Famílies Nombroses reclama una prestació universal pels fills a càrrec

El 57% de les famílies nombroses prefereixen una prestació universal per cada fill o filla, segons una enquesta de FANOC realitzada als gairebé 14.000 famílies de l’associació entre gener i març de 2025.

Quina mesura us agradaria més que s’aprovi aquest 2025?

El 57%, de les famílies enquestades prefereixen una prestació universal de 200 euros per a fill/a càrrec per aquest 2025 (com ha proposat Yolanda Diaz, vicepresidenta del govern espanyol),, en front del 22% que voldria un salari mínim mensual pel pare o mare que hagi optat a dedicar-se a la llar, o del 20% de famílies que, en canvi, escollirien una reducció de jornada a només quatre dies per setmana. 

FANOC considera que la prestació universal, que tenen la majoria dels països d’Europa,  és  fonamental per lluitar contra la pobresa infantil, que a Espanya afecta a un 35% dels menors de 16 anys, segons l’Enquesta de Condicions de Vida de l’INE de 2024. Per exemple, Polònia, que actualment dona aquest import per fill mensualment a totes les famílies, i ho fa des del 2016, és el país de la Unió Europea a on amb més ràpidesa s’han reduït aquests anys les taxes de pobresa infantil.

Una prestació universal, si es fa amb consens social i estabilitat, també ajudaria a un augment de la natalitat, que acumula anys de caiguda. Segons les últimes dades de l’INE, la taxa global de fecunditat (TGF) a Espanya va ser de 1,16 fills per dona, cosa que està per sota de la mitjana de l’OCDE, i molt lluny del necessari per al reemplaçament generacional (2,1 fills per dona).

El director de FANOC, Raul Sanchez, considera que «davant la greu crisi de natalitat que patim des de fa anys, i els seus efectes negatius, la prestació universal per fill és una mesura necessària i que a més dona un reconeixement social al fet de tenir fills”.

En aquest sentit, FANOC demana al Govern de Catalunya que recuperi la prestació universal per als fills de 0 a 3 anys (i de 0 a 6 en el cas de families nombroses i monoparentals), que es van suprimir al juliol del 2011 per la crisi ecocòmica, amb la promesa de recuperar-les quan abans. “Han passat 14 anys i encara l’estem esperant, mentre el percentatge de famílies nombroses i monoparentals en risc de pobresa i exclusió social segueix creixent cada any a Catalunya”.