Les llars de tot Espanya estan aquests dies pendents del pagament de la nova taxa d’escombraries, que el Govern ha establert per complir la directiva europea en matèria de reducció de residus urbans.
La llei faculta els ajuntaments a establir la taxa de gestió d’escombraries sobre la base d’una sèrie de criteris, generació de residus, nombre de persones, valor cadastral de l’habitatge, etc. i la possibilitat d’aplicar-hi bonificacions. Per això, les diferències en les taxes aplicades són abismals entre ajuntaments i zones de la mateixa ciutat. A Madrid, per exemple, el rebut per escombraries pot ser de 70 euros en una zona popular o en un barri on se’n recicla més, i arribar als 300 en altres punts de la ciutat.
És possible que l’import de la taxa a molts ajuntaments no estigui justificat, ja que de vegades té en compte el valor cadastral de l’immoble, sense considerar la generació de residus reals o la capacitat de les famílies per reciclar; altres vegades, no es considera la capacitat econòmica del contribuent o no s’han aplicat bonificacions per a determinats col·lectius vulnerables, com les famílies nombroses, o incentius per fomentar el reciclatge i la separació de residus.
En el teu cas? Consideres raonable la taxa d’escombraries que se t’ha notificat, o creus que no s’ha aplicat correctament i és abusiva? Recordeu que podeu reclamar i, per ajudar-vos, la Federació Espanyola de Famílies Nombroses (FEFN) ha elaborat un model en versió d’habitatge d’ús residencial i no residencial (locals, garatges…).
Claus per a la reclamació
- Disposes de 30 dies des que vas rebre la notificació de la taxa per part del teu ajuntament.
- Primer cal pagar la taxa i posteriorment reclamar-ne la devolució.
- Per a la reclamació, descarrega i omple el formulari de reclamació que pots trobar aquí, ús residencial, o aqui, per a ús no residencial.
- Presenta-ho en registre electrònic municipal (o en oficines d’atenció al ciutadà de cada ajuntament).
Aquest nou impost municipal ha generat polèmica pel que suposa per al ciutadà, a qui se li carrega el cost de la gestió dels residus, sota la premissa “qui contamina paga”. Un principi raonable, però que a la pràctica no s’aplica sempre de forma objectiva i justa, per exemple, amb el recàrrec per persona que, com va denunciar la FEFN, penalitza les famílies nombroses considerant que, per ser més, contaminen més.