La setmana passada al Parlament van discutir sobre el fiasco dels resultats de Pisa. L’únic que interessava semblava ser trobar els culpables de que el resultats de Catalunya no haguessin estat vàlidats. Quan el que realment ens hauria d’interessar és com millorar la implicació de les famílies a les escoles per millorar l’educació dels nostres fills (i això implica millorar la conciliació laboral i familiar, donar més recursos a les famílies en temps i en formació, etc, etc). El fracàs escolar va molt lligat al “fracàs familiar”… Però no sembla que es vulgui fer res en aquesta línia.
Com tampoc no volen afrontar mai les enormes dificultats a Catalunya per a formar una nova família i per a tenir infants. Tenim una de les taxes de fecunditat més baixes del món, amb un envelliment accelerat com mai, però ningú no en parla de recuperar les prestacions universals per fills que el Govern va suprimir fa 15 anys, o de reduir els impostos per a les mares i pares, o de no penalitzar a les famílies amb més infants en els consums bàsics de la llar o a les escombraries.
Les famílies no importen: potser perquè els infants no voten? Governen pensant en el futur? Sense posar la perspectiva de família en tot serem cada cop més un país envellit, buit i sense vida. Seguirem aquests dies el debat gairebé segurs de que aquesta -equivocadament. no serà una prioritat, Des de FANOC no deixarem de traslladar als qui tenen la responsabilitat de governar que les famílies han de ser sempre la seva primera preocupació: primer les persones, després tota la resta.