Tenir fills implica una important inversió econòmica per a qualsevol família. Però quan la llar creix, també ho fan les necessitats: alimentació, habitatge, roba, educació, transport, activitats, conciliació…
Per a les famílies nombroses, a més, moltes d’aquestes despeses es multipliquen o coincideixen en el temps. I en un context en què el cost de vida continua augmentant, mantenir unes condicions de vida adequades per a tots els membres de la família suposa un esforç econòmic cada vegada més gran.
Les llars amb fills són les que més gasten
Les últimes dades de l’Enquesta de Pressupostos Familiars de l’INE, corresponents a 2025 i publicades el juny de 2026, mostren que les llars formades per una parella amb fills van ser les que van registrar una despesa mitjana anual més elevada: 44.438 euros, davant dels 35.101 euros de mitjana del conjunt de llars. A més, aquesta despesa va augmentar un 3% respecte del 2024.
Una família amb fills necessita destinar una part important dels seus ingressos a cobrir necessitats bàsiques que augmenten amb cada nou membre.
I algunes de les principals despeses de les llars van continuar creixent el 2025: l’habitatge, l’aigua, l’electricitat, el gas i altres combustibles van augmentar un 5,8 %, mentre que la despesa en alimentació i begudes no alcohòliques va créixer un 4,4 %. El transport va representar, a més, l’11,5 % del pressupost mitjà de les llars.
Per a una família nombrosa, aquests increments tenen un impacte especialment significatiu.
Habitatge: una necessitat que creix amb la família
Quan una família passa de tenir un a diversos fills, pot necessitar més habitacions, més espai i, en ocasions, canviar d’habitatge. Tanmateix, el cost d’accedir a una llar adequada pot convertir-se en una de les principals càrregues econòmiques familiars.
A Catalunya existeixen mesures específiques que reconeixen aquesta realitat. En les convocatòries de Subvencions al lloguer de la Generalitat de Catalunya per a famílies nombroses, famílies monoparentals o amb membres amb discapacitat, s’apliquen els següents topalls mensuals màxims en el contracte de lloguer per poder rebre l’ajut:
- 1.100 euros mensuals: Si l’habitatge està ubicat a l’Àmbit Metropolità de Barcelona (Baix Llobregat, Barcelonès, Garraf, Maresme, Vallès Occidental i Vallès Oriental).
- 900 euros mensuals: Si l’habitatge està situat a la resta del territori de Catalunya (demarcacions de Girona, Tarragona, Lleida, Terres de l’Ebre i la resta de municipis de la província de Barcelona).
Per a les famílies de règim general (no nombroses), aquests límits màxims permesos són inferiors i varien entre els 600 i els 1.000 euros segons la zona geogràfica.
Però per a FANOC, el repte va més enllà d’un ajut concret: les polítiques d’habitatge han de tenir en compte la mida de les famílies i facilitar l’accés a habitatges adequats a les seves necessitats.
Per a l’entitat és necessari que les famílies puguin optar a habitatges protegits de grandària adequada (actualment cap promoció d’habitatge protegit passen dels 90 m2 per habitatge). Ajudes específiques per a la compra d’un habitatge (subvencions a fons perdut, per exemple). Establiment d’una quota obligada d’habitatges de grandària superior en totes les promocions de protecció oficial, públiques o privades. Afavorir la promoció d’habitatge per a Cooperatives de Famílies Nombroses.
Alimentació, educació, transport… les despeses s’acumulen
Hi ha despeses que augmenten pràcticament amb cada membre de la família. L’alimentació és un dels exemples més evidents. El 2025, les llars espanyoles van gastar de mitjana 5.626 euros l’any en aliments i begudes no alcohòliques, un 4,4 % més que el 2024.
A això se sumen les despeses relacionades amb l’educació: menjador, material escolar, llibres, transport, activitats extraescolars o necessitats de conciliació.
I hi ha una diferència important quan parlem de famílies nombroses: no es tracta únicament que cada fill generi una despesa individual, sinó que moltes despeses familiars s’han d’adaptar a la mida de tota la unitat familiar.
Un vehicle amb més capacitat, un habitatge més gran o determinats serveis poden resultar necessaris precisament pel nombre de membres de la llar.
Els ajuts tenen realment en compte la mida de la família?
Aquesta és una de les principals reivindicacions de FANOC.
El juliol de 2026, FANOC va plantejar tres mesures concretes per millorar les polítiques de suport a les famílies nombroses. Una d’elles és que els límits de renda utilitzats per accedir a prestacions es calculin mitjançant el concepte de renda familiar estandarditzada, tenint en compte tots els membres de la família i circumstàncies com la discapacitat, la monoparentalitat o el fet de ser família nombrosa.
Perquè una mateixa renda no representa la mateixa capacitat econòmica quan s’ha de repartir entre dues, quatre, cinc o més persones.
No es pot valorar la capacitat econòmica d’una família sense tenir en compte el nombre de persones que depenen d’aquests ingressos.
Entre les reivindicacions actuals de FANOC es troben:
- Aplicar la renda familiar estandarditzada per calcular els límits d’accés a prestacions.
- Ampliar fins als 26 anys la permanència en el títol de família nombrosa quan els fills continuen depenent de la unitat familiar.
- Reconèixer com a categoria especial totes les famílies amb quatre fills.
- Facilitar l’accés a un habitatge adequat a la mida de la família.
- Millorar les mesures de suport relacionades amb l’educació, el transport, la conciliació i altres despeses familiars.
Les dades mostren una realitat clara: les llars amb fills afronten un nivell de despesa superior i, quan augmenta el nombre de membres, també ho fan les necessitats de la família.
Les famílies nombroses no demanen privilegis. Demanen que les polítiques públiques reconeguin la seva realitat i tinguin en compte que els ingressos familiars s’han de repartir entre més persones.
Tenir més fills no hauria de significar tenir menys oportunitats.
Des de FANOC continuarem treballant perquè les famílies nombroses siguin tingudes en compte en les polítiques públiques i perquè la seva aportació a la nostra societat vagi acompanyada del suport que necessiten.
