seva aportació a la sostenibilitat del sistema de pensions. Les famílies nombroses tenen tres fills de mitjana, segons l’Estudi sobre les Famílies Nombroses a Espanya, i arriben a triplicar la taxa de fertilitat actual que se situa en 1,16 fills, la taxa més baixa de tota la UE.
Per això, la FEFN demana que es corregeixi el plantejament de la mesura que es començarà a aplicar l’1 de gener, establint un mecanisme corrector que sigui més just amb els treballadors en funció dels seus fills.