La Federació Espanyola de Famílies Nombroses (FEFN) juntament amb l’Associació de Famílies Nombroses de Catalunya (FANOC) ha reclamat al Govern més reconeixement a la maternitat i mesures reals per acabar amb les barreres econòmiques, socials i laborals que encara pateixen les dones per ser mares, en especial, les mares de família nombrosa.
Amb motiu del 8 de març, una jornada en què es reivindiquen la igualtat i els drets de les dones, FANOC vol posar l’accent a la maternitat com una opció personal i lliure que ha de ser compatible amb el desenvolupament professional de les dones, i que no pot comportar la pèrdua de drets i oportunitats, com passa ara. «Els fills són un actiu per a la societat. Les dones que decideixen ser mares estan aportant un bé per a tota la societat i han de tenir les mateixes oportunitats que la resta«, assenyala la vicepresidenta de la FEFN, Encarni Álvarez.
I és que el nombre de fills condiciona les possibilitats laborals de moltes dones, que no poden compaginar la maternitat amb la feina, o ho fan suportant una gran càrrega física i mental, amb una forta pressió de feina, econòmica i de temps.
Segons una enquesta realitzada per la FEFN a gairebé 800 dones, més de la meitat de les mares de família nombrosa (56%) s’han sentit discriminades o penalitzades en algun moment de la seva vida per tenir més fills i el 51% creu que ser mare de diversos fills ha dificultat l’accés a l’ocupació. Una realitat que també es reflecteix en la taxa d’ocupació femenina, que, segons dades de l’INE sobre la base de l’Enquesta de Població Activa 2024, es redueix notablement a mesura que creix el nombre de fills: passa del 79% en dones sense fills menors de 12 anys, al 75% amb 1 fill i 71% amb 2 fills més fills.
Treball doble
A més, 8 de cada 10 mares de família nombrosa (79%) treballa fora de casa, però un 20% ho fa treballant a temps parcial amb horaris més compatibles amb les necessitats de la família, les tasques de cura dels fills i la llar, que hi continuen recaient majoritàriament. Tot i que a les famílies nombroses hi ha un repartiment més equitatiu, elles s’ocupen més de les tasques de la casa i els nens, segons afirma el 76%. La meitat de les dones (49%) té clar que vol tenir fills i desenvolupar una activitat professional, però un 29% reconeix que és per la qüestió econòmica, per necessitar de dos sous per cobrir totes les despeses, mentre que un 43% es quedarien a casa per poder dedicar més temps als seus fills, cosa que és “inviable per qüestions econòmiques”.
Les entitats de famílies nombroses creuen que les dones que han escollit tenir diversos fills paguen un preu per això: menys oportunitats laborals, menor ocupació i bretxa salarial que repercuteix en la seva futura jubilació, a més de la càrrega física i mental associada a la doble jornada de treball que fan cada dia i que amb prou feines es reconeix, igual que la maternitat, que les pròpies dones creuen que està “poc o res valorada» per la societat, segons afirma el 86% de les mares de família nombrosa.
Igualtat real
Per tot això, les entitats reclamen més reconeixement a la maternitat, com una opció de la dona, que no pot suposar pèrdua de drets i oportunitats. “Les dones que han triat ser mares de família nombrosa estan orgulloses i felices de ser-ho, però la societat les ha de cuidar”, destaca la vicepresidenta de la FEFN, Encarni Álvarez, que considera “fonamental parlar de maternitat en el context del 8M, perquè per avançar cap a una igualtat efectiva cal garantir que les dones puguin ser mares el seu dia a dia, en l’àmbit social i laboral”.
Bretxa laboral
FANOC i la FEFN demanen suport en polítiques d’ocupació per a les mares, especialment les de família nombrosa, que han de ser col·lectiu preferent als programes de formació, reciclatge professional i inserció laboral, per compensar els períodes dedicats a la cura, reconeixent l’important treball que fan en l’educació i l’atenció de menors i dependents.
Conciliació
A més de suport a l’ocupació, reclamen conciliació real per abordar “el gran problema” de les famílies, que pateixen especialment les dones. Una qüestió que s’ha d’afrontar amb mesures adreçades a homes i dones, sota el principi de coresponsabilitat, però que tinguin en compte l’impacte real que la maternitat té en la trajectòria professional i en la taxa d’ocupació femenina, especialment a partir del tercer fill.
«Defendre els drets de les dones és defensar també el dret a la maternitat en condicions d’igualtat«, explica la vicepresidenta de la FEFN, que creu que «una societat realment avançada és aquella que permet a les dones desenvolupar tots els seus projectes vitals —professionals i familiars— en igualtat de condicions i amb les mateixes oportunitats. La maternitat no en resta, suma capacitats, compromís i experiència vital. No es pot continuar considerant un fre professional”, assenyala Encarni Álvarez.